Una xifra de les moltíssimes que retraten la realitat insular basta per entendre el que ha passat els primers 25 anys del segle XXI en matèria territorial: el consum d’aigua s’ha disparat tant que per atendre les necessitats de la població creixent i un turisme de més de quinze milions de persones, la dessalació d’aigua ha crescut un 220%. El 1999, les Balears varen dessalar 10,2 milions de metres cúbics d’aigua; el 2024, aquesta xifra s’ha situat en 32,9 milions.

La Mancomunitat Pla de Mallorca ha posat damunt la taula del Govern que es pugui declarar l’emergència per sequera municipi a municipi i que no afecti tota la Unitat de Demanda (recordem que inclou Muro i Santa Margalida). Mentre que, per part seva, el Govern estudia la implantació de nous paràmetres que podrien servir per declarar l’emergència al Pla de Mallorca ben aviat.

L’apagada elèctrica generalitzada que afecta tota la península Ibèrica ha posat sobre la taula la necessitat de tenir les llars preparades davant d’una situació d’aquestes característiques. Aquests són alguns dels objectes i accions que cal tenir sempre a casa per fer front a una emergència d’aquest tipus.

Dia inusual a l'aeroport de Palma. Amb poques hores de diferència dos avions han hagut d'aterrar d'emergència a Son Sant Joan per problemes de salut de persones que viatjaven dins l'aeronau. Segons ha explicat Controladors Aeris, a través d'una piulada a la xarxa social X, les dues persones han estat traslladades a centres hospitalaris de Palma.

Mentre Carlos Mazón s'aferra a la presidència de la Generalitat Valenciana tot i la creixent pressió al carrer, la direcció estatal del PP fa equilibris per no veure's arrossegada pel descrèdit de la gestió de la DANA. El president valencià, determinat a no dimitir, pretén limitar els efectes polítics de la crisi a una remodelació del seu executiu. Com a mínim, a curt termini. La situació és incòmoda per a Alberto Núñez Feijóo, que intenta desmarcar-se de l'agonia de Mazón i limitar els danys al seu partit, veient que la situació s'allarga. Alhora, busca posar el focus en el govern espanyol, malgrat que s'ha conjurat per evitar un to agre.

S’ha especulat molt aquests dies, arran de la tragèdia de la DANA al País Valencià, sobre quina és l’Administració competent per posar-se al capdavant, sobre la necessitat que el govern de l’Estat declari l’estat d’alarma o l’"emergència nacional". Mentre el president Mazón defensa amb zel les seves competències sense deixar paradoxalment de centrifugar les culpes cap a l’Estat, Feijóo demana que sigui el ministeri de l’Interior el que assumeixi la gestió i Sánchez es mou amb la declaració de zona catastròfica per tenir un títol que l’habiliti per agilitar les ajudes econòmiques que d’ell depenen.

Encara amb un balanç provisional de més de 200 morts i un nombre indeterminat de desapareguts per les inundacions més greus d'aquest segle a València, Castella-la Manxa i Andalusia, els supervivents han de continuar endavant. No és fàcil llevar-se i preguntar-se: "I ara què? Com fem front a les morts de familiars i amics o a les pèrdues materials de l'esforç d'anys". L'abast de la devastació, multiplicada per les imatges i vídeos distribuïts per tots els canals, ha fet que l'impacte vagi més enllà de les comarques afectades i clarament és una tragèdia comunitària que, com a tal, també necessitarà una cura global. És el que opina Ingeborg Porcar, responsable de la unitat de trauma, crisi i conflicte de Barcelona de la UAB (UTCCB), especialista en gestió de crisis, que assegura que seria un error pensar que l'impacte psicològic es redueix només als supervivents i els que han patit pèrdues. 

Les autoritats sanitàries europees han posat, de moment, un punt de calma davant l'emergència sanitària per la mpox declarada a escala mundial. Després que la setmana passada l'Organització Mundial de la Salut (OMS) tornés a declarar l'emergència sanitària internacional pel brot de mpox (un terme que l’autoritat sanitària prefereix a verola del mico) a l'Àfrica, aquest dilluns el Comitè de Seguretat Sanitària de la Unió Europea ha descartat mesures dràstiques com el control de les fronteres o una estratègia de vacunació generalitzada a la població.

No passem per un bon moment de la relació, sempre complicada, entre el món de la política democràtica institucionalitzada i el batec social. Quan sembla que ens en sortim d’un dels molts temes que ens neguitegen, ja entrem de ple en un altre tema tant o més complicat que l’anterior. Les acusacions i desqualificacions sovintegen més que mai, hi ha qui s’entesta a seguir fent coses que són difícilment justificables avui dia, i tot plegat no ajuda a buscar espais des d'on avançar. No consola gaire veure que aquest no és un tema només de casa nostra, sinó que afecta països i indrets de qualsevol racó del món. En situacions com aquestes hi ha qui practica l’enyorança i recorda que abans la política i els polítics eren molt millors. Però, al marge que això no sigui del tot veritat, al final res de tot això consola, ja que el brogit creix, el panorama no millora i els dies van passant.

Acabem de deixar enrere un estiu més alarmant que mai. Potser és moment de pensar-hi una estona abans d’engegar de nou la maquinària del curs polític, mediàtic, escolar i professional. Setmana rere setmana, les notícies catastròfiques s’encadenen com si la terra i les màquines se’ns rebel·lessin. Els mitjans ens ensordeixen i les institucions ens adverteixen. Davant del soroll d’alarma incessant, què us sembla si deixem parlar les paraules?

¿L'Equador hauria de continuar perforant un dels racons amb més biodiversitat de l'Amazònia? ¿O és millor deixar aquest petroli sota terra? Diumenge, el poble equatorià ho decidirà en una consulta popular vinculant, producte d'una dècada de lluita liderada per activistes joves. El món enfronta crisis ecològiques paral·leles: la del canvi climàtic i la del col·lapse dels ecosistemes. I aquesta votació determinarà a què estan disposats a renunciar els ciutadans d'un país per protegir el medi ambient.

Les emergències sovint són impredictibles. Però, així i tot, és possible estar preparat per quan arribin.

"Aquest cas és un cúmul de despropòsits molt greus". El mateix Ajuntament del Prat, que és qui va concedir l'ajuda a la Mayra, admet que el que li ha passat a aquesta mare de família de 46 anys és, com a mínim, "profundament injust". El 2019 es va veure obligada a demanar una ajuda d'emergència perquè la van fer fora de l'habitació on vivia rellogada amb els seus tres fills, que aleshores tenien 14, 11 i 2 anys. "No tenia on anar", explica. El gener del 2020 l'Ajuntament del Prat els va oferir una habitació en un pis compartit. Vivien els quatre en una sola habitació en una casa on hi havia, en total, una vintena de persones vulnerables i amb situacions complexes. "La convivència era molt difícil", diu la Mayra. Poc després, la pandèmia i el confinament van allargar aquesta estada de manera obligada. La situació no era fàcil però la pitjor notícia va arribar un any després: Hisenda li va reclamar per carta 2.271 euros.

El govern xinès ha instat la població a preparar el rebost per una possible emergència. L'anunci l'ha fet el ministeri de Comerç en un comunicat publicat sense cap més explicació: "tingueu emmagatzemada una certa quantitat d'articles de primera necessitat per estar preparats en cas d'emergència". El context general del país sembla, certament, alarmant: confinaments constants per l'augment de casos de covid-19; preocupació pels subministraments de verdures després d'un període de fortes pluges que ha fet malbé els cultius i un augment de preus com a conseqüència, i una crisi energètica global, entre d'altres.

Els equips de rescat busquen desesperadament supervivents entre la runa dels edificis després que un potent terratrèmol sacsegés l'illa aquest dissabte. A més, el govern tem l’arribada d’una altra catàstrofe que encara pot provocar més morts: la tempesta tropical Grace. De moment, es calcula que hi ha hagut almenys 724 morts i més de 2.800 ferits. Es tem, però, que la xifra pot ser força superior, perquè hi ha molts desapareguts. Tot plegat passa en un país que encara no s’ha recuperat del tot del malson del 2010, quan un terratrèmol de magnitud similar va deixar un rastre de 300.000 morts.

El drama que està experimentant la població índia en relació amb la pandèmia del covid-19 ha sigut àmpliament cobert pels mitjans de comunicació internacionals. Això ha contribuït a la mobilització de l’opinió pública i a les intervencions de les organitzacions humanitàries. Les imatges de persones que moren a les portes dels hospitals per falta de llits, medicaments i oxigen són terrorífiques i recorden catàstrofes humanitàries com les de Biafra i Darfur. Durant les últimes setmanes, els que som a l’Índia hem sigut testimonis d’imatges esgarrifoses d’un poble que pateix. Hem sentit contínuament sirenes d’ambulàncies que transportaven cossos. També hem vist imatges delirants de crematoris plens a vessar, en funcionament de sol a sol. Hem sentit la pudor dels cossos carbonitzats i els planys de les famílies afligides. L’escassetat d’oxigen i la desorganització d’hospitals i ambulàncies són particularment visibles i han agafat proporcions tràgiques per a aquesta desgraciada població que cada dia compta les seves morts per minuts. Així doncs, es pot dir que l’Índia feliç s’ha convertit de sobte en una imatge del judici final.

“Una mare que no pot donar menjar el seu fill! Això sí que és una emergència!” Són paraules de l’alcaldessa Goodway de la ciutat de Badia Aventura on succeeixen les aventures de la Patrulla Canina (PAW Patrol). Una àliga ha quedat atrapada per una corda i el seu pollet té gana. Els cadells de la patrulla resoldran el problema sense dilacions. A Badia Aventura les emergències no es negligeixen.

Aquests dies l'extrem est de Rússia està vivint una situació complicada a causa de la pluja gelant i les seves conseqüències. Fins i tot s'ha hagut de declarar l'estat d'emergència. L'arribada d'una pertorbació va escombrar l'aire fred de les capes mitjanes i baixes de la troposfera, de manera que la neu va donar pas a la pluja.

Es parla de l'urbanisme tàctic, que és sens dubte un oxímoron (que algú va inventar amb èxit), perquè l'urbanisme és per definició una disciplina estratègica que comporta transformacions estructurals a la ciutat i que per tant requereix temps de reflexió i d'execució. No obstant això, sí que existeixen les urbanitzacions d'espais públics tàctiques, realitzades amb una inversió petita i de forma molt ràpida, desenvolupades per respondre a urgències urbanes o per testar el comportament de la ciutat amb visions a llarg termini. En aquesta època de pandèmia, crisi climàtica i incerteses Barcelona i altres ciutats del món han respost ràpidament enfront del repte d'augmentar l'espai públic per permetre que els ciutadans puguin passejar o moure's amb més seguretat a la ciutat.

El Consell de Govern s'ha donat per assabentat, aquest dilluns, de l'actuació immediata, pel tràmit d'emergència, a les àrees forestals dels municipis de Banyalbufar, Esporles i Valldemossa per reparar els danys més urgents provocats pel temporal del passat 29 d'agost. Les tasques que s'han de realitzar suposen un import estimat de 279.949,57 euros, IVA a banda.