La Policia Nacional ha desarticulat a Palma una xarxa acusada de blanquejar uns 10 milions d'euros procedents d'una macroestafa internacional amb criptomonedes en una operació en què han estat detingudes cinc persones i s'han embargat béns a Espanya i Suècia valorats en uns 15 milions. La investigació, iniciada fa més de dos anys pel Grup de Blanqueig de Capitals a les Balears, en el marc de l'anomenada operació 'Acantilado', ha rebut la col·laboració de l'FBI, la Policia sueca i l'alemanya, cosa que ha permès rastrejar els doblers a través de països com Unió dels Emirats Àrabs, Singapur, Geòrgia i Suècia.

La Policia ha detingut una dona com a presumpta autora d'un delicte d'estafa de falses inversions en criptomonedes per import de 68.000 euros a Palma. La detenció ha tingut lloc arran de dues denúncies per part de dues víctimes: una de 18.000 euros i una altra de 50.000 euros.

Les reunions de primavera del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial solen ser tranquil·les i oblidables. Però aquest any no ha estat així. Alguns presidents de bancs centrals van tornar a casa amb una sensació de por visceral. Per quin motiu? El fantasma del projecte de la llei GENIUS sobre stablecoins (criptomonedes estables), que avança cap a la seva aprovació al Congrés dels EUA després de l'ordre executiva del 6 de març del president Donald Trump, que estableix una reserva estratègica de criptomonedes.

Com diu Walt Whitman, “cada persona conté una multitud”. És per aquest motiu que comportar-se sempre de manera ètica és heroic. És un fenomen verificat: els valors ètics es desfan com un terròs de sucre quan entren dos valors o més en conflicte. Aquest procés comença per un canvi de perspectiva. Passem de l’ideal ètic a un objectiu més operatiu, aconseguir un resultat a curt termini. Es produeix una contradicció entre dos objectius, i el nostre cervell no ho pot gestionar bé. I s’acaba racionalitzant la tria amb pensaments del tipus “tothom ho fa”, “és molt poca cosa” o “és una excepció”, i ens quedem la mar de tranquils. Un exemple: un dia que tenim més pressa per arribar a un lloc (resultat operatiu) ens excusa per saltar-nos els semàfors en ambre (o directament en vermell) quan sabem que cal frenar.

El criptofiasco protagonitzat per Javier Milei ara fa unes setmanes ha tornat a exemplificar l'estreta relació que guarden l'extrema dreta –en especial, els anomenats anarcocapitalistes– i les criptomonedes. El president ultra de l'Argentina va promocionar la divisa digital $Libra tan bon punt es va llançar al mercat. Instants després de veure la llum, el seu valor es va inflar ràpidament per, tot d’una, desinflar-se sota mínims. L'operació va fer que milers de persones perdessin diners: concretament, s'estima que 44.000 seguidors del líder argentí podrien haver estat víctimes de l'operació, malgrat que Milei assegura que "tan sols" n'haurien estat 5.000. "Si vas al casino i perds diners, ¿quina és la reclamació?", es va justificar posteriorment en una entrevista.

La cultura cripto, impulsada en els últims anys a través de gurus, influencers i celebritats a les xarxes socials, va calant entre les finances personals dels europeus. Així ho constata l'últim informe publicat pel Banc Central Europeu (BCE), titulat Estudi de les actituds dels pagaments dels consumidors a l'eurozona, en què l'organisme confirma que el percentatge de ciutadans de l'eurozona que tenen criptoactius es va més que duplicar entre el 2022 i el 2024: va passar del 4% al 9%. El mateix ens considera que aquest nivell d'adopció és "força baix". Aquest és el mateix salt que es va produir a Espanya, on, segons l'enquesta de la institució, gairebé un de cada deu habitants ja s'ha introduït en aquest món.

El bitcoin està en màxims i els mitjans de comunicació en tornen a parlar. La combinació de tots dos factors porten a una lògica comuna: precaució. Per contra, l’inversor –sobretot el petit i novell– està en una situació d’eufòria que fa que compri actius en màxims. En el món de les finances tenim una màxima: compra barat i ven car. Doncs bé, quan hi ha emocions pel mig, sembla que mai veiem què és car i què no hem de comprar.

La victòria de Donald Trump té un regust de venjança, no només per a ell, sinó també per als criptobros i els seus actius preferits. Durant la nit de les eleccions, quan va quedar clar que Trump havia guanyat les eleccions presidencials dels Estats Units, el preu del bitcoin, la criptomoneda més comercialitzada, va augmentar un 10%. L'11 de novembre, quan els republicans s'acostaven a prendre el control del Congrés, va assolir un rècord de 89.000 dòlars. Des de mitjans d'octubre ha pujat un 45%.

Worldcoin es va fer molt popular arreu d'Espanya fa alguns mesos per la seva estratègia de màrqueting: criptomonedes gratis a canvi de deixar-se escanejar l'iris. La idea va atraure milers d'usuaris i durant setmanes es podien veure cues quilomètriques als seus estands, situats en uns quants punts –la majoria en centres comercials– de moltes ciutats. Però ara aquesta empresa s'ha compromès de manera jurídicament vinculant amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) a aturar l'activitat a l'Estat, almenys fins a finals d'any.

El bitcoin, la més coneguda de les criptomonedes, torna a estar en màxims. Va superar els 73.000 dòlars a mitjans de març, encara que des de llavors ha reculat una mica. És irònic que aquesta nova alça de les criptomonedes coincideixi amb la sentència a vint-i-cinc anys de presó de Sam Bankman-Fried, el que va ser líder d'una de les principals empreses del sector. Assistim, doncs, a una nova espiral especulativa, potser provocada per les mateixes autoritats americanes, atès que han aprovat la comercialització de fons d'inversió basats en aquest tipus de productes.

Sam Bankman-Fried (SBF, com és també conegut), el jove multimilionari i cervell de la plataforma de criptomonedes FTX, ha estat sentenciat a 25 anys de presó aquest dijous pel jutjat de Nova York per robar 8.000 milions de dòlars als clients de l'empresa que va fundar i que va entrar en fallida la tardor del 2023. De fet, Bankman-Fried, considerat el rei de les criptomonedes malgrat només tenir 32 anys, ja va ser condemnat a set delictes per frau el novembre passat i s'enfrontava a una condemna màxima de 110 anys de presó, que al final seran 25. Es tracta d'un dels fraus financers més importants de la història dels Estats Units.

L'ingrés de les societats occidentals –nosaltres– en el futur que nosaltres mateixos havíem imaginat està resultant un pèl escrofulós, a causa en part de les similituds entre la realitat i les fabulacions que n'havíem construït prèviament. Aquesta campanya de l'empresa Worldcoin (darrere de la qual hi ha Sam Altman, CEO d'OpenAI i ChatGPT) que ofereix criptomonedes a canvi de la informació biomètrica de l'iris (en teniu informació i opinió solvents en aquest diari), té una mica de l'imaginari de diversos budes de la narrativa americana. Utilitzar l'iris com a contrasenya per identificar individus fa pensar en Philip K. Dick o en Ballard. La corporació multinacional que compra la informació dels iris de les persones per un valor en criptomonedes equivalent a uns seixanta euros sembla sortida de les pàgines de Don DeLillo. Les llargues cues de ciutadans que esperen durant hores (fent unes birres, si s'escau) perquè els escanegin el globus ocular a canvi de quatre rals podrien sortir en alguna novel·la de John Fante o de Chuck Palahniuk. I així successivament.

Criptomonedes a canvi de deixar-te escanejar l’iris. Això és el que ofereix l’empresa Worldcoin i ha provocat cues llarguíssimes de persones, especialment joves, a diferents punts de Barcelona.

Antoni Martin Bertran, l'empresari català que l'ARA va revelar que va comprar l'NFT d'Alexia Putellas en una subhasta anòmala, és el cofundador de Polygon, la companyia de blockchain que va emetre aquesta obra d'art digital, segons ha pogut certificar aquest diari. Aquesta nova dada ratifica les anomalies detectades durant la subhasta que el Barça va fer el juny passat a la plataforma OpenSea. Tot seguit les desgranem amb preguntes i respostes.

La subhasta que el Barça va fer de l'NFT d'Alexia Putellas Empowerment el juny del 2023 va contenir anomalies que l'ARA ha pogut comprovar. El comprador final va ser una persona que tenia fil directe amb el projecte Barça Vision, la divisió del club que gestiona l'univers audiovisual crypto, i que va acabar pagant 286.589 euros per l'arxiu digital col·leccionable dedicat a la dues vegades Pilota d'Or.

En plenes festes de Nadal em van hackejar el meu compte de Twitter (ara X). El tenia feia 13 anys, amb més de 10.500 seguidors. Quan em vaig incorporar a l’equip fundacional de l’ARA, el Carles Capdevila em va posar com a condició sine qua non fer-me de Twitter. Poc convençut, vaig fer el pas i vaig crear @ignasiara. Jugava amb el meu cognom i amb les sigles del diari. La cosa va funcionar i va créixer ràpidament de seguidors. Aviat va passar a formar part de la meva quotidianitat com una eina professional més, i prou efectiva. Tot i alguns disgustos per la coneguda tendència de determinats usuaris a convertir la discrepància en insult, em vaig acostumar a difondre els meus articles i expressar-me en l’univers de la xarxa, que no és la vida real però és una realitat paral·lela útil.

Si alguna cosa caracteritza els mercats financers aquest segle és la irracionalitat. En teoria, una inversió és una decisió en la qual qui manega els seus propis diners o els d'un client analitza les perspectives futures de l'actiu que adquireix, així com la seguretat de la inversió i la liquiditat, és a dir, la facilitat de recuperar els diners quan calgui.

El jurat va trigar només quatre hores a deliberar sobre els set càrrecs de frau financer a què s'enfrontava Sam Bankman-Fried, el fundador de FTX, una plataforma de criptomonedes. Van haver d'analitzar què el feia culpable d'estafar els seus clients i els seus prestadors; i de conspirar amb altres per cometre frau de valors i blanqueig de diners. Després de 15 dies de testimonis, clarament n'havien sentit prou. El van condemnar per tots i cadascun dels càrrecs. S'enfronta a una condemna màxima de 110 anys de presó.

La cerca ha durat dos anys. L'estiu del 2021, la marca d'electrodomèstics Beko va deixar de patrocinar la màniga esquerra de la samarreta del Barça, per la qual pagava 9 milions d'euros anuals (19 sumant-hi la roba d'entrenament). Aleshores, la junta de Joan Laporta, que acabava d'arribar a la llotja del Camp Nou, es va proposar aconseguir un patrocinador per a la màniga que comportés entre 15 i 20 milions d'euros anuals. Però la marxa de Leo Messi i les dues desfetes seguides a la fase de grups de la Champions League, a més dels conflictes institucionals que ha patit l'entitat catalana, van complicar la situació. Malgrat això, durant aquest període als despatxos d'Arístides Maillol han arribat ofertes que complien les expectatives numèriques. El problema és que procedien d'un sector posat en qüestió: el de les criptomonedes.

Joan Amengual és un jove de 23 anys de Santa Maria del Camí que els darrers dos anys ha viscut entre els Estats Units i Mallorca. Enginyer telemàtic de professió, des del 2021 fa feina a dues empreses de San Francisco i Miami relacionades amb la tecnologia, però també ha creat la seva pròpia empresa, relacionada amb aquest sector. A més, té 90.000 alumnes de 170 països que segueixen els seus cursos de formació online.