Expectació per la tornada de Nacho Duato en el debut de la seva nova companyia al Teatre Tívoli. Considerat ja una llegenda viva de la dansa, el coreògraf ha tornat a l’estat espanyol quinze anys després de l'autoexili i ens ha confirmat un cop més que la seva aura, i la de les seves obres, continua intacta.

Quan Chicago es va estrenar el 1975 a Broadway, el públic no el va rebre amb els braços oberts. En aquell moment, el que triomfava eren les comèdies musicals, i la història de Bob Fosse i Fred Ebb, musicalitzada per John Kander, sobre fama, fortuna i venjança no va agradar. En l'actualitat, el musical acumula sis premis Tony, fa més de vint-i-cinc anys que està a la cartellera de Nova York i s'ha convertit en un dels grans clàssics d'aquest gènere. Ara Barcelona acull la producció original de Chicago –adaptada al castellà i sota la direcció de Víctor Conde– al Teatre Tívoli, on estarà fins al 2 de març.

"Em resistesc a creure que tot ho he perdut ja / que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria..." La poesia de Coral romput de Vicent Andrés Estellés sonava amb la veu potent i indignada d’Emma Vilarasau mentre la Girona Jazz Project interpretava la Muixeranga d’Algemesí i la coreògrafa alcoiana Sol Picó plantava les seves puntes a l'escenari. Així començava, ben amunt, la gala Amunt el teló per València, l’acte unitari del sector teatral català –amb el suport de les entitats d’àmbit estatal– celebrat aquest dilluns al Teatre Tívoli per recaptar ajuda per a les companyies i productores valencianes que ho han perdut tot.

Encara no havien acabat el viatge de Cantando bajo la lluvia que el duet artístic format per Àngel Llàcer i Manu Guix ja rumiava el projecte següent, The producers. Uns mesos després ja ho tenen pràcticament tot a punt. La comèdia de Mel Brooks, produïda per Nostromo Live, s'estrenarà oficialment el 28 de setembre al Teatre Tívoli, però a partir d'aquest divendres ja en fan funcions prèvies. Aquesta vegada, la maquinària que han posat en marxa per a un espectacle de gran format és encara més monumental que en ocasions anteriors. The producers té dos directors artístics –Llàcer i Enric Cambray–, dos directors musicals –Guix i Gerard Alonso–, una coreògrafa –Miryam Benedited–, una orquestra de nou músics en directe, una escenografia a dos nivells i 24 actors i ballarins a escena. "Ha implicat moltíssima més feina que qualsevol altre espectacle anterior", afirma el productor de Nostromo Live, Jordi Sellas. The producers ha costat 2,7 milions d'euros i és "l'espectacle més car" que ha fet mai aquest equip artístic, responsable també de La jaula de las locas i La tienda de los horrores.

Tot i el pessimisme que ha dominat moltes converses teatrals a Catalunya els últims mesos, el balanç empresarial de la temporada 2021-2022 parla d'una "recuperació espectacular". Segons les dades recollides per l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), el curs s'ha tancat amb xifres pròximes a les prepandèmiques. Entre l'1 de setembre del 2021 i el 31 d'agost del 2022, els teatres han tingut 2,37 milions d'espectadors, per sota dels 2,56 milions de la temporada 2018-19 i lluny dels 2,89 de fa deu anys, però per sobre dels 2,35 de la 2017-18.

Un trosset del Fitzroy, una muntanya de gel de la Patagònia sud, entre Argentina i Xile, es recrearà a l'escenari del Teatre Borràs. La muntanya es diu Fitzroy en homenatge al meteoròleg i capità del vaixell que va portar Darwin a fer la volta al món, i també així es titula el nou espectacle de Jordi Galceran que dirigirà Sergi Belbel, el tàndem d'El mètode Grönholm (que torna dijous a la cartellera, al Poliorama) i El crèdit. L'autor tenia escrita Fitzroy abans de la pandèmia, però va optar per no estrenar-la fins que passés la mala maror, així que s'haurà vist abans a Bulgària i Alemanya que a Barcelona. Aquí s'estrenarà al febrer. "És Galceran cent per cent, perquè fa riure molt, però és molt diferent. És molt bonica, és una obra de sororitat i superació", afirma Belbel.

La vida és breu, i s'ha de començar a aprofitar ara mateix. Aquest és el missatge que vol transmetre el presentador i actor Jorge Javier Vázquez a Desmontando a Séneca, un sorprenent monòleg escrit i dirigit per Juan Carlos Rubio que es podrà veure del 23 al 25 de juliol al Teatre Tívoli de Barcelona. "Sèneca parla de la necessitat de viure la vida que estem vivint, i de no perdre el temps imaginant-ne d'altres. Viure la nostra vida aquí i ara, no deixar-la en mans del destí", ha explicat Jorge Javier en l'acte de presentació de l'obra al Tívoli. Vint segles després de la mort del filòsof Luci Anneu Sèneca, Vázquez recupera les ensenyances del llibre De la brevetat de la vida, escrit l'any 55 dC, per compartir amb to humorístic algunes qüestions fonamentals. Què és la vida? Què fem per aprofitar-la? Malgastem el nostre bé més preuat, el temps?

Cantando bajo la lluvia, un dels musicals referents dels anys cinquanta, convertit en un clàssic del gènere, arribarà al teatre Tívoli de Barcelona aquesta tardor. Ho farà de la mà del tàndem musical format per Àngel Llàcer i Manu Guix, a la direcció, la coreògrafa Miryam Benedited i la productora Nostromo Live, que ja els va produir La jaula de las locas i La tienda de los horrores.

El Teatre Tívoli estrena aquest divendres l'adaptació teatral de Fariña. L'obra, dirigida per Tito Asorey i amb la dramatúrgia de José L. Prieto, es basa en el popular assaig del periodista Nacho Carretero que va arribar a estar segrestat de les llibreries més de tres mesos per la denúncia d'un alcalde que va haver d'indemnitzar autor i editorial. Fariña, que ja s'havia adaptat a una sèrie de televisió, recull la història del narcotràfic a les Rías Baixas durant les últimes dècades del segle XX.

El musical A chorus line ha desembarcat a Barcelona amb nota: l'estrena del musical al Teatre Tívoli va acabar amb tot el públic dret, després que els espectadors no es van poder estar d'aplaudir els números musicals un per un. I la cirereta de la nit va arribar amb la intervenció final d'Antonio Banderas, codirector i productor de l'espectacle amb el seu teatre, el Soho Caixabank. Banderas va pronunciar tot un reconeixement al teatre català: "És preciós venir a Barcelona, perquè jo vaig somiar amb Barcelona –va dir Banderas–. Quan vaig començar a fer teatre, fa molts anys, no somiava amb Madrid. El meu model era aquí, en grups com Els Joglars, el Teatre Lliure i Dagoll Dagom. Jo no volia entrar en el teatre professional que es feia a Madrid. Jo mirava cap a Barcelona, que representava l'avantguarda". També va posar en relleu que divendres a la nit Màlaga i Barcelona estaven unides perquè l'estrena coincidia amb una funció al seu teatre de Romancero gitano, el monòleg lorquià de Núria Espert dirigit per Lluís Pasqual. "Tenim un vincle molt fort, molts dels membres de la companyia d'A chorus line són catalans, i a Màlaga i Barcelona també ens uneix que som ciutats litorals amb un caràcter molt especials. Fins i tot potser també ens uneix Pablo Picasso", va reblar Banderas.

La ballarina i coreògrafa Baayork Lee (Nova York, 1946) ha viscut unida al musical A chorus line durant més de 40 anys. El creador de l’espectacle, Michael Bennett, va construir el personatge de la Connie a partir de les experiències personals de Lee, i ella mateixa va interpretar-lo al muntatge original, que es va estrenar el 1975 a Broadway. Des d’aleshores, Lee ha dirigit més de vint versions del musical en produccions d’arreu del món, des d’Austràlia i el Japó fins a Àustria, el Regne Unit i Suècia. L’última ha estat la producció impulsada per Antonio Banderas, que va inaugurar al novembre el Teatre Soho CaixaBank de Màlaga i que arriba aquest divendres al Teatre Tívoli de Barcelona.

Tot just fa poques setmanes que la companyia d’ El jovencito Frankenstein ha marxat de Madrid i, malgrat tot, el monstre de l’espectacle ja se’ls ha escapat quatre cops. “Mira que us ho he dit vegades! Heu de tancar la porta!”, crida exasperat el director del musical, Esteve Ferrer. Des de l’entrada del Teatre Tívoli, al carrer Casp de Barcelona, el monstre (interpretat per Albert Gràcia) balla claqué i desperta mirades de curiositat i estupefacció entre els vianants mentre el doctor Frankenstein (que encarna Víctor Ullate Roche) malda perquè torni a dins la sala, on l’espera impacient tota la companyia. El musical, igual que el seu monstre, promet grans dosis de la diversió més esbojarrada a partir de dimecres vinent i fins al 10 de novembre.

Fa una tarda tòrrida i les quatre és una hora a què no s’acostumen a fer visites. Tot i així, continuen els preparatius de La jaula de las locas, de la productora Nostromo Live, al Teatre Tívoli. Encara que falten tres setmanes per a la primera funció, després de tafanejar la feina dels diferents equips s’intueix que serà una festassa. Damunt l’escenari un grup de ballarins assaja dins una gàbia a les ordres de la coreògrafa Aixa Guerra. Al mateix temps es fan proves de llums, capitanejades per Albert Faura, i l’equip de regidoria està reunit entre bambolines. Tindran molta feina: La jaula de las locas és una gran producció. Hi treballen un centenar de persones. Damunt l’escenari n’hi haurà 28 i es faran més de 140 canvis de vestuari durant l’obra.

Després de viatjar per tres continents i d'actuar per més de 100.000 espectadors, la versió de 'Carmina Burana' de La Fura dels Baus tornarà a Barcelona. Ho farà del 10 al 13 de març al Teatre Tívoli en una versió reduïda "més de cambra", tal i com descriu el director escènic i fundador de la companyia, Carlus Pardissa. "Estem davant de l'òpera més popular del segle XX, amb 25 peces curtes que parlen de la vitalitat", diu.

El ballarí Ángel Corella ha insinuat que es podria retirar després de l'espectacle que el reunirà amb el violinista Ara Malikian, 'A+A', que s'estrenarà el 4 de juny al teatre Tívoli de Barcelona.

La companyia La Cubana i la promotora Grup Balañá han anunciat que prorroguen al Teatre Tívoli de Barcelona, i sense data de comiat, la funció 'Campanades de boda', que des del 2 de març passat ja ha estat vista per 80.504 persones.

'Campanades de boda', dirigida per Jordi Millán, s'estrena el 2 de març al Teatre Tívoli amb un total de 12 actors que interpreten tots els personatges essencials d'una boda. El nou espectacle de La Cubana mostra els preparatius d'un casament.