Són temps d’emergència, en què trobar un habitatge que puguem pagar és més difícil que mai, gairebé impossible. No es tracta només de tenir un sostre sobre el qual dormir: l’habitatge té una dimensió que va molt més enllà, que forma part de les vivències emocionals de les persones. Hi ha cases que són llars, llocs de felicitat, acollida i refugi. Altres són simplement llocs de passada, amb una empremta limitada sobre les històries personals de qui ha passat temps entre aquelles quatre parets. Això és precisament el que explora el projecte Llars, del col·lectiu La forma dels somnis (format per persones del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UIB, l’àrea de Salut Mental de l’Hospital Comarcal d’Inca i l’associació La Nostra Veu).

Les ganes de marxa no tenen edat. La celebració d’una horabauxa és una de les novetats amb la qual clourà la Fira de la Gent Gran que organitza el Consell de Mallorca a Porreres dia 25 d’abril. És una festa que en l'edició passada va reunir fins a 3.000 persones a ses Salines.

L'Ajuntament d'Esporles ha anunciat que serà el primer municipi a oferir un nou model residencial, amb vuit places d'habitatge supervisat per a gent gran. Es tracta d'un model destinat a persones amb un grau d'autonomia superior al que requereix el model residencial tradicional pensat per a situacions de dependència més avançada, ha explicat el Consistori en un comunicat.

Prop de 150.000 persones viuen soles a les Balears i la meitat tenen menys de 60 anys. La solitud no és només una situació que afecti les persones grans, sinó que cada vegada més joves i adults resideixen sols a una llar. El filòsof maonès especialitzat en geografia Ferran Didac i Lluch augura, fins i tot, que la soledat no desitjada augmentarà un 62% a les Illes en els 15 anys vinents.

205.292 persones, el 16% de la població de les Balears, tenen més de 65 anys i són potencials usuàries de la xarxa geriàtrica assistencial de titularitat pública. El pes del col·lectiu no fa més que pujar amb el pas dels anys, la qual cosa augmenta també la necessitat de reforçar-ne l’atenció a les residències i als seus mateixos domicilis.

“Quan em vaig jubilar, tenia claríssim que no em trobarien a una butaca”, així respon Francesc, de 81 anys, a l’aula 3 de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la UIB, on espera amb els seus companys que arribi el professor per començar la darrera classe d’Interculturalitat i migracions: ciència al servei de la convivència. Els 120 alumnes del Diploma d’Especialització de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) –cap a un nou humanisme– tenen fins al 30 de novembre per entregar el treball amb el qual seran avaluats d’aquesta matèria –també poden titular sense fer cap avaluació si assisteixen al 80% de les hores de classe. “Són els millors alumnes que he tingut mai. Són reflexius i oberts, gent avesada a escoltar, una cosa estranya avui dia”, explica el professor de l’assignatura i de Sociologia David Abril. “Participen sense que els ho demani, plantegen coses, les qüestionen... Això és l’ideal a qualsevol edat i és més difícil d’aconseguir amb gent jove”, afegeix, a més de reconèixer que la realitat que ha trobat a la UOM “ha superat” les seves expectatives –és la primera vegada que hi fa classe.

Rosalba aparta, coqueta, el bastó amb el qual manté a ratlla el vaivé del seu cos eixut. No el vol a les fotos que il·lustren el testimoniatge d’una dona de 83 anys que parla, sense prejudicis, sobre la seva vida sexual. S’acomoda en el banc de la plaça d’Espanya de Llucmajor i, sense que mediï cap pregunta, passa revista a més de vuit dècades. “No tenc equilibri. M’he romput el fèmur dues vegades. Duc un marcapassos i he tingut càncer de mama”, revela mentre posa la mà en el pit dret. “Som biònica!”, assegura en un italià que no ha perdut malgrat dur més de quatre dècades a Mallorca.

El treballador d'una residència de persones grans de Campos que va ser detingut per suposadament agredir sexualment quatre companyes i una usuària ha quedat en llibertat.

Mentre que a algunes zones de Palma l’activitat dels bars és frenètica, amb gent guapa els caps de setmana i les caixes registradores bullen de doblers, els iaios de la Llar d’Ancians de Palma s’han de reunir a un lloc desolat on, per fer un cafè, has de provar sort amb una d’aquestes màquines que solen servir aigua bruta.

Els residents de la Llar d’Ancians de Palma, centre que depèn de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca, fa més de dos anys que no tenen servei de bar. Aquest espai era un punt de trobada per fer un beure o una picada, compartir estones amb familiars i veure la televisió en companyia abans del seu tancament. Tot en una zona de Palma en la qual l'oferta d'oci i de restauració és minsa.

Aquest dimecres hem signat la Segona addenda de 2025 a l’acord sectorial de bases per a la construcció d’un sistema de serveis socials propi de Catalunya, un acord entre el Govern, els sindicats i les patronals per millorar el sector i les condicions laborals dels professionals i garantir la sostenibilitat de les empreses que presten aquest servei.

La Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques ha presentat una iniciativa legislativa popular (ILP) amb l’objectiu que les persones majors de 60 anys que cobren una pensió de jubilació o de viduïtat, així com les titulars d’una pensió d’incapacitat permanent absoluta —sigui quina sigui la seva edat— i amb pocs ingressos, rebin un complement de caràcter social fins a assolir el salari mínim interprofessional (SMI).

Joan Bibiloni Arrom, de 85 anys, i Francisca Niell Florit, de 82, són un dels darrers matrimonis representants de la Part Forana al Viver. Ja gairebé no coneixen cap dels veïns d’una de les barriades de la perifèria de Palma on als anys seixanta s’instal·laren mallorquins de molts de pobles. Ho feren atrets per les possibilitats laborals que oferia l’epicentre del boom turístic. Aquesta és l’aventura que també visqueren els mateixos Joan i Francisca, naturals de Ruberts (Sencelles) i de Lloret, respectivament. “Vinguérem aquí –diu ell– quan ens casàrem el 1965, fa 60 anys. Jo tenia 25 anys i ella, 22. A Palma, hi havia fet el servei militar i havia vist que hi havia molta de feina al sector turístic. Jo era el petit de sis germans i tenia clar que volia fugir del món de la pagesia. Així doncs, vaig voler provar sort a Ciutat, on ja tenia un germà treballant en un hotel”.

L'Ibavi ha lliurat aquest dijous les claus de 25 habitatges de lloguer al carrer de Lope de Vega, número 3, de Palma. Els allotjaments s'han destinat a persones majors de 65 anys i, mitjançant conveni, se n'han cedit cinc a Amadip per a persones amb discapacitat intel·lectual. La promoció té una superfície construïda de 1.617 m², que es distribueixen en soterrani, amb quatre places d'aparcament, planta baixa, primera i segona planta i àtic. L'immoble consta de 23 habitatges d'entre 30 m² i 42 m² d'un dormitori i dos habitatges adaptats de 47 m² de dos dormitoris. L'edifici disposa de tres sales comunes, una bugaderia i dues sales.

Un jove espanyol de 25 anys ha estat detingut per un presumpte delicte de tràfic de drogues a Palma per utilitzar la documentació d'una dona octogenària per enviar droga fora de Mallorca mitjançant paqueteria. La investigació va començar dimarts passat, quan el grup I d'Estupefaents de la Policia Nacional va rebre una cridada de la dona que havia rebut al domicili de Palma un paquet que creia que contenia una substància estupefaent.

Més de 15.000 persones viuen totes soles a les Balears. La majoria són dones de més de 65 anys que cada vegada més perden el suport social dels carrers i barris on viuen. Aquest fet, a més, incrementa la percepció subjectiva de solitud de la nostra gent gran, una tendència que, segons augura el geògraf menorquí Ferran Dídac Lluch, augmentarà en anys venidors. Si ara hi ha 9.370 persones de més de 65 anys que pateixen moments de forta solitud, el 2037, d’aquí a una dotzena d’anys, en seran 24.685, quasi tres vegades més. I la patiran el doble de dones que d’homes.

Feliciano Villar (Zamora, 1970) és catedràtic en psicologia evolutiva de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en envelliment.

Inspiren i expiren. Posen les mans a la panxa i al pit per notar el moviment de l’aire, tal com els ha indicat el psicòleg. L’objectiu és que aquestes sis participants del grup de cuidadores aprenguin a relaxar-se, a estar tranquil·les cada cop que la càrrega de les cures a un familiar dependent les supera. Les dones seuen en rotllana, i algunes deixen la bossa a prop, potser per tenir el mocador a mà. Hi haurà llàgrimes per la pena o la ràbia pròpia, i per l’emoció de la companya. 

Tot i que el concepte de tercera edat està en desús, la millora en les condicions de vida i els avenços mèdics està canviant la vellesa, i ha obligat l'acadèmia a ampliar la classificació amb una quarta edat, que començaria a partir dels 80 anys. Aquesta revolució demogràfica fa que, per primer cop, persones que estan en la setantena o fins i tot en la vuitantena (socialment considerats vells) s'hagin de fer càrrec de les cures de progenitors de més de 90 anys o, fins i tot, centenaris. La tercera edat cuidant la quarta. I per tenir una idea del futur, el nombre de persones centenàries creix a un ritme del 8%, segons l'Idescat. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 100.000 cuidadores familiars (el 90% són dones), segons un estudi de la cooperativa Suara. El perfil majoritari és el d'una dona d'entre 51 i 71 anys que hi dedica unes 14 hores diàries.