No descobrim res de nou si recordem que en certes èpoques als més poderosos els han fet nosa les regles i les normatives massa estrictes, i han preferit el campi qui pugui. Han estat sobretot èpoques de canvis accelerats, provocats per innovacions tecnològiques o bé, també, per les oportunitats i ràpids beneficis que generaven els intercanvis desiguals lligats al colonialisme. Horaris de feina interminables, nens treballant, esclavisme, condicions infrahumanes d’habitatge i un llarg etcètera. Tot plegat ben documentat i analitzat per historiadors que han anat deixant al descobert el que molts cops es presentava com a accions civilitzadores o com els costos d’un progrés que era bo per a tothom.

El principal accionista del Banc Sabadell és el mateix que el del BBVA: el fons nord-americà BlackRock. Té un 3,9% de l'entitat catalana i un 5,4% de la d'origen biscaí. Quin paper té en la fusió? Segons les fonts financeres consultades, cap ni un.

A principis del 2022, els novaiorquesos es llevaven amb la imatge de camions negres circulant per Times Square amb un anunci peculiar. Mostrava un home calb amb una americana fosca, i la mirada del Doctor Maligne. Un columnista del New York Post escrivia que aquell rostre feia que es preguntés "si aquest tipus estava a punt d'assignar un equip d’assassins" per anar a casa seva. Sota l'anunci hi havia una pregunta i l'URL d'un lloc web: "Qui és Larry Fink?"

Una de les millors coses de la reunió anual del Cercle d’Economia són les converses entre passadissos, que són un termòmetre ideal per percebre com respiren tant les elits barcelonines com els participants que venen d’altres indrets. Un exemple. El president del Sabadell, Josep Oliu, s’acosta a Javier Faus, del Cercle, i el felicita pel que havia dit el dia abans, en què havia defensat els indults als presos polítics: "Un discurs molt ben fet, Faus". Llavors intervé la periodista Pilar García de la Granja, que aquest any fa de presentadora de les sessions, i li pregunta a Faus si ha sentit les crítiques de Pablo Casado als indults. "No podíem no dir-ho", respon el president del Cercle. "Ho veig un error", replica De la Granja.

“L’avarícia és bona”. Poques frases resumeixen millor una època, la dels yuppies dels anys 80, com aquesta de Gordon Gekko a la pel·lícula Wall Street. Una frase i una pel·lícula que van tornar a estar de moda amb l’última crisi: l’any 2008, amb Lehman Brothers, tothom va redescobrir la veritat. L’avarícia seguia sent el motor del món financer. Un món que tradicionalment ha ignorat completament qüestions més altruistes, com la sostenibilitat i el medi ambient.