<![CDATA[Ara Balears - secessió]]> 10 <![CDATA[La secessió]]>

El secessionisme de les minories nacionals representa un repte no resolt de les democràcies actuals. En termes liberal-democràtics no sembla gens legítim obligar coactivament una majoria de ciutadans d’una minoria nacional (cal poder comprovar si aquesta majoria existeix) a viure en un estat que rebutgen per raons normalment fonamentades.

]]> <![CDATA[Autodeterminació és secessió unilateral?]]> El Tribunal Constitucional espanyol ha reiterat que no existeix “ para ninguno de los pueblos de España ” un dret a l’autoderminació “ entendido como derecho a promover y consumar su secesión unilateral del Estado en el que se constituye España ”. Aquesta interpretació, que condueix a negar a Catalunya, com a comunitat autònoma dins de l’estat espanyol, la titularitat del dret a l’autodeterminació entès en aquests termes, és defensada també pel Tribunal Suprem i per la majoria dels partits polítics espanyols. Així mateix, a la pràctica, aquesta interpretació comporta la prohibició, per al Parlament de Catalunya, d’adoptar resolucions en què es reafirmi, com s’ha fet en passades legislatures, el seu compromís amb el dret d’autodeterminació de Catalunya.

]]> <![CDATA[Ernest Maragall respon l'article de Bono a 'El País': "Barreja d'ignorància i mala fe"]]> Ernest Maragall ha respost en una piulada a Twitter l'article de Bono sobre el seu germà, l'expresident Pasqual Maragall: "Gràcies Bono per il·lustrar com el PSOE va rebutjar la proposta d'entesa catalana que Pasqual Maragall liderava. Difícil major barreja d'ignorància i mala fe", diu a la piulada:

]]> <![CDATA[El dia que Bono va esbroncar (en privat) Maragall per iniciar la "secessió" de Catalunya]]>

Diumenge 16 d'octubre del 2005. En un sopar a l'ambaixada de Portugal, coincideixen el llavors ministre de Defensa, José Bono, el president d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el seu antecessor, Jordi Pujol, a més del popular Alberto Ruiz-Gallardón i el rei Joan Carles, entre d'altres. Bono, segons explica al diari 'El País', va esbroncar Maragall i Pujol en una tensa conversa. La raó: el 30 de setembre d'aquell any, tot just un parell de setmanes abans, el Parlament havia aprovat una proposta d'Estatut que definia Catalunya com a nació.

]]> <![CDATA[El líder d'Alianza Nacional justifica davant del jutge l'ús de la violència del poble espanyol contra la secessió de Catalunya]]> El president de la formació ultradretana Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, ha declarat aquest dimecres com a imputat davant del jutge que l'investiga per un delicte de provocació a l'odi pel discurs que va fer el passat 12 d'octubre en un acte públic a Montjuïc. Peña s'ha ratificat en les seves declaracions i ha justificat que el poble espanyol usi la violència contra la suposada independència de Catalunya si el govern estatal no fa res en contra del procés sobiranista. Peña va pronunciar expressions com "no hi haurà secessió de Catalunya si no és a base de molta sang", o que "no hi haurà ni un atemptat més, ni una mort més, ni un atemptat contra la nació que quedi sense resposta".

]]> <![CDATA[Allen Buchanan: “Seria molt arriscat vetar l’entrada de Catalunya a la UE”]]> Allen Buchanan ha dedicat la seva vida a l’estudi dels processos de secessió. El seu llibre Secesión. Causas y consecuencias del divorcio político és una referència mundial. Va ser editat originalment el 1991 però l’edició espanyola -revisada- no va veure la llum fins l’any passat, en plena efervescència de l’independentisme. Les seves reflexions combinen l’idealisme amb el pragmatisme i entre les seves propostes hi ha la creació d’un grup de mediadors internacionals per acostar posicions entre Catalunya i Espanya.

]]> <![CDATA[El president de Freixenet al 'New York Times': “Catalunya és part essencial d'Espanya i ho ha de seguir sent”]]> "Mentre el debat sobre la independència creix a Catalunya, els empresaris es mostren preocupats per les conseqüències". Aquest és el contundent títol amb què el 'New York Times', un dels diaris més prestigiosos del món, informa aquest dijous sobre la inquietud que el procés sobiranista genera entre el teixit empresarial català. Però, tot i la contundència del títol, la majoria d'empresaris citats a l'article es limiten a mostrar-se cautes sobre les conseqüències d'una eventual secessió i només un s'hi oposa radicalment: el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet.

]]> <![CDATA[Esperanza Aguirre: "La llei prohibeix la secessió a Espanya i a tots els països occidentals"]]> De "catalanitzar Espanya" a "catalanitzar Catalunya". La presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, ha matisat aquest dissabte què volia dir quan la setmana passada va advocar per "catalanitzar Espanya". Ho ha hagut de fer després de rebre crítiques de l'entorn mediàtic de la dreta espanyola. I què vol dir "catalanitzar Catalunya" per a Aguirre? "Que retorni l'esperit emprenedor i liberal" perquè torni a actuar de motor d'Espanya.

]]>