"La democràcia no pot funcionar sense una premsa lliure": així de contundent s'ha mostrat la dibuixant Ann Telnaes després d'abandonar el Washington Post, on treballava com a humorista gràfica des del 2008, perquè li van censurar una vinyeta on es pot veure un grup de magnats de les tecnològiques i dels mitjans agenollats davant una estàtua de Donald Trump. Entre ells hi ha Jeff Bezos, el propietari d'Amazon i del mateix Washington Post, i també el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg.

Al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona es va obrir recentment un procés participatiu per escollir el nom de la nova biblioteca pública que ha acabat, com era del tot previsible, amb la victòria de J.V. Foix. Molts i moltes s’han sentit alleugerits després de fer campanya per un home que no la necessita, de qui vam aprendre els seus versos a l’escola i a qui vam admirar posteriorment després de llegir-lo ja més grans i de compartir aquell “és quan dormo que hi veig clar”, amb una mica menys de surrealisme perquè el surrealisme a mi no m’ha convençut mai massa. Però Foix i els seus poemes sí que ho van fer i, encara que fa molt de temps que no els rellegeixo, sempre li he tingut simpatia. També per l’atzar que va fer que nasqués un 28 de gener i morís un 29, l’endemà del seu 94è aniversari. O sigui, em justifico i defenso el poeta, que ni hi és ni té cap culpa d’uns resultats que l’han beneficiat injustament. M’explico. Al costat de J.V. Foix hi havia també el nom de dues dones, Carme Serrallonga, pedagoga reconeguda i fundadora de l’escola Isabel de Villena, aquesta última considerada la primera escriptora amb nom de la literatura catalana i precursora o visionària del feminisme al segle XV, i Núria Pompeia, pionera de l’humor gràfic i autora de tires feministes en una època, la franquista, en la qual la Sección Femenina es va encarregar de posar a lloc les dones que venien esverades de la Segona República. Pompeia, amb una obra excepcionalment original i necessària, ha estat referent en el seu camp de ninotaires, on hi ha hagut moltes menys dones i molt masclisme. Però no és que aquesta il·lustradora enginyosa i lacerant no sigui prou genial per donar nom a una biblioteca del seu barri, el que passa és que no té el mateix prestigi que Foix ni els arguments d’activista de barri que l’acompanyen. Té moltes altres coses, valuosíssimes, que no vam aprendre a l’escola, com no vam saber el nom de cap dona i ens vam educar amb el cànon masculí i en la literatura femenina, tot marcat per una desigualtat exemplar. Fora bo que els alumnes catalans d’avui coneguessin la vigència de la feina de Núria Pompeia i miressin el calendari per saber quin és el nostre segle i quin era el seu. I que es continuï llegint J.V. Foix, i tant.

Les memòries del dibuixant J.L. Martín (Desmemorias de una revista satírica, Libros Cúpula, 2023) expliquen tota la història del mític setmanari (ara mensual) El Jueves. Això, que no és poca cosa, es converteix en molt més encara: la història d'una Barcelona que avui sembla desapareguda i que, potser, sempre hi torna.

Manel Fontdevila (Manresa, 1965) i Albert Monteys (Barcelona, 1971) són dos dels historietistes catalans més importants de les últimes dècades i, des del 1997 al 2014, els humoristes gràfics que van encapçalar la renovació de la revista El Jueves amb sèries com La parejita, Tato i, sobretot, ¡Para ti, que eres joven!, que feien a quatre mans. Quasi una dècada després d'abandonar la revista per dignitat arran de l'episodi de la portada censurada, l'ARA torna a reunir Fontdevila i Monteys per il·lustrar amb historietes i acudits el diari especial del 31 de març, un ARA il·lustrat que coincidirà amb la nova edició del Comic Barcelona i que escalfa motors per al recull de ¡Para ti, que eres joven! que publicarà al maig el segell ¡Caramba! d'Astiberri.

Un senyor amb bigoti llegeix en una postal de Nadal "Merry christmas!" i exclama "¡Qué manía les ha cogido con el catalán!". Un home amb màscara de gas obre la porta del "Departamento de finanzas del partido". Un militant d'esquerres resignat llença la falç i el martell a les escombraries. Són vinyetes d'humor gràfic de fa més de 30 anys que s'exposen a partir d'aquest dijous a El Born Centre de Cultura i Memòria en la mostra Perich 1941-1995. Humor amb Ulls de Gat, però es podrien haver publicat perfectament avui, i això que el comissari de l'exposició, el ninotaire Jaume Capdevila (Kap), no ha buscat acudits que dialoguessin especialment amb el present. "És que el Perich s'escapa del seu context i ens parla del que vivim ara mateix", diu Kap. Un altre exemple és aquest aforisme: "Resulta lamentable comprovar que l'amor no pot durar eternament i que, en canvi, el plàstic sí".

"La vida és un dibuix amb tants errors, / que, talment el ninot en el paper / hem de treure'ns l'engany amb bon enginy". Aquests eren els versos finals del poema que Joan Brossa va dedicar el 1987 a l'humorista gràfic Jean Laplace, conegut per les vinyetes del seu famós joc dels vuit errors: dos gags pràcticament idèntics en què el lector ha de detectar vuit petites diferències. Laplace va morir diumenge als 84 anys al seu Annecy natal, segons informa la premsa francesa.

Deia Schopenhauer que la primera -si no l’única- condició d’un bon estil és tenir alguna cosa a dir. L’estil de Ferreres és d’aquells reconeixibles a simple vista des de molta distància. Però el que és fonamental és que aquest dibuixant -no li fa el pes la melosa paraula ninotaire - té alguna cosa a dir. No només amb el llapis i la tinta xinesa: també quan el tens al davant, cara a cara, amb aquella mirada intensa de guineu, perquè el teu diari l’ha fitxat per fer un acudit diari a la contraportada i tu tens la sort d’entrevistar-lo.

25 il·lustradors d'arreu del món i divuit articulistes col·laboren a 'Illegal Times', una publicació satírica que s'ha començat a distribuir gratuïtament aquest dilluns i que té la voluntat de "denunciar les polítiques repressives de l'estat espanyol". Es tracta d'una publicació única (no es preveu que n'apareguin més números en el futur), que s'ha editat en format de diari i que té, també, una web que recull els mateixos continguts de l'edició impresa.

En els temps que vivim, el millor que poden fer els polítics si són prudents i no volen anar a dormir escaldats és protegir-se una mica dels humoristes. Esclar que a alguns també els va la marxa. Ser polític i anar a l’entrega del premi Gat Perich és que et va la marxa. I atenció! Si ets periodista, segons com també et pot tocar el rebre. La dinovena entrega d’aquest guardó té lloc al luxós auditori de l’edifici RBA, que des de fa tres anys acull l’acte.

'El Jueves' ha arribat aquest dimecres als quioscos amb una nova portada cridada a generar polèmica. La revista ha convertit el seu número d'aquesta setmana en un 'Especial fills de puta', i al voltant d'aquest titular hi ha situat les caricatures de més de vint personatges, des de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin fins a José María Aznar o Rodrigo Rato, passant per periodistes com Francisco Marhuenda o Eduardo Inda, l'empresari Amancio Ortega, el cardenal Antonio Cañizares, Donald Trump o fins i tot el polèmic autobús d'Hazte Oír.

El 'Diari de Terrassa' publica aquest dijous un editorial, titulat 'Error', en què demana disculpes per la vinyeta publicada dimarts i que va ser acusada de banalitzar la violència masclista. "Considerem que l'acudit és inoportú, desafortunat, de mal gust, i que de la seva lectura es podria entendre que banalitza un assumpte tan dramàtic i de tanta transcendència social com és la violència contra les dones. No cal dir que aquesta no ha estat la nostra intenció a l'hora de donar visibilitat a l'acudit", diu el diari, que atribueix la seva publicació a un "error de funcionament" dels seus "filtres interns".