És de lectura ben interessant el reportatge de Roger Palós en aquest diari sobre les entitats espanyolistes que actuen contra l'escola en català tant a Catalunya com al País Valencià i les Balears. Societat Civil Catalana (amb els seus derivats: Societat Civil Valenciana i Societat Civil Balear), Escuela de Todos, Asamblea por una Escuela Bilingüe o Hablamos Español es dediquen a combatre l'ensenyament del català i en català als Països Catalans, una realitat que segons ells no existeix, però els territoris o les comunitats que en formen part sí que curiosament tenen en comú el fet de tenir el català com a llengua pròpia (al reportatge, fa gràcia la presidenta d'Escuela de Todos, Ana Losada, quan diu que tenen implantació sobretot a Catalunya, el País Valencià i les Balears perquè “la situació és molt més complicada”: la “complicació” hem d'entendre que és el fet que la gent hi parla català).

Primer va ser a Catalunya, però ara les entitats espanyolistes que combaten el català a l'escola amplien fronteres i actuen tant al País Valencià com a les Illes Balears. L'últim capítol ha estat la consulta per la llengua al País Valencià, en què s'ha pogut veure Escuela de Todos acudint a la síndica de greuges valenciana. Dilluns passat es feia públic que la plataforma d'entitats nascuda a Catalunya per defensar el castellà a l'escola, denunciava 78 ajuntaments valencians a la defensora del poble autonòmica per "vulnerar les regles de neutralitat institucional al sol·licitar públicament a les famílies que optessin pel valencià com a llengua base d'educació". Vuit d'aquests ajuntaments són del PP –com Xàbia o Sueca–, dos dels quals en coalició amb Vox. Segons l'entitat, no han trobat cap consistori que demanés el vot pel castellà.

Paga la pena i el plor, en el divan de la psicoanàlisi de la Transició, aturar-se una estona en les paraules finals pronunciades per la presidenta de Societat Civil Catalana en el discurs que cloïa, diumenge passat a Barcelona, la manifestació contra l’amnistia i l’autodeterminació. En esparverant literalitat i grinyolant per tot arreu, va afirmar –deunidó– que "fa 45 anys que ens sentim orfes". De qui o de què, si pel mig hi ha un pare difunt i abans quaranta anys de la fosca de la dictadura, em temo que no cal esclarir-ho gaire. O, dit d’altra forma, si d'ençà que va començar la "fràgil democràcia espanyola" senten un terrible sentiment d’orfandat, què carai ens deuen voler dir tan subtilment? La pregunta inquieta, però no tant com la resposta. No debades, la xifra 45 va tenir un altre moment d’infame protagonisme en el mateix discurs, quan es va recordar que el 1945 va suposar la victòria europea –d’una part d’Europa– sobre el monstre nacionalista dels feixismes. I hi estic d’acord. Si no haguessin omès, terriblement, que allò que hi havia al Regne d’Espanya el 1945 és el que encara hi havia tot just fa 45 anys. La pervivència hispànica, que mai va ser derrotada i que va mutar pels rigors de la Guerra Freda, d’aquells feixismes. Però ni una sola paraula al respecte.

Després de la manifestació contra l'amnistia a Barcelona, les reaccions no s'han fet esperar. El president del Govern, Pere Aragonès, ha criticat des de Masquefa el "fracàs" de la marxa, que ha aplegat 50.000 persones segons la Guàrdia Urbana –65.000 menys que la protesta independentista de l'11-S, segons el mateix cos–, i ha lamentat que la dreta espanyolista hagi vingut a la capital catalana a promoure "venjança, odi i repressió". A parer del president, la presència dels líders del PP i Vox és "inversament proporcional al seu èxit i suport" entre la ciutadania de Catalunya, on només tenen 8 dels 48 diputats que els catalans envien al Congrés de Diputats. Aragonès també ha assenyalat que la fallida de la protesta "empeny més que mai a batallar per l'amnistia i l'autodeterminació".

Un 8 d'octubre de l'any 2017, tota la dreta espanyola, al costat del PSC, omplia el centre de Barcelona amb milers de persones vingudes d'arreu de l'Estat per cridar contra l'1-O. Sis anys després, Societat Civil Catalana ha intentat replicar aquella mobilització triant un 8 d'octubre per clamar contra l'amnistia que el PSOE negocia amb l'independentisme per investir Pedro Sánchez. Però la protesta s'ha quedat lluny de la del 2017. Fa sis anys, la manifestació va aplegar 350.000 persones, mentre que aquest diumenge, tot i que s'hi ha bolcat la plana major del PP i també de Vox, la concentració només n'ha aconseguit reunir 50.000, segons la Guàrdia Urbana. Els organitzadors han elevat la xifra fins a 300.000 i, per fer-la encara més gran, han afegit que hi havia 400.000 persones seguint l'acte en streaming. Els dirigents Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal han vingut fins a Barcelona per disputar la seva particular pugna per liderar l'ofensiva contra l'amnistia, però han evitat, això sí, la fotografia conjunta.

"Trens i avions plens i molts autocars". El vicepresident de Societat Civil Catalana (SCC), Álex Ramos, donava per fet aquesta setmana que un bon nombre de ciutadans d'arreu de l'Estat desembarcarien a Barcelona diumenge per assistir a la manifestació contra l'amnistia. La mobilització, però, podria no ser tan massiva com suggeria el número 2 de l'entitat espanyolista. Segons ha pogut saber l'ARA, l'unionisme només ha aconseguit muntar dos autobusos des de l'Estat i ni tan sols estaven plens aquest dijous. Un sortirà dissabte a la nit des de la plaça de toros de Las Ventas de Madrid i l'altre, a la mateixa hora, des de Pamplona, amb preus que ronden dels 50 als 70 euros. L'entitat confiava que també s'organitzessin autobusos des de València o Saragossa, però no en sortirà cap ni de la capital del País Valencià ni de l'Aragó.

"Esperem que els partits no vulguin capitalitzar la manifestació". Aquesta és la temença de l'entitat unionista Societat Civil Catalana (SCC), que aquest dimarts va defensar la "transversalitat" de la convocatòria contra l'amnistia de diumenge que ve al centre de Barcelona. Per atorgar el protagonisme a les associacions "defensores de les llibertats" i no pas als partits, SCC ha decidit situar els polítics en segona fila, però tot apunta que acabaran sent el centre d'atenció d'una manifestació que les dretes s'han conjurat perquè sigui massiva. El PP, Vox i Cs s'han proposat convertir per unes hores Barcelona en la capital de la seva croada contra l'amnistia, i a la capital catalana hi seran, entre d'altres, Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso, a més de Santiago Abascal i Ignacio Garriga com a principals cares visibles. Ho faran a Catalunya, on les dretes espanyoles van obtenir només 8 dels 48 diputats que els catalans van enviar al Congrés.

De les ruïnes de Ciutadans segueixen fugint-ne els aprofitats i els oportunistes que hi van acudir quan el partit taronja semblava un cavall guanyador. L’últim (en el moment d’escriure aquestes línies) ha estat l’inefable Nacho Martín Blanco, aquell individu que qualificà les tertúlies de TV3 de “circo del odio” (ell és tot amor, tal com demostrà després al Parlament) i que ara busca refugi en les llistes del PP per a les generals del juliol. Liberal? Conservador? De dreta extrema? Es tracta de no haver-se de buscar feina i de mantenir una nòmina pública, estúpid!

Era escandalós que, després de deu anys de desenvolupament i de gairebé mil llibres dedicats al tema, el procés independentista encara presentés llacunes d’anàlisi tan grosses com la radiografia de la seva base sociològica, que ni el CIS espanyol ni el CEO català no havien arribat a precisar prou.

La Fiscalia de Barcelona ha obert unes diligències d'investigació per les declaracions de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, que en una entrevista va afirmar que els aldarulls en les protestes contra la sentència del Procés ajudaven a "fer visible el conflicte" internacionalment. L'obertura del procediment s'ha fet a instàncies de Societat Civil Catalana, que va portar a la Fiscalia les paraules de Paluzie en una entrevista al programa Els matins de TV3.

L’unionisme va tornar a sortir ahir de manera reactiva als carrers de Barcelona. En un intent d’emular la gran manifestació per la unitat d’Espanya del 8 d’octubre del 2017 -convocada després de l’1-O-, milers de persones van respondre a la crida de Societat Civil Catalana (SCC) a protestar pels aldarulls i les mobilitzacions independentistes en resposta a la sentència del Procés. La marxa va reunir unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana -els organitzadors parlen de 400.000-, convocades per cridar “prou” al Procés i exigir la dimissió del president de la Generalitat, Quim Torra. Però l’acte també va ser l’escenari de la cursa cap a les generals, amb la plana major del PP, Ciutadans i Vox, i ministres i dirigents socialistes, buscant protagonisme en la multitud que va omplir el passeig de Gràcia.

La rèplica unionista ja s’està convertint en una tradició més als carrers de Catalunya. Les grans mobilitzacions sobiranistes que han marcat el Procés en l’última dècada, des de l’octubre del 2017 van seguides de les dites constitucionalistes. 350.000 persones es van manifestar dissabte contra la sentència i 80.000 persones diumenge contra el Procés, sempre segons xifres de la Guàrdia Urbana. Si més no al carrer, tant l’independentisme com l’unionisme van de baixada, però el veritable pes es podrà copsar en les eleccions del 10 de novembre. Les manifestacions han mostrat diferència entre els uns i els altres en el discurs: mentre l’independentisme està fent un esforç, no del tot reeixit, cal dir-ho, per anar més enllà del seu perímetre buscant una mobilització transversal en defensa dels drets i les llibertats -el famós 80% de la societat catalana al qual apel·la Òmnium-, l’unionisme, tot i cridar formalment a la convivència, manté la seva versió més frontista. Si el punt dèbil de l’independentisme són els aldarulls d’una minoria, el punt dèbil de l’unionisme és l’esperit de revenja i el caràcter excloent que traspua. Així, malgrat els discursos oficials, la manifestació d’aquest diumenge ha servit perquè les bases s’esbravessin a crits celebrant l’empresonament dels líders independentistes i per reivindicar sense matisos l’orgull d’una espanyolitat que s’expressa amb un to ranci. PP, Cs i Vox (present a la manifestació malgrat no ser-hi convidat) segueixen competint en anticatalanisme, i el PSOE tampoc s’avergonyeix gens ni mica de jugar la carta de la demonització de l’independentisme.

La directora d'Espanya Global, Irene Lozano, ha negat aquest dissabte que l'informe 'La realitat sobre el procés independentista' elaborat per l'organisme depenent de la secretaria d'Estat hagi vulnerat el dret a la presumpció d'innocència de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. En un acte de Societat Civil Catalana sobre la convivència lingüística a Catalunya, Lozano ha celebrat que els presos de l'1-O "confiïn en la justícia espanyola" per abordar la seva demanda, però ha dit que "no té cap fonament". Ha afirmat que "en absolut" Espanya Global ha vulnerat la presumpció d'innocència dels presos de l'1-O i ha constatat que la justícia serà l'encarregada de resoldre la qüestió.

Societat Civil Catalana (SCC) i l'Associació d'Exdiputats i Exsenadors de les Corts Generals, de la qual formen part un miler d'exparlamentaris de diferents forces polítiques, entre les quals està inclosa l'antiga Convergència, han signat aquest dimarts un acord de col·laboració per combatre el relat que fa l'independentisme de la realitat tant catalana com espanyola. El conveni ha sigut subscrit al Congrés pel president de l'Associació d'Exdiputats i Exsenadors de les Corts Generals, Juan Van-Halen, i el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch.

Hi ha prou indicis que els Mossos d'Esquadra "vigilaven i controlaven" l'exlíder de Societat Civil Catalana (SCC) Ramon Bosch. És la conclusió de l'Audiència de Barcelona, que ha ordenat reobrir la investigació pel presumpte espionatge a Bosch. Es tracta del primer cas que es va obrir pels suposats seguiments a polítics i empresaris arran dels documents intervinguts per la policia espanyola als Mossos d'Esquadra en una incineradora.

El president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, considera que, si els presos independentistes "se'n penedeixen sincerament, l'Estat hauria de ser generós" amb ells. En una entrevista a 'El Periódico', ha considerat que "parlar d'indults és precipitat", però sosté que creu "en la justícia i que l'Estat ha de ser bo amb tota la seva gent".