Quan parlem del dengue sovint ens l'imaginem com una malaltia llunyana, com una realitat que a casa nostra és inexistent. Fins fa poc ho era, però això està canviant. El 2023 a Europa es van detectar 130 casos de dengue, 58 casos més que l'any anterior i 56 més que en tota la dècada del 2010. El principal transmissor és el mosquit Aedes aegypti, popularment conegut com a mosquit del dengue o mosquit de la febre groga, que gairebé havia desaparegut d'Europa, però que últimament hi ha recuperat presència.

La Maria viu a Madrid i fa uns dies va baixar de l'autobús de donació de sang de la Creu Roja bocabadada. No van deixar-li donar sang perquè havia estat a Barcelona feia menys de 28 dies. Després de passar-li el qüestionari de dades sobre factors de risc, medicacions i malalties, era el torn de l'entrevista mèdica amb dades més confidencials. Entre elles, si hi ha hagut viatges a països on hi pugui haver brots de malalties transmissibles. La primera pregunta que li van fer ja li va grinyolar: "Has estat a Huelva?". "No". El metge va continuar amb una llista de províncies: Sevilla, València, Badajoz… Barcelona. "Sí, fa tres setmanes". "Doncs no pots donar. Hi ha casos de dengue, i Sanitat marca que has d'esperar-te un mes abans de poder donar", va concloure el sanitari. 

El mosquit tigre va arribar a les Illes Balears l'any 2012 i des de llavors, s'ha adaptat perfectament i, sobretot, s'ha fet notar. Es tracta d'un insecte diürn, agressiu, que vola baix, que pica de dia, a les cames, i que no fa gaire renou. Si a això hi afegim que necessita molt poca acumulació d'aigua per criar, com per exemple la dels cossiols, tenim les condicions perfectes per fer-ne molt complicat el control.

El dengue, en plena expansió a Llatinoamèrica, i la malària, causant de mig milió de morts anuals a l'Àfrica, són una prioritat de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'organisme ha recomanat aquest dilluns la primera vacuna contra el dengue, desenvolupada per la farmacèutica japonesa Takeda, i la segona dosi de l'immunogen de la Universitat d’Oxford contra la malària, l'R21/Matrix-M, per encarar l'amenaça creixent que les dues malalties suposen per a la població infantil. Totes dues formen part de la llista de patologies agreujades pel canvi climàtic, que ha causat una proliferació inèdita de mosquits que poden causar brots greus. Segons el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, tant la malària com el dengue són un "important problema de salut pública".

Alerta sanitària a les Balears després que dos turistes que van visitar Eivissa s'hagin contagiat de dengue. Davant aquest fet, el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) ha publicat un informe en el qual alerta del risc 'moderat' que existeix que apareguin casos de dengue a l'illa pitiüsa entre els mesos de maig i novembre.

Potser l’epidèmia que ens afectarà d’aquí cinc anys s’està gestant ara mateix o fa temps que es manifesta en forma de contagis esporàdics. L’augment global de les temperatures i l’adaptació dels mosquits a aquesta nova realitat augmenta el risc de brots de malalties tropicals com el dengue en qualsevol part del món. A França ja s’han detectat una trentena de casos autòctons, una troballa que les autoritats sanitàries qualifiquen "d’inusual, però esperable". També el fet que la vacunació en països on patògens com la poliomielitis circulen lliurement –que acostumen a ser territoris amb baixos ingressos– vagin a mig gas i creixin les actituds escèptiques contra les injeccions recomanades i sistemàtiques en països occidentals pot afavorir l’expansió de vells virus coneguts. És el que està passant a Nova York, on s’ha declarat l’estat d’emergència per la detecció de la pòlio en aigües residuals de quatre comtats que registren unes taxes de vacunació infantil per sota del 60%.

Mentre tothom presta atenció als afectats pel coronavirus, l'Amèrica Llatina lluita contra una altra epidèmia, la del dengue, que també està causant estralls. La malaltia va afectar el 2019 fins a 3 milions de persones, i aquest any ja n'ha infectat 155.343, més que el coronavirus a tot el món, que ha causat 121.000 malalts. La taxa de mortalitat del brot de dengue, però, és de moment més baixa que la del coronavirus: el 2019 van morir 1.539 persones, i aquest any n'ha matat 28, segons dades de l'Organització Panamericana de Salut (OPS). És la pitjor epidèmia de dengue a la regió des del 2015, quan la malaltia va infectar quasi 2,5 milions habitants.