Dimecres, al Telenotícies vespre de TV3, van recordar el sentit de l’humor que havia posat Pedro Sánchez en algunes de les seves intervencions. I afegien: “No li ha fet tanta gràcia a la presidenta Díaz Ayuso, que ha insultat Sánchez”. I mostraven la imatge on es veia brollar un “hijo de puta” claríssim quan Sánchez la va al·ludir en el seu discurs. Al Telediario de La 1 van ser més explícits: “Muchos leen en los labios de Díaz Ayuso «Hijo de puta» cuando Sánchez la menciona al hablar de corrupción”. I afegien l’aclariment del partit: “En su equipo han tirado de ironía al principio y han asegurado que ha dicho «Viva Teresa de Calcuta». Luego han dicho que es lo mínimo que se merece por la acusación”. A Antena 3 noticias, Vicente Vallés va preferir fer una consideració després d’ensenyar les imatges: “Hay ocasiones en que resulta relativamente sencillo leer los labios. Esta es una de las ocasiones. También hay ocasiones en las que los dirigentes políticos nos dicen que es de color negro aquello que todos hemos visto que es de color blanco. Después de ver lo que todos ustedes acaban de ver, el gabinete de la Comunidad de Madrid ha ironizado al asegurar que la presidenta ha dicho textualmente «Me gusta la fruta». A la presidenta Ayuso le gusta la fruta”. La Sexta, com és habitual, allargava l’anècdota com un xiclet per fer-ho més entretingut. “¿Qué dice Ayuso?”, es preguntaven. I demanaven a l’audiència que no es perdessin cap detall “de lo que hace y dice Isabel Díaz Ayuso”. I després d’ensenyar-nos les imatges, que eren prou evidents, la presentadora insistia amb una exageració: “Lo hemos visto un millón de veces y no podemos asegurar que dice lo que parece que dice. Les ofrecemos otra opción más centrada en el gesto de Ayuso”. Com si fessin una investigació de primer nivell, repetien dos cops la imatge ampliant-la. Després, afegien: “Lo más sorprendente es la versión que nos han dado fuentes del gobierno madrileño a La Sexta”. I calia encara una connexió en directe amb un periodista que s’esperava al carrer per aclarir els fets: “Jaime Rull, en directo: ¿le gusta la fruta a la presidenta de la Comunidad de Madrid?”. I el periodista citava textualment la resposta del gabinet de la presidenta aportant les interpretacions singulars de la lectura de llavis. Després mostraven com li havien preguntat per l’insult a Ayuso quan va abandonar el Congrés. Com que ella no contestava, ampliaven el melodrama entrevistant altres diputats sobre l’insult. Més de dos minuts i mig de notícia per aquell instant.

Diumenge alguns informatius contribuïen a l’èpica del PP en la convocatòria de la seva manifestació contra l’amnistia. Quaranta mil assistents segons la Delegació del govern espanyol i seixanta mil segons el partit organitzador. Mentre que el Telediario de RTVE feia servir els conceptes “multitudinari” i “mobilització al carrer”, altres afegien expressions i adjectius que convertien l’acte en una mena de gesta històrica. A Antena 3 noticias, la narrativa era contundent: “Lleno total”, “El acto más multitudinario de su historia política”, “Afluencia masiva contra la amnistía y por la igualdad de todos los españoles” i “Masiva respuesta”. També ho resumien dient “Han desbordado la plaza de Felipe II en Madrid y las calles aledañas”. O “La plaza estaba a rebosar”. La intervenció principal que escollien de Feijóo s’ajustava a la consigna de partit: “Aunque me cueste la presidencia del gobierno voy a defender España en su conjunto de ciudadanos libres e iguales”. L’esperit triomfant de la convocatòria es vincula a una mena de sacrifici de la presidència de Feijóo davant de les masses, en pro de la integritat i la unitat d’Espanya.

Aquesta setmana La Sexta ha recuperat la tragèdia que es va convertir en el primer gran impacte mediàtic a Espanya: el cas Alcàsser. La sèrie documental arribarà al seu desenllaç la setmana que ve. El 1993 la notícia de l’assassinat atroç de tres nenes d’aquesta localitat va consternar el país i va suposar l’esplendor i consolidació de les aleshores incipients cadenes privades de televisió. Tres dècades després, una altra cadena privada ha recuperat la investigació que ha quedat pendent: esbrinar què va passar amb Antonio Anglés, un dels responsables d’aquells crims que va aconseguir fugir de la justícia.

Que la barreja de corruptes, ultres i talossos que controlen l'Ajuntament de Madrid m'intenti declarar persona non grata em diverteix i m'honora. Que un periodista a qui he estimat i admirat em digui putinista m'ofèn i em dol. Per bé i per mal sempre he estat transparent i vaig de cara; és així.

Fa dos anys, en el reportatge de la televisió pública basca El virus de la corona, la periodista Ana Pardo de Vera, directora de Público.es, revelava una mena de pacte tàcit de discreció mediàtica per protegir la monarquia espanyola. Explicava que el seu diari es va assabentar d’un dinar de l’aleshores presidenta del Congrés Ana Pastor en què va convocar els caps dels grans grups de comunicació, entre ells els de la televisió. Els va plantejar una estratègia per “reduir l’impacte informatiu” de certes notícies que afectessin directament Felip VI. L’emèrit ha deixat de ser un tabú periodístic sempre que els seus afers no esquitxin també el seu fill.

Dilluns, en directe a Al rojo vivo, Antonio García Ferreras va posar el crit al cel per respondre a les crítiques que la portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, havia proferit, amb el seu deliri argumental habitual, contra La Sexta. Automàticament, l’engranatge del victimisme de la cadena es posava en marxa. És la seva especialitat predilecta: construir un melodrama per erigir-se en defensors del periodisme i la llibertat d’expressió. Convertir-se en màrtirs de la injustícia i la blasfèmia per renéixer com a protectors de la integritat informativa. Ferreras es vantava de la tasca de La Sexta: “A Cayetana Álvarez de Toledo y al empresario Jaume Roures hay algo que les une: a ninguno de los dos les gusta La Sexta. Esto significa que estamos en el camino correcto”. L’estratègia de l’equidistant: el del mig és sempre qui té la veritat absoluta. Abans d’aquesta sentència, García Ferreras va llançar tota la seva bilis contra la portaveu del PP i el seu partit, culpant-los d’haver permès que se celebressin dos referèndums a Catalunya i que Puigdemont se’ls hagués escapat a Brussel·les. Fins i tot va ser la vegada que d’una manera més vehement i clara Ferreras lamentava les garrotades als ciutadans de l’1 d’Octubre. El dia que l’ataquen a ell és el dia que els cops de porra li han dolgut més.

‘Zapeando’ es renova de cara a la pròxima temporada i inclou Dani Mateo, humorista i col·laborador d'‘El intermedio’, com a nou presentador del programa. Mateo serà l’encarregat de substituir Frank Blanco cada tarda a l’espai de zàping de La Sexta, segons ha informat Atresmedia.

Els de La Sexta són els reis de l’espectacle polític. Antonio García Ferreras va organitzar una prèvia que més que un debat semblava una gala. El presentador no parava de repetir sentències profètiques sobre la importància d’allò que estava a punt de passar com si fos insòlit. A la porta del Centre Cultural Utopia, un nom al·legòric per debatre sobre la independència, hi havia un comitè de recepció. Josep Creuheras (president de Planeta) donava la benvinguda als candidats. La fanfara musical de fons estava tan carregada d’èpica que més que candidats a unes eleccions baixant dels cotxes semblava una seqüela d’Ocean’s Eleven entrant a un casino. Josep Rull, en la breu entrevista d’arribada, va enviar una salutació als interns del mòdul 4 d’Estremera: “ Me consta que ven mucho esta cadena ”. L’atzar va fer que en una pausa publicitària aparegués Joan Manuel Serrat parlant de les virtuts de “ la siesta ” i “ la fiesta ” del país, però era per anunciar embotit i no pas per fer campanya.