El rastre de destrucció del temporal Gloria a la costa catalana és encara ben visible a les platges gairebé un mes després d'un dels episodis meteorològics més extrems que ha viscut el Mediterrani occidental. La factura material de les destrosses és milionària –l'Estat ja ha compromès 19,5 milions per pal·liar els danys a Catalunya, les Balears i el País Valencià–, però les conseqüències no només queden aquí: hi ha un dany mediambiental que trigarà dècades, si no segles, a revertir-se.

El temporal de vent i mar de fa dues setmanes va provocar l'aparició d'un fraret al port de Maó. Es tracta d'un ocell molt poc comú a la costa mediterrània i més aviat típic de l'Atlàntic Nord i de l'Àrtic, on acostuma a reproduir-se. L'animal es va trobar amb símptomes de desnutrició i amb un pes molt baix.

Més de 10.000 incidències que requeriran una inversió de 71 milions d'euros per solucionar-se. Aquest és el balanç que ha fet el govern de Pedro Sánchez aquest dimarts del temporal Gloria, que s'ha saldat amb 13 víctimes mortals i quatre desapareguts. La portaveu de l'executiu socialista, María Jesús Montero, ha informat que el Consorci de Compensació d'Assegurances confia en abonar a partir del pròxim 4 de febrer, i en un termini màxim de quatre mesos, el 85% dels ajuts econòmics previstos per refer els desperfectes de la borrasca. És a dir, que sobre el paper i de cara al mes de maig l'executiu espanyol haurà concedit uns 60 milions d'euros.

Després de quatre dies de virulència, el temporal Gloria ha començat a apagar-se deixant, això sí, un territori devastat: carreteres esfondrades, pobles i camps de cultiu inundats, rius desbordats i fins a quatre víctimes mortals i una persona desapareguda a Catalunya. En total, la borrasca deixa al seu pas 13 víctimes mortals. L'última, un home que estava pescant en unes roques a l'Ametlla de Mar, segons els testimonis que han avisat la Guàrdia Civil. Salvament Marítim ha pogut recuperar el cos després que l'home desaparegués a dos quarts de cinc de la tarda.

El temporal Gloria ha portat els embassaments de Sau i Susqueda al seu límit. Un dels moments més crítics es va viure dimecres, quan l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va decidir obrir les comportes per reduir l’aigua retinguda als pantans, que havia augmentat considerablement a causa de les intenses pluges de la borrasca. La mesura, que pretenia fer front a una nova llevantada, va provocar desbordaments a la conca del Ter i l'evacuació de centenars de persones de zones pròximes inundables.

Encara sota l'impacte de les destrosses i desgràcies personals provocades pel temporal 'Gloria', i quan encara no s'ha fet un balanç de danys acurat, sí que és l'hora de començar a posar sobre la taula algunes reflexions urgents. La primera és que, si bé es tracta d'un fenomen meteorològic força excepcional, i per tant era difícil preveure'n tots els efectes, és veritat que tenim motius per pensar que cada vegada aquests episodis violents seran potencialment més perillosos.

Els professionals

El 2020 ha començat de la pitjor manera per a Catalunya. En una setmana, l’explosió de la petroquímica de Tarragona i les malvestats climatològiques que han ofegat el delta de l’Ebre i les comarques gironines han trinxat il·lusions i infraestructures. En aquests dies, hem vist el president Torra i el vicepresident Aragonès anant amunt i avall, als llocs dels fets, com no podia ser d’una altra manera. S’han interessat pel cas, han dit paraules solidàries, s’han esforçat per transmetre calma i hem notat el compungiment a les seves espatlles. Els polítics fan de polítics i està bé que siguin al peu del canó, perquè no sempre hi són o arriben a misses dites. Però en aquestes dues crisis, una d’imprevista i l’altra d’esperada, més enllà dels polítics, hem recuperat els professionals. I, dins de tanta desgràcia, ha estat un motiu d’orgull veure que hi ha entesos que saben de què parlen, que interpreten com cal actuar en cada moment, en les hores més calentes. Només per posar un exemple: Sergio Delgado. El subdirector de Protecció Civil, que no només s’encarrega de coordinar els molts i diversos serveis d’emergència del país, sinó que ha de transmetre els missatges a la població. I ho ha de fer amb cura, amb precisió en els detalls, amb visió global però coneixement local. El discurs de Sergi Delgado –en les constants rodes de premsa o en les múltiples intervencions en ràdios i teles– ha estat assertiu, directe, sense dubtes i canalitzant les prioritats. És aquest rigor, aquest coneixement absolut, el que ens transmet una certa tranquil·litat en els moments que la por desdibuixa les certeses. Va passar un fenomen similar amb el major Trapero quan, a partir dels atemptats del 17 d’agost de 2017, vam descobrir que els Mossos sabien el que feien. Aquesta mateixa setmana, amb els tres dies de declaració de l’acusat Trapero davant de l’Audiència Nacional, explicant els fets de la tardor de 2017, hem recordat els valors de la feina ben feta. Rigor i criteri professional.

]]> Justament aquest dies que estem patint el temporal Gloria, amb el Delta negat (negat en les dues accepcions), baixa en Valls del taxi i proposa que Barcelona sigui cocapital d’Espanya, juntament amb Madrid. En fi. Cocapital, d’entrada, és com llengua cooficial. No és que n’hi hagi dues de cooficials. És que n’hi ha una, l’anomenada cooficial, i l’altra, que és la normal. Vull dir que no patiu, que no pensa demanar que enviïn el Congreso aquí, ni el palau de Felip amb Felip a dins, ni la seu de la tele, ni les autopistes gratuïtes, ni els ministeris amb tots els funcionaris. Ni proposarà que ens transfereixin les competències de port i aeroport, perquè això seria exercir de capital de Catalunya i no estic gens segura que això li sembli gaire excitant. Al contrari.

]]> Una ventada de més de 140 quilòmetres per hora ha abatut l’escultura David i Goliat, una obra que la gent s’havia anat fent seva malgrat la dura oposició amb què havia topat, com tot allò que neix amb voluntat trencadora. Ara espero que ben aviat torni a ser part de l’imaginari col·lectiu.

]]> De la meva vida als Estats Units m’ha quedat el record de la quantitat de vegades que la vida quotidiana quedava afectada pels fenòmens atmosfèrics, sobretot comparat amb Barcelona, on el temps no t’impedeix gairebé mai fer la teva tan severament. La maltempsada d’aquests dies m’ha portat a aquells temps i ens avisa que més val que repensem Catalunya amb càlculs mediambientals nous. Aquesta necessitat s’ha convertit en crit a les Terres de l’Ebre. L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, deia dimecres que amb un ecosistema tan privilegiat no pot ser que el Delta sigui un entorn de cap de setmana però no un entorn d’oportunitats. Joan Roig, alcalde d’Alcanar, va passar comptes a TV3: “Estem farts que s'entengui les Terres de l’Ebre com a territori d’extracció: eòliques, nuclears, Castor, abocadors”. Després del pas del Gloria ha de ser l’hora del Delta.

]]> Ha petat la bombolla dels paraigües. Paraigües d’aquells que et venen al metro, plegables, dels que caben a la bossa. Paraigües de descuidar-se, paraigües de quatre xavos, paraigües de no saber on desar, paraigües de nyigui-nyogui que també hem deixat en paraigüers improvisats: papereres. A casa meva, de petits, en teníem un de paraigüer. Era horrorós. Verd, de ceràmica, amb dues nanses de ferro. Allà s’estava, al rebedor. Que servia, esclar, per rebre.

]]> Tradicionalment, aquest ha estat un país on les coses funcionen prou bé en el dia a dia, però que ha tingut una certa tendència a col·lapsar-se quan passaven coses excepcionals, per exemple fenòmens meteorològics. Més que altres països del nostre entorn (i més cap al nord). Potser perquè els fenòmens excepcionals han estat aquí força rars estadísticament. Des de fa uns anys hem anat afinant els nostres mecanismes de resposta davant de l’excepcionalitat, segurament més que els nostres mecanismes de protecció i prevenció. Som un país força vulnerable, on les coses estan pensades per quan tot és normal. El pas del Gloria ha estat realment un fenomen excepcional i, tot i que les reaccions han estat generalment efectives, s’ha tornat a posar de manifest aquesta vulnerabilitat. I ha fet mal. Potser ens toca –com toca a tot el món–repensar-nos, adaptar les nostres estructures també a l’excepcionalitat, perquè tot indica que l’excepcionalitat meteorològica serà cada dia menys rara estadísticament. Potser ja hi som, però de ben segur anem més cap aquí. Quan es parla d’emergència climàtica també s’està parlant d’això, no tan sols de coses abstractes. De tenir un país més blindat contra l’excepció, perquè l’excepció porta camí de ser la regla.

]]>

Quan es fa de dia i es manté la foscor el temps passa com si fos una nit contínua, amb papereres plenes de paraigües trencats i persones que buiden els carrers tan de pressa com poden. El so de les ratxes es fa etern i sembla que esgoti els arbres, que no han parat de moure’s i de trencar-se durant aquests dies de temporal. Tot el país pendent de l’onatge, de la pluja, del vent i de la neu. Hi ha incidències arreu però clamen les veus del sud, que repeteixen un cant antic. El delta de l’Ebre desapareix i es torna a fer palès l’oblit sistemàtic que pateix una part del territori. No es pot esperar que passin fenòmens excepcionals ni catàstrofes per solucionar qüestions cabdals. S’han d’escoltar aquestes veus per totes les seves raons. No només perquè sigui una reserva natural i un patrimoni excepcional de la nostra terra, que ja es veu que no és un argument de pes. Cal posar ordre i sostenibilitat on es posen excuses polítiques. També cal reconèixer que no es pot controlar un temporal per més que li posem un nom. Podem predir el temps i podem recomanar precaució però no podem aturar el vent ni les onades. I encara que hagi estat un acudit, potser hauríem de plantejar-nos si és prou eficient tenir un telèfon d’informació i un d’emergències que s’assemblen tant. Que a vegades la gent es confon amb raó. Com quan protesta.

]]>

Seguint la tradició americana de posar noms als huracans i depressions tropicals, d'uns anys ençà Europa té un sistema propi de noms que serveix per identificar les borrasques potencialment perilloses. A Espanya el sistema es va posar en funcionament a finals del 2017, per posar ordre a una nomenclatura que igualment els mitjans de comunicació acabaven fent servir sense un criteri clar.

]]> La terra i el mar ens estan obligant a alçar la mirada dels nostres tràfecs de cada dia i a fixar-nos en el que tenim al voltant. La llevantada està sent tan forta, però sobretot tan llarga (n’hi ha encara per 24 hores més), que no és exagerat dir que aquesta setmana canviarà la geografia, que està canviant els mapes. Mirin aquestes imatges de satèl·lit que el llicenciat en geografia Josep Sitjar ha penjat a la xarxa, les quals permeten veure com era el Delta fins fa tres dies i com és avui, amb tota l’aigua, de color blau, que l’ha inundat.

]]>