En algun moment saber coses, aprendre, respectar el pensament científic i intentar comprendre el món estava ben vist en la nostra societat. La cultura estava connectada amb l’estatus i les oportunitats, i enviar els fills a la universitat era l’objectiu de molts treballadors per incorporar-los a l’ascensor social. A les cases humils es devoraven els llibres, encara que fossin els que regalava la caixa d'estalvis de torn, o els del Círculo de Lectores, o se’n compraven i els respectaven. Als Estats Units també. A l’autoproclamat país de les oportunitats i les persones fetes a elles mateixes, no hi havia cap gran fortuna sense placa per la milionària contribució a un museu, una sala de concerts o una universitat de prestigi científic. Avui el clima no és el mateix, especialment als EUA, on s’ha alimentat un ressentiment contra les elits que es personifica en un tipus d’esquerra convertida en una caricatura agafant la part pel tot. Una esquerra a la qual sarcàsticament es considera woke perquè defensa polítiques d’identitat i justícia social més enllà de la raça, com ara el gènere i les identitats percebudes com a marginades. Vinculat al moviment Black Lives Matter (BLM), avui ser woke és un terme pejoratiu davant l’estupefacció ideològica de molts partits progressistes. També dels europeus. 

Abans que el món tingués coneixement de l'aparició del coronavirus, Li Wenliang, un oftalmòleg amb residència a Wuhan, va notar alguna cosa estranya en alguns pacients. Semblava que havien contret un virus desconegut similar a la síndrome respiratòria aguda greu (SARS), que va afectar la Xina fa gairebé una generació. Uns dies més tard, després que Li enviés un missatge d'advertència a diversos metges en un xat grupal, aquest metge de 34 anys va ser convocat per la policia, que el va obligar a signar una carta confessant que "havia fet comentaris falsos" que havien "pertorbat l'ordre social". Li va morir víctima del mateix virus –avui denominat Covid-19– sobre el qual havia donat la veu d'alarma.