¿La gespa del veí sempre sembla més verda, o realment als Estats Units les crisis financeres es gestionen més ràpidament –i millor– que a Europa? En els darrers dies hem tingut una mostra empírica per poder avaluar la qüestió: el cap de setmana passat, els Estats Units van resoldre la crisi de tres entitats (Silicon Valley Bank, Signature i Silvergate) en el que va ser el daltabaix més gran des del 2008. Es va acordar intervenir els bancs, expulsar-ne els gestors, garantir la totalitat dels dipòsits i mantenir l'operativa de les entitats per reduir el màxim possible un contagi a altres entitats o, pitjor, un pànic financer.

Des que va començar el 2021, les línies de liquiditat del Govern i d'ISBA han permès aprovar crèdits per valor de 17 milions d'euros per a més de 500 pime i autònoms de les Balears, segons ha explicat aquest dimecres la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez. A més, també s'ha ajornat el pagament de préstecs del 2020 per valor de 26 milions d'euros. En total, s'han beneficiat d'aquestes mesures més de 500 pime i autònoms. Pel que fa als nous crèdits ISBA, les operacions de finançament han beneficiat 249 pime i autònoms. La Línia CAIB-ISBA –13,7 milions– permet obtenir préstecs de fins a 300.000 euros per a liquiditat i de 750.000 euros per a finançar inversions. Es tracta de préstecs fins a 8 anys –15 per a inversions– amb carències de 24 mesos que permetran començar a pagar-los el 2023.

La controvertida i per a molts salvadora política del BCE d’injectar milers de milions a l’economia per superar la crisi va poder ser decisiva també en la decisió de les empreses cotitzades de pagar dividends. O això apunten alguns experts, en una qüestió que suscita discrepàncies.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha injectat 150.000 milions de dòlars (135.700 milions d'euros) entre dijous i divendres per garantir el finançament a molt curt termini del sistema financer. Aquesta setmana la institució monetària ha llançat un total de 278.000 milions de dòlars al mercat a curt termini.

El Banc Central Europeu (BCE) mantindrà els paràmetres del seu esquema de flexibilitat quantitativa sense canvis, però s'obre a tornar a examinar la seva política en la reunió del consell del pròxim mes de desembre i els podria ampliar. "Els plans de compra d'actius s'estan duent a terme sense problemes i segueixen tenint un impacte favorable", ha dit el president del BCE, Mario Draghi, en una conferència de premsa.

El president francès, François Hollande, s'ha mostrat aquest divendres a favor de recapitalitzar els bancs espanyols amb fons europeus, després de reunir-se a Washington amb el seu homòleg estatunidenc, Barack Obama.