La productivitat és un concepte que està en boca de tots els economistes, però que deixa freda la majoria de la gent. Malgrat això, és un dels elements que millor expliquen l'evolució econòmica de Catalunya i Espanya els últims anys, des de la desindustrialització dels anys 90 fins a la bombolla immobiliària dels 2000 i la crisi del 2008. És un element indispensable per entendre per què tenim els problemes que tenim.

Que cap comunitat es va salvar de la sotragada que la pandèmia del covid-19 va suposar per a l'economia era un fet que aquest divendres l'INE ha corroborat. La hibernació de l'activitat econòmica i el lent retorn a la normalitat durant el 2020 es van traduir en una caiguda sense precedents del producte interior brut (PIB) de manera generalitzada, per bé que l'impacte va ser més acusat a les dues illes, Catalunya i Madrid, regions amb una forta dependència del sector turístic i de serveis, així com de l'oci.

El servei d'estudis del BBVA ha millorat les previsions de creixement de totes les comunitats autònomes espanyoles. L'entitat atribueix aquesta revisió a un augment del dinamisme del consum privat i a una recuperació de les exportacions, que ja se situen per sobre els nivells previs a la pandèmia. En l'Observatori regional del tercer trimestre, publicat aquest dijous, el banc també destaca la millora dels indicadors sanitaris i el relaxament de les restriccions com a impulsors de la despesa turística nacional.

La setmana passada aquest diari es feia ressò d’un estudi de la Cambra de Comerç d’Espanya i el Col·legi General d’Economistes que destaca el fet que les regions amb un PIB per càpita més baix el 1975 han sigut les que més l’han augmentat durant els 45 anys següents. No deien, però, que aquestes regions també són les que més població i més pes econòmic han perdut.

Arran l’article de la setmana passada («Mobile, una distracció 'low cost'», 21 de febrer) miro les dades de l'Idescat d’ocupació laboral entre desembre de 2016 (moment en què podem considerar estabilitzada la Gran Recessió) i gener d’enguany. En aquests tres anys la indústria ha passat d’ocupar el 18,1% de la població laboral al 17,6%; ha baixat mig punt. Al principi d’aquest mateix període les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació, aquestes que molts consideren beneficiades pel MWC) ocupaven el 3,3% de la població activa, i ara ocupen el 3,3%; o sigui, increment zero. Però el sector del turisme, l'hoteleria i la restauració ha passat del 12,6% al 13,6%. Un punt més.

Una pregunta senzilla de respondre. Si vostè pogués triar, quina economia voldria tenir: la de l'Índia, cinquè país del món amb un PIB més alt, o la de Suïssa, que ocupa la posició número 20? Si no ho té clar, ja li dono la resposta: molt millor ser Suïssa, on el PIB per càpita dels seus ciutadans (uns 83.000 dòlars anuals, segona posició del món) supera de molt la dels indis (amb tan sols 2.000 dòlars anuals, 141è lloc del món).

És aviat per dir quin serà l'efecte per a l'economia catalana de les mobilitzacions viscudes a Catalunya arran de la sentència del Procés, però la despesa en targetes dels clients del BBVA i la interacció amb els datàfons de l'entitat va caure un 5% respecte al 2018 durant la vaga del 18 d'octubre. Ho ha explicat aquest dimecres Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya de BBVA Research, que ha matisat que, deixant enrere aquest dia, la despesa dels residents a Catalunya es normalitza, malgrat que no recuperen els nivells anteriors. En canvi, l'efecte que més perdura en el temps es detecta en la despesa estrangera, que és similar a la del 2018 fins a la vaga de l'octubre i després es manté "relativament baixa" tot el mes.

L'economia de la zona euro va créixer un 0,2% en el segon trimestre d'aquest any, just la meitat del que va augmentar en el mateix període de l'any passat i una dècima menys que en el primer trimestre del 2019, segons dades de l'Eurostat, l'agència europea d'estadística. Aquestes dades reforcen la tendència a la progressiva desacceleració que experimenta el conjunt de l'economia europea i que, en canvi, l'economia espanyola i la catalana estan resistint millor.

El producte interior brut per càpita espanyol va ser 9 punts inferior a la mitjana de la Unió Europea el 2018, i es va mantenir 15 punts per sota de la mitjana dels països de la zona euro, segons dades publicades aquest dimecres per l'Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística.

Catalunya és la 58a regió europea per PIB, segons les últimes dades de l’Eurostat, l’oficina europea d’estadística, que aquesta setmana s’actualitzaran. Però la posició al rànquing es precipita quan mirem un altre indicador. L’índex de progrés social (IPS) calibra el benestar de la societat més enllà de les dades macro: de què serveix que l’economia pugi si, en conjunt, no estem millor? La trista realitat és que en aquest altre indicador Catalunya ocupa el 165è lloc entre les regions europees, molt per sota de la seva posició per PIB.