La CUP i Crida han anunciat aquest dissabte la seva fusió amb l'objectiu de presentar-se conjuntament i unir forces en les eleccions municipals del 2023. Segons han informat els dos partits a través d'un comunicat, durant els pròxims mesos es reuniran amb persones d'arreu de Mallorca per debatre sobre polítiques feministes, ecologistes, de justícia social i sobirania en l'àmbit local.

El 16 de gener va començar una negociació que ara entra en la fase final. Aquell dia una delegació del PDECat encapçalada pel president del partit, David Bonvehí; amb el secretari d’organització, Ferran Bel, i el portaveu, Marc Solsona, es va reunir a la presó de Lledoners amb Jordi Sànchez i Toni Morral (president i secretari general de la Crida, respectivament). El consell nacional del Partit Demòcrata acabava d’aprovar “transitar” cap a Junts per Catalunya, sense aclarir cap fórmula concreta, i l’objectiu de les converses era explorar quin és el camí per aconseguir-ho. Un mes i mig després, la Crida i el PDECat es donen l’última oportunitat per arribar a un acord o protagonitzar un trencament de l’espai. Sobre la taula hi ha fer una coalició entre les dues organitzacions per a les pròximes eleccions o forjar un nou partit des de zero amb el nom de JxCat. Una decisió que, segons diverses fonts consultades per l’ARA, s’ha de prendre en les pròximes dues o tres setmanes. És a dir, coincidint presumiblement amb l’aprovació dels pressupostos al Parlament i amb l’anunci de la data de les eleccions que farà el president, Quim Torra.

Últimes hores i últimes reunions a la presó de Lledoners per tancar la direcció de la Crida Nacional per la República, que se sotmetrà dissabte a votació en el congrés fundacional del nou espai polític. L’exlíder de l’ANC i diputat de JxCat Jordi Sànchez té previst comunicar aquest dimecres l’equip que l’acompanyarà per liderar la nova organització, que tindrà Carles Puigdemont com a “president fundador”. Ara bé, segons diverses fonts consultades per l’ARA, ahir en el tancament d’aquesta edició la composició final encara no estava resolta i s’estava negociant en diverses trobades al centre penitenciari. Entre les visites que dimarts van rebre Sànchez i els exconsellers de JxCat hi ha la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i el diputat de JxCat Toni Morral.

Primera reacció d'ERC al naixement de la Crida. Aquest diumenge, el president del grup republicà al Parlament, Segi Sabrià, ha considerat que és una reorganització de l'"espai postconvergent" i que és un moviment de "centredreta", mantenint el posicionament que fins ara ha adoptat ERC envers la nova formació de Carles Puigdemont.

Un any després de la declaració fallida d’independència al Parlament, l’expresident Carles Puigdemont, llavors al capdavant de l’executiu, engega una nova formació política amb l’objectiu de fer la República. El “nou moviment” -que prendrà la forma jurídica d’un partit polític- recepta diàleg, unitat de l’independentisme en les cites electorals, governar les institucions i preparar accions de desobediència civil no violenta per obligar l’Estat a acceptar un referèndum d’autodeterminació. Una estratègia unitària però que ara mateix està lluny d’aconseguir-se: només el PDECat hi ha donat suport (amb reticències de la direcció) i ERC i la CUP ja han rebutjat participar-hi perquè consideren la Crida una “refundació de CDC”.

L'escenari d'unes noves eleccions al març sembla, a hores d'ara, inevitable. És per això que Catalunya Sí que es Pot, la confluència d'esquerres que va liderar Lluís Rabell a les eleccions del 27-S, comença ja a engegar tota la maquinària per encarar un nou repte electoral que, de nou, s'haurà de fer contra rellotge. Amb 11 diputats al Parlament, el grup parlamentari veu possibilitats que la seva proposta pugui tenir més suport en uns nous comicis, especialment després de l'empenta que suposa que En Comú Podem guanyés les eleccions del 20-D a Catalunya. És per això que el portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha assenyalat el camí a seguir: construir una "alternativa transversal" que pivoti en el rescat social, el procés constituent "no subordinat ni autàrquic" i la reivindicació del referèndum.

Raül Romeva, cap de llista de Junts pel Sí

Amb el títol de "Carta per la cohesió nacional catalana", quatre activistes sobiranistes han llançat una crida a predicar els avantatges de la independència de Catalunya entre la població que té el castellà com a primera llengua. La carta, difosa a través del portal change.org, ja ha reunit en poc temps més de 500 adhesions, segons Ferran Oliva, un dels signants, juntament amb Fernando Rodríguez, Xavier Ludevid i Ramon Fernández. Els promotors de la carta provenen de l'ANC o l'entitat Súmate a les comarques gironines, però signen a títol individual.