Tinc a mà els llibres de Leo Strauss des de fa més de 15 anys. Els llegeixo amb atenció, els acabo, els recomenço. Segueixo sense entendre gran cosa. Strauss és probablement el pensador més fosc del segle XX. A hores d'ara amb prou feines em sento en condicions d'afirmar que rebutjava la modernitat, que Karl Popper li queia molt malament i que els seus coneixements filosòfics eren aclaparadors. Podria afegir que físicament era clavat a Harpo Marx, cosa que potser resulta desconcertant en un filòsof.

Observant els joves lectors a la biblioteca de l’institut penso en l’eterna acusació (“és que els joves no llegeixen!”) i la manca d’autocrítica d’un sector adult que, segons les estadístiques, llegeix per lleure encara menys (Hàbits de lectura i compra de llibres, 2022). Els resultats de les proves PISA han provocat tota una allau de crítiques i propostes sobre com fomentar la lectura, especialment als centres educatius, però abans cal plantejar dues preguntes importants: quin tipus de lectura volem fomentar i per què la volem fomentar? Potser no hem de pensar només en “fer lectors”, i ens hem de centrar en fer lectors competents. Quan parlem de lectura, no només parlem de novel·la: parlem d’un univers lector ampli, que inclou diferents gèneres, estils, suports i formats. I per què volem que llegeixin? Diu Michèle Petit que la lectura pot ajudar els joves a ser una mica més subjectes de la seva pròpia vida. Aquest hauria de ser el nostre objectiu quan parlem de lectura i joves: donar el coneixement i les eines als joves per poder triar, amb una llibertat real, si volen o no volen llegir.

Com hem vist amb els resultats PISA, la lectura va de baixa entre els adolescents. La lectura a fons, concentrada, sense interrupcions. En realitat, esclar, els nois i noies són el nostre mirall. També els adults, salvant totes les excepcions que calguin, cada cop dediquem menys temps a asseure’ns en un sofà durant unes quantes hores per devorar un llibre. El ritme i l’estil de vida ens ho posen difícil: els mòbils, sí, però també la mobilitat frenètica i el lleure exponencial. Tenim tantes possibilitats que la pressió social converteixen en obligacions. No has vist aquesta sèrie? (per cert, no us perdeu El encargado). No has anat a aquest restaurant? (per cert, apunteu-vos Ca l’Amador de Josa de Cadí). On has viatjat aquest Nadal? Etc. El temps és finit i el temps per llegir s’ha anat reduint dràsticament. La competència és fabulosa.

Aquesta setmana ens acabem d’assabentar que el nivell de comprensió lectora dels nens catalans de 10 anys és un dels més baixos de l’Estat i d’Europa. Només tenen per darrere els de Ceuta i Melilla. Quan tenen 15 anys sembla que les estadístiques catalanes (proves PISA) remunten, i que no és perquè s’igualin a la baixa. Potser no és tan greu, però segueix sent un problema. Perquè aquesta setmana també hem sabut, a través del testimoni d’una experta en didàctica de la lectura, Alba Castellví, que els aspirants a mestres que van a la universitat tampoc no llegeixen llibres; de fet, a molts no els agrada llegir (no sé si passa el mateix en altres graus universitaris; estaria bé tenir estadístiques). Per tant, difícilment faran que els seus futurs alumnes agafin l’hàbit de llegir i encara menys que arribin a considerar un plaer la lectura literària.

Fa uns dies va passar massa desapercebuda la notícia de la disminució de les capacitats lectores dels alumnes de quart de primària: com passa sempre, el renou del que està en primera línia informativa (la campanya electoral, ara; però pot ser qualsevol altra cosa) distreu de les qüestions de fons.

Set de cada deu catalans llegeixen un llibre per trimestre i, d'aquests, un de cada tres ho fa en català. El Pla Nacional del Llibre i la Lectura, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes i impulsat per la Generalitat de Catalunya, pretén incidir en els hàbits de lectura de la població, i es desenvoluparà, com a mínim, fins al 2030. Els 46 membres del consell assessor treballaran durant els mesos vinents per aprovar les accions concretes que caldrà dur a terme en àmbits com l'escola, la creació literària, les biblioteques i la promoció. En parlem amb la seva responsable, Montse Ayats (Ciuret, 1968), que ha estat editora a Eumo, ha dirigit la Setmana del Llibre en Català i ha presidit l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.

Els índexs de lectura no han deixat de millorar des que el març del 2020 el primer confinament a causa de la pandèmia de covid-19 va replantejar la relació que molts lectors tenien amb els llibres. Segons el Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya, durant el 2021 el 64,4% d'habitants va llegir llibres durant el seu temps lliure, com a opció d'oci, i el 52,7% ho va fer amb una freqüència setmanal.

La Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) i el ministeri de Cultura han publicat aquest divendres el baròmetre Hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya 2020. Aquí, les dades més rellevants de l'estudi. Els lectors freqüents i el temps dedicat a la lectura va marcar un màxim històric durant el confinament (a l'assolir el 57% de lectors freqüents), però el més positiu és que una part significativa d'aquestes dades es va mantenir al llarg de l'any (es va arribar al 53%, tres punts per sobre de l'any anterior) en especial entre els joves de menys de 35 anys.

Els anuncis d’internet em conviden darrerament a comprar tota mena de ginys per llegir més còmodament al llit. Faristols de fusta o de plàstic, recolzadors d’esquena, tota mena de coixins estranys, falques amb llum integrat i fins i tot una mena d’ulleres amb miralls, una mena de periscopi per poder llegir absolutament estirat i amb el llibre a la panxa, sense haver de forçar la postura. Si aprofundeixes una mica en l’oferta resulta obvi que la pràctica de llegir al llit no és sempre tan còmoda com sembla. A internet pots trobar fisioterapeutes que dissuadeixen d’aquesta pràctica o recomanen només unes postures concretes com a òptimes, després d’observar múltiples afectacions cervicals i lumbars en molts pacients.