La ficció és tan libèrrima, que Fernando Aramburu es pot permetre simular que la pàtria basca cap en dues famílies. La sèrie televisiva d’Aitor Gabilondo l’ha retratada certament molt bé, i queda per a molta gent que l’Euskal Herria dels anys de plom ja és aquesta Patria que, tanmateix, no és més que una lúcida sinècdoque mediàtica.

La disputa basca en ella mateixa, com a expressió del conflicte polític entre Euskal Herria i l’estat espanyol, porta molts anys pendent de resolució. Una altra qüestió, ben diferent, és l’expressió violenta d’aquest conflicte. Des del cessament de l’activitat armada d’ETA fa nou anys, la convivència passa per resoldre les conseqüències d’anys de violència, és a dir, les víctimes i els presos de la banda terrorista. La setmana passada, la detenció a Zarautz per part de la Guàrdia Civil de tres persones -una quarta va ser detinguda a Iparralde- per la seva presumpta relació amb un zulo d’ETA amb armament ens ha retrotret a una època que no té res a veure amb l’actual. No és la primera vegada que passa en aquests nou anys, però no deixa de ser una imatge del passat.

A l'interminable cicle electoral en el qual estam submergits encara li queda un darrer capítol el darrer trimestre de l'any. Les eleccions autonòmiques basques configuraran una nova correlació de forces amb la gran incògnita sobre l'efecte que tindrà la sortida de la presó d'Arnaldo Otegi després de la gran desfeta de l'esquerra independentista a les eleccions del 20-D. El líder d'Alternatiba i portaveu de la coalició sobiranista i independentista EH-Bildu al Parlament basc ha visitat Mallorca per fer una xerrada. Oskar Matute (Bilbao, 1972) assegura que encara el viatge amb el repte de "trencar els clixés" sobre l'esquerra abertzale i agraeix que la primera part de l'entrevista se centri en les propostes socials de la coalició.