El nou radar de l'Agència estatal de meteorologia (Aemet) a les Balears podrà diferenciar entre gotes de pluja, calabruix, neu, insectes i ocells –fins ara no es podia fer. Aquest instrument forma part de la renovació de la xarxa de radars de l'Estat, que té un pressupost de 79 milions d'euros per millorar l'observació meteorològica. Per això, el radar deixarà de funcionar uns dos mesos durant els quals la previsió es farà amb l'ajuda de radars de la Península i les altres eines de l'agència.

La temperatura continua augmentant i durant la matinada d'aquest divendres es va registrar una dada insòlita i sorprenent. Les dades registrades per l'estació meteorològica situada al Puig Major han mostrat que la nit d'aquest divendres ha estat més calorosa que la del passat 4 d'agost, és a dir, ha fet més calor a Mallorca a l'hivern que a l'estiu.

No hi ha res que cridi més l’atenció a un aficionat a la meteorologia que tenir a prop fenòmens extrems, i més amb les eines actuals que n’han facilitat el seguiment i permeten difondre imatges espectaculars arreu del món amb un clic. I en aquest sentit, les Balears constitueixen un territori especialment atractiu, ja que, segons els meteoròlegs, són terres de tempestes extremes.

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) preveu per a aquest dissabte a les Balears predomini de cel poc nigulós, que augmentarà a partir del matí a nigulós o cobert, amb ruixats i tempesta que poden anar acompanyats de fang i ser localment forts o molt forts, principalment a Eivissa i Formentera.

E l 21 de març començaran els actes de celebració del centenari del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que va impulsar el 1921 Eduard Fontserè. Una efemèride que coincideix en el temps amb els cent cinquanta anys del naixement i els cinquanta de la mort de Fontserè, pare professional de la meteorologia a Catalunya. En aquests cent anys, la manera de predir, de fer recerca i d’informar sobre el temps han canviat molt, però hi ha una cosa que s’ha mantingut inalterable: la passió amb què els meteoròlegs afronten la feina. Mònica Usart, meteoròloga de RAC1, reconeix que és un privilegi poder informar i fer predicció del temps amb les eines de què disposen avui, mentre que Alfred Rodríguez Picó, meteoròleg de Taiko Meteorologia i expresentador dels espais del temps a TV3 i BTV, entre més mitjans, mira enrere i recorda quan amb catorze anys anava els caps de setmana a l’aleshores Servicio Meteorológico Nacional i es dedicava a plotejar un enorme mapa que hi havia sobre un taulell omplint-lo amb les dades que tenien ciutat a ciutat, o connectant per ràdio amb l’Observatori del Turó de l’Home per recollir-ne les dades. “La manera de treballar ha canviat radicalment. Aleshores les eines de què disposàvem eren el llapis i el paper, uns ordinadors prehistòrics amb els quals rebies dades meteorològiques de ciutats de tot el món i dels aeroports, i uns mapes del temps que arribaven un cop al dia en facsímil”, recorda Rodríguez Picó. Uns mapes que també té presents el meteoròleg de l’ARA, Miquel Bernis, que explica que “tenien un format tipus fax, de manera que sovint llegir les dades que contenien era prou complicat”.