Més de 10.000 barques sortiran a la costa de les Illes Balears per viure l'eclipsi del pròxim 12 d'agost, un esdeveniment meteorològic que podria tenir unes conseqüències mediambientals "molt negatives". Així ho explica la biòloga de la Fundació Marilles Raquel Vaquer, qui assegura que "la destrucció de la flora i fauna marina que es podria produir si no es respecten les normes durant l'eclipsi d'1 minut i mig necessitarà dècades per recuperar-se".

El primer satèl·lit impulsat per les Balears ja és a l'espai. L'aparell ha estat enlairat al voltant de les 9 h a bord d'un coet Falcon 9 de SpaceX, en el marc de la missió anomenada Transporter-17, des de la base espacial de Vandenberg, a Califòrnia.

Les praderies de posidònia oceànica estan experimentant un "declivi accelerat". Així ho determina un estudi elaborat per l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC-CSIC-UIB), el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (de l'Aràbia Saudita). La investigació ha demostrat que l'escalfament prolongat degrada les praderies de posidònia oceànica fins i tot quan les temperatures es mantenen per sota dels límits letals.

Daniel García Veira (Carballo, 1997) és biòleg i ecòleg marí. A l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), hi investiga el paper de les praderies de posidònia oceànica en la protecció marina.

Que la posidònia oceànica és un dels tresors més grossos de la nostra mar podríem dir que ho sabem tots. O que ho hauríem de saber. També hauríem de saber que és la responsable del color incomparable de la nostra mar i la “casa mare” de tot un món d’éssers vius que són i existeixen gràcies a ella. A més, és un agent natural de lluita contra el canvi climàtic, perquè captura el diòxid de carboni: és el pulmó de la mar.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha dissenyat nou projectes de fondejos ecològics a Mallorca i Eivissa amb la intenció de protegir les praderies de posidònia del litoral balear. Ho ha fet a través d'un reial decret, aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres i que va ser publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) la setmana passada, que fixa les bases de la protecció de la posidònia mitjançant un marc jurídic comú per promoure'n la conservació i la restauració.

El 93% dels exemplars de posidònia que des de 2018 s'han sembrat a la badia de Pollença han sobreviscut, fet que suposa pels experts un important èxit en aquest tipus de pràctiques regeneratives. El projecte, impulsat per Redeia i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC), ha consistit en la "restauració activa de Posidonia oceanica a la badia de Pollença", segons han explicat aquest matí a Esporles els portaveus de les dues institucions. Segons l’informe final del projecte, la taxa de supervivència dels exemplars trasplantats confirma la solidesa i eficàcia de la iniciativa.

Eduardo Maynau, delegat de Red Eléctrica a les Balears, ha defensat aquest dimecres que l’entrada per la Ferradura del segon cable elèctric que connectarà amb la Península és l’opció “indubtablement de menor impacte ambiental sobre l’hàbitat de la posidonia oceànica”, considerat d’interès comunitari europeu.

El Govern i l'Ajuntament d'Alcúdia s'han reunit amb els veïns afectats pel nou traçat del cable d'alta tensió que s'han agrupat sota l'Associació per un Nou Acord per al Cable d'Alcúdia (ANACA). Durant la reunió s'han viscut alguns moments de tensió. Abans de la trobada, els veïns s'han concentrat per exigir que el cable elèctric entri per la badia d'Alcúdia, ja que, segons argumenten, redueix l'afectació al territori i l'impacte en la salut de les persones. Per part de l'Ajuntament i el Govern, han explicat que ara s'obre un període perquè tothom hi pugui presentar al·legacions.

Els agents de Medi Ambient han aixecat 406 actes per a fondejos damunt posidònia des de l'any 2020, segons dades de la direcció general de Medi Natural i Gestió Forestal. El 2021, amb 85 casos documentats pels agents, va ser l'any amb més nombre d'intervencions, mentre que el 2024, amb 50, va ser el de menys activitat.

La posidònia encara perd terreny, tot i la creixent conscienciació sobre la importància de la seva conservació, les accions privades i públiques en defensa seva i una normativa específica que impera des de fa set anys. Les dades constaten que el ritme de la seva destrucció ha baixat de manera considerable, però, malauradament, també evidencien que “encara no podem parlar de recuperació de superfície en termes absoluts”, lamenta Núria Marbà, professora d’investigació de l’Imedea (CSIC-UIB) i especialista en aquesta planta fonamental per a l’ecosistema marí.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha aixecat set actes administratives per fondejar sobre praderies de posidònia oceànica a la badia de Talamanca, a Eivissa. Segons el Govern, aquest dispositiu és el més gran duit a terme fins avui per combatre el fondeig il·legal i inspeccionar l'activitat de xàrter nàutic sense autorització.

La iniciativa de restauració de posidònia oceànica al port de Fornells, impulsada pel Govern de les Illes Balears a través de Ports IB, està obtenint resultats molt positius. El seguiment científic duit a terme recentment ha confirmat una taxa de supervivència dels fragments plantats superior al 99%, fet que consolida l’èxit inicial d’aquesta mesura de restauració ambiental.

L’associació Arrels Marines ha duit a terme, durant els darrers dies de maig i principi de juny, un nou projecte de replantació experimental de posidònia (Posidonia oceanica) a Cala Murta (Formentor, Pollença). Després de mesos de tramitació dels permisos pertinents i de definició del projecte experimental, a final de maig es varen poder iniciar les feines de camp als fons marins de Cala Murta. Anteriorment, s’havia fet una prospecció de la zona per determinar la presència de posidònia arrabassada i de zones adequades per a la instal·lació de les parcel·les de replantació.

Un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC- UIB) demostra per primera vegada que el cranc Percnon gibbesi, també conegut com a cranc aranya, s'alimenta de posidònia oceànica, la qual cosa el converteix en una nova amenaça per a la conservació de les praderies de posidònia de la mar Balear, uns ecosistemes clau per a la biodiversitat marina, la captura de carboni i l'estabilitat del litoral.

La temperatura de la boia de la Dragonera va ser de 31,87 graus el 12 d'agost de 2024, un rècord que evidencia les condicions que el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) qualifica d'"extremes". Encara que aquestes temperatures tan altes es varen detectar a l'estiu, la investigadora en Oceanografia Física del SOCIB Mélanie Juza adverteix que " la mar Balear pateix una onada de calor continua des del novembre". "Tenim temperatures oceàniques extremes des de fa mesos", diu.

L'empresa d'Elon Musk, Space X, llançarà el primer satèl·lit de les Balears el febrer de 2026 –exactament d'aquí a 357 dies– el qual s'ha batiat amb el nom de Posidònia. El nom sorgeix d'una enquesta que va fer Open Cosmos, l'empresa fabricant del satèl·lit, on s'oferien més de 90 propostes fetes pels alumnes de prop de 50 escoles de les Balears. Posidònia va ser el guanyador amb 710 vots.

El cunyadisme és el fenomen d’opinar amb excessiva confiança sobre temes complexos sense tenir-ne prou coneixement, i es fa especialment present durant les trobades nadalenques, quan ens reunim amb familiars que fa temps que no veim. Aquest Nadal, el diari ARA Balears et proporciona les eines per afrontar aquestes converses amb informació rigorosa i contrastada, perquè les opinions ben fonamentades siguin les protagonistes a taula.

Redeia, matriu de Red Eléctrica, i la Fundació Ecomar duran a terme aquest dijous un seminari científic que reunirà experts en ecosistemes marins a l'aeròdrom militar de Pollença. A més, hi assistiran representants d'entitats científiques, tècniques, organitzacions socials i administracions públiques per reflexionar sobre la importància de preservar la biodiversitat de mars i oceans. A la inauguració, que va tenir lloc aquest dimecres, Redeia i Ecomar varen anunciar una aliança conjunta en l'àmbit de la restauració i la conservació marina amb la mirada posada en 2030.

El turisme d'embarcació s'ha popularitzat i zones com les Balears són triades per milers de persones per passar uns dies embarcats afegint pressió a la principal font de riquesa de les illes: la mar. Això suposa un increment significatiu de la degradació de flora i fauna de la mar Balear per factors com la contaminació, la massificació i la sobrepesca. El més preocupant, segons els experts consultats per EFEverde, és que "desconeixem la dimensió real de la nàutica d'esbarjo en general i del turisme de vaixell, en particular, fins al punt que no hi ha dades de quantes embarcacions recalen en la mar Balear durant els mesos de més afluència turística (juny a setembre)". I tot això quan es coneix que aquesta activitat impacta tant en el medi ambient, com en la seguretat i qualitat de l'experiència dels banyistes i dels mateixos navegants, la qual cosa acaba restant atractiu turístic.