A aquestes alçades qualsevol persona de bé ja s’ha empassat les vuit hores del documental Get back observant els gestos, rient les bromes, encomanant-se dels badalls i quasi respirant el fum dels pitis dels Beatles mentre assajaven un gran espectacle musical-televisiu l’any 69. L’últim cop que actuarien junts seria al terrat de la discogràfica Apple, el 30 de gener. Ja saben: Lennon i Harrison amb antianimalistes abrics de pells, Ringo amb un impermeable vermell d’inadaptat social, Paul amb l’elegància com a únic remei contra el fred, Billy Preston fent de cinquè en discòrdia. I un petit detall: no van demanar autorització municipal. Per tant, les queixes dels veïns més aixafaguitarres van fer intervenir dos bobbies, que al llargmetratge protagonitzen una pulcra intervenció policial al vestíbul de l’edifici. Si no els sap greu, begging your pardon, si fos possible, només demanem que abaixin el volum, etcètera. El portaveu dels agents de l’ordre, de només 19 anys i amb aquella absurda corretja de casc travessant-li la barbeta, complia amb el seu deure. Amenaçar amb arrestar la banda era un excés, però va funcionar. Ell era l’autoritat legal i va aconseguir tancar el concert al cap de 45 minuts de desobediència. Cinquanta-dos anys més tard, ningú no recorda el seu nom. Tothom, en canvi, recorda l’últim concert dels Beatles.

Paul Engler es defineix com el fill d’un “amor prohibit”, el de dos monjos franciscans que es van enamorar i van penjar els hàbits. Nascut d’un primer acte de desobediència, en el seu cas eclesiàstica, ve dels Estats Units per presentar Manual de desobediència civil, un repàs dels triomfs de l’estratègia no-violenta en protestes per tot el món i al llarg de la història.

Òmnium Cultural ha iniciat aquest dijous al Born Centre de Cultura i Memòria unes jornades dedicades a la formació en desobediència civil, reivindicada pel seu president, Jordi Cuixart, en el seu al·legat final al judici del Procés. És per això que en la sessió inaugural, en presència del president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha reivindicat la desobediència civil "no violenta i col·lectiva" com una "obligació moral" en l'actual context "hostil" i de "regressió de drets".

Des del 2012, el Procés ha passat per moltes fases: dret a decidir, referèndum i unilateralitat. En tot moment, però, s’havia plantejat com un transcurs institucional, de la llei a la llei, en què els ciutadans independentistes acompanyaven amb manifestacions les decisions que es prenien des del Govern i li donaven suport. Ara, després de l’experiència de l’1 d’Octubre i la declaració fallida d’independència, són molts els dirigents independentistes, també el president de la Generalitat, Quim Torra, que situen les institucions dins el marc autonòmic i posen el focus al carrer.