La Unió Europea està decidida a aconseguir la neutralitat climàtica d'aquí al 2050. Per assolir-la, promou el Pacte Verd Europeu, que incorpora mesures perquè el sector agroalimentari també tingui un comportament més sostenible. Aquesta voluntat ha arribat just quan el canvi climàtic i les creixents tensions geoestratègiques, com la guerra d'Ucraïna, han posat sobre la taula les fragilitats que arrossega el sistema alimentari europeu, com les dificultats per garantir les collites a causa de la sequera o per contenir l'escalada de preus que ha afavorit la guerra. Després d'experiències com la manca de mascaretes quan va esclatar la covid, Europa busca ara com garantir la seva autosuficiència alimentària alhora que fa la transició verda.

Alimentaria demostra una vegada més que la indústria s’afanya a cobrir les tendències que hi ha al mercat, i també que té la capacitat d’innovar per captar més sectors als quals encara no havia arribat. Després del gran boom de l’alimentació vegana i ecològica, enguany totes dues es mantenen i se n’hi afegeix una altra: els aliments altament proteics, com ara iogurts i embotits. I enmig queden uns aliments clàssics que també arriben a la fira d’alimentació amb novetats, que consisteixen a afegir una gamma més de gustos. Per continuar, si hi ha una tendència en què sí que coincideixen la majoria de les marques d'alimentació és a donar-ho tot fet al consumidor, que només s'hagi de preocupar d'obrir i menjar. A qui no tingui temps de cuinar, la indústria alimentària l'hi prepara tot perquè no s'hagi d'amoïnar.

Si tens el sofregit i la picada preparats, cuines plats tan laboriosos com un arròs o un fricandó. Ho saben bé els emprenedors Gaston Chretin i Albert Camprubí que al principi del 2019 van deixar la feina en empreses de sectors molt diferents per dedicar-se a elaborar sofregits i picades, que venen en sobres amb la marca Cuick i que tenen un temps de conserva de dotze mesos, perquè l’oli d’oliva extra verge amb què els elaboren fa de conservant. “Són bases pures i neutres, sense sal ni sucre”, explicava aquest dilluns Chretin al saló Alimentaria, que ha obert les portes presencialment, convertit en la primera gran cita del sector de l'alimentació després de la pandèmia. Aquest emprenedor confessava la il·lusió que els feia ser per primera vegada a Alimentaria, amb un producte propi, que ha tingut tan bona acollida al mercat i a la restauració. “I això que tot va començar arran d’haver sentit una entrevista a RAC1 de la cuinera Carme Ruscalleda, que explicava que ella congelava els sofregits en porcions per tenir-los a punt per preparar plats”, deia Chretin. Ara ja tenen set empleats a l’obrador situat a la població de Tordera, i compten amb el suport de la xef de Sant Pol de Mar, que hi fa de cap de cuina.

Fira de Barcelona ha anunciat aquest dijous que ajorna els salons Alimentaria i Hostelco, que s'havien de celebrar a l'abril, fins al mes de setembre, a causa de l'epidèmia del Covid-19. Així, Alimentaria, un dels salons més importants de Fira de Barcelona, es farà entre el 14 i el 17 de setembre en lloc del 20 al 23 d'abril.

El Tribunal General de la Unió Europea (UE) ha desestimat el recurs de The GB Foods, empresa catalana propietària de la marca de fideus Yatekomo, per poder utilitzar aquesta denominació a la UE per a tots els productes, que queda limitat a productes derivats de cereals. La companyia alimentària gallega Yatecomeré havia demanat la nul·litat total de la marca a l'oficina de propietat intel·lectual de la UE per la similitud amb la seva pròpia -'Yatecomeré, el vacío que llena'- i el risc de confusió entre els dos noms.

La indústria alimentària vol atrapar la tendència del menjar saludable, que ha demostrat que no és només una moda passatgera sinó que ve avalada per mil i un estudis i organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per això, les novetats que el sector ha presentat a la fira Alimentaria, a Fira Barcelona, van lligades a la incorporació de les verdures, superaliments i cereals a moltes preparacions.

Arribo a l’Alimentaria disposat a veure-ho tot, a olorar-ho tot i a menjar-m’ho tot perquè diuen que aquí s’hi ha de venir amb gana. I a mi em van educar per fer el que toca fer i per tant he vingut com toca: sense dinar. Entro a la fira amb la panxa buida i la mirada curiosa i a l’entrada em rep una caixa de 'panettone' gesticulant molt alegrement. A dins de la caixa hi ha un tècnic esportiu sense feina que n’ha aconseguit una aquí fent de 'panettone' quatre dies seguits, vuit hores cada dia. Jo li somric i li desitjo sort i encara no he fet dues passes dins la fira que tot d’hostesses m’ofereixen gots de caldo, potes de pop i creps de Nocilla. Amb la boca plena de xocolata desfeta, uns estudiants de la UAB em criden tots alhora “Tot és gratis, és al·lucinant”, i riuen perquè porten tot el dia aquí tancats sense ensumar la precarietat que es respira allà fora. Quan els deixo endrapant, un productor de tomàquets extasiat em demana que en tasti un dels seus. Que són immillorables, em diu, que són “tomàquets d’estiu per a l’hivern”, com et quedes, noi? I amb amb els ulls inflamats de màgia, aquest Willie Wonka de les verdures em diu que el seu tomàquet Monte Rosa del Gavà Grup és únic, que Martín Berasategui ha quedat impactat amb el seu sabor. Que havien dut 1.000 forquilles i no en queda ni una. I jo me’n fico un tros a la boca, i com amb la magdalena de Proust (aquest cop sense sucar el tomàquet a cap tassa de te, Déu me’n guard) un record vívid m’assalta i veig la meva àvia recollint amb les seves mans ossudes i tacades un tomàquet petit, d’un vermell esclatant. La veig amanint-lo amb oli del bo i fent-me un somriure preciós. “Bo, eh?”. “Boníssim, àvia. Bonííssim…”. I dissimulo un sanglot i segueixo travessant cultures i menjars. Litxis de la Xina, cigrons de Turquia, mel de Mèxic… fins que arribo a la zona Premium. En aquest paradís dels paladars selectes només s’hi menja caviar iranià, xampany i pernil de gla. Els homes i les dones Premium riuen molt fort i duen americana i molta gomina i molta laca al cabell i semblen una paròdia d’ells mateixos. Quan en surto segueixo per l'Azerbaidjan, els Estats Units, Mongòlia, Tailàndia, i a tot arreu sento olor d’escopinyes, de cafè i d’ametlles garapinyades i em perdo i duc tres bosses a sobre, i quan mig atordit vull sortir, el de seguretat em diu que només me'n puc endur una, que a l’Alimentaria no s’hi ve a arrasar. Però, saps què, em diu mirant-me amb complicitat, si fiques una bossa dins l’altra ja farem el fet. I jo ho faig i baixo les escales mecàniques, que ja no sé on sóc, i surto al carrer, busco la moto i veig una dona mig desmaiada. S’agafa fort a una bossa d’Aneto que a dins en té sis més i el seu marit que li busca un taxi per tornar a casa. Ella està embotida d’olors, colors i sabors. Jo entenc el seu mareig i em sento com ella, col·lapsat de tanta abundància, de tanta oferta, de tantes oportunitats de ser extasiadament feliç menjant, que no sé ni per on començar i agafo la moto i penso que avui sí, avui no soparé. I em sembla que demà tampoc. Empatxat. Molt.

Alimentaria ha obert aquest dilluns les portes de la vintena edició de la fira biennal dedicada a la indústria agroalimentària. En el certamen, celebrat a Fira de Barcelona, hi participen 140.000 professionals i 3.800 empreses expositores.