Ara Balears - emigrants

L'empremta d'una memòria 'txarnega'

Brigitte Vasallo — Thu, 21 Oct 2021 17:14:03 +0000

"La meva història no és política" és sempre l'inici de les narracions de persones que s'excusen per no poder-me oferir una història que mereixi ser recollida, que mereixi ser explicada. Per no poder-me oferir, de fet, una víctima com cal, una víctima que ho sembli.

Europa i el fantasma

Sebastià Alzamora — Wed, 04 Mar 2020 19:29:02 +0000

Un fantasma recorre Europa ara i sempre, i és el de la violència. És xocant, per no fer servir una altra paraula, que cada vegada que es rememoren –o es commemoren– fets relatius a la Primera o a la Segona Guerra Mundial, i en particular a tot allò que concerneix el nazisme, se sol fer servir la fórmula “perquè aquell horror no es torni a repetir mai més”. El cert és que l'horror no ha deixat mai de repetir-se, en els 75 anys que han transcorregut d'ençà del final de la Segona Guerra Mundial. No ha deixat de repetir-se fora de les fronteres de la Unió Europea, però tampoc a dins d'aquestes fronteres. Aquests dies assistim novament a una crisi migratòria a la frontera grega. Les imatges dels refugiats (infants, dones i homes) fustigats fins a la mort pels soldats grecs són insuportables, però tal vegada encara ho són més les paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, agraint a Grècia “que faci d'escut” de la Unió Europea. Escut perquè no entrin els pobres, els desvalguts, els desesperats. Els que intenten passar per salvar la vida i són rebuts amb bales. L'anomenada crisi d'Idlib és la conseqüència d'un gran fracàs: farcida d'estats membres obertament contraris a qualsevol tipus d'obertura en matèria migratòria, la Unió Europea ha estat incapaç de definir una política migratòria i de control de fronteres que vagi més enllà de llogar els serveis de Turquia com a vigilant sense manies. Quan el dèspota Erdogan (a qui se li ha consentit tot perquè compta amb la protecció de Putin) necessita que Europa no li faci nosa a Síria, només li cal deixar de fer la seva feina bruta per exercir pressió. Mateu-los vosaltres, ve a dir Erdogan, amb un somriure sardònic. Quan som nosaltres qui els matem, aleshores es torna a estendre l'escàndol entre la ciutadania. Mentre són les llanxes turques o síries les que es dediquen a la cacera de refugiats o de migrants, ens irritem amb menys vehemència. El cert és que les polítiques humanitàries no obtenen premi: Merkel va deixar entrar un milió de migrants a Alemanya i va rebre càstigs electorals severs.

Quan Erdogan obre la porta, els valors europeus surten per la finestra

Jordi Armadans — Tue, 03 Mar 2020 19:04:48 +0000

Arran de la crisi del 2015 i de l’acord de la UE amb Turquia el 2016, vam dir que Europa no podia caure més avall. Hem comprovat que sí. I molt ràpidament.

Remeses: Els diners vitals dels emigrants

Text: Cristina Mas / Infografia: Esther Utrilla — Sat, 01 Feb 2020 19:57:22 +0000

John Okoroma es va establir fa 15 anys a Barcelona, on han nascut les seves tres filles. Però no ha perdut els vincles amb la seva Ghana natal. Vol ajudar la seva família i el seu país a tirar endavant i, malgrat que aquí no li sobren els diners, amb el seu sou de camioner d’una empresa de transport de vehicles sempre que pot envia diners als seus. Gràcies a la seva ajuda, la seva mare va poder muntar un negoci que va ser el seu principal ingrés fins que va morir, fa quatre anys. Després el va heretar la seva germana. Okoroma els va ajudar a comprar una nevera de segona mà amb la qual refresquen aigua que després venen al carrer. “És una feina que a Ghana fan moltes dones: van als llocs on saben que hi ha gent treballant i quan fa molta calor els ofereixen aigua fresca. Amb això no n’hi ha prou per viure però és un ingrés important”, explica. Com la seva, l’aportació de milers d’emigrants s’ha convertit en un factor clau en l’economia dels seus països d’origen, fins al punt que, el 2019, aquestes remeses han superat per primer cop les inversions de les empreses estrangeres als països amb rendes mitjanes i baixes. Segons el Banc Mundial, han arribat als 550.000 milions de dòlars (494.000 milions d’euros), és a dir, el triple que l’ajuda pública al desenvolupament. Els grans beneficiaris en són l’Índia, la Xina, Mèxic, les Filipines i Egipte.

Portugal pagarà 6.500 euros a cada emigrant que torni a treballar al país

Ara — Tue, 25 Jun 2019 12:56:04 +0000

El govern portuguès pagarà 6.500 euros a tots els ciutadans del país residents a l'estranger i que tornin a Portugal a treballar. D'aquesta manera, l'executiu vol fomentar el retorn dels milers de treballadors –molts d'ells qualificats– que durant la crisi van abandonar el país, amb l'objectiu de mantenir estable la població.

Emigrants espanyols atrapats a Holanda amb contractes trampa

Cristina Mas — Sun, 03 Mar 2019 21:08:59 +0000

“Al cobrar la primera nòmina vaig veure que alguna cosa no rutllava. Ens vam queixar i quatre hores més tard ens van acomiadar. M’havia gastat els estalvis per venir i he hagut de demanar diners per tornar a casa”. És el testimoni de Manuel Juan Ruiz, un jove de Castella-la Manxa, en un reportatge emès a la televisió pública holandesa. Com ell, centenars d’immigrants espanyols han denunciat enganys d’empreses de treball temporal (ETT) que els havien fitxat amb condicions suposadament atractives.