"He viscut tantes vides com llibres he fet", assegura l'editor Ramon Balasch i Pinyol. Si l'afirmació fos certa, al capdavant de Llibres del Mall n'hauria viscut 399. El primer títol del catàleg el signava ell mateix, Rovell de mala plata. El segon, Les elegies del marrec, era de Xavier Bru de Sala. El tercer, Delta, de Miquel de Palol. "El Mall va néixer amb un programa, amb una voluntat de marcar tendència literària i social –diu Palol–. Volia ser una resposta formal a com es feia poesia des del realisme social. No va ser només un retorn a la mètrica, perquè l'aposta estava molt lligada a la modernitat".

El cervell de Miquel de Palol (Barcelona, 1953) deu funcionar a una velocitat similar a la del sincrotró Alba de Cerdanyola del Vallès, escenari que ha escollit per presentar la seva última novel·la, Bootes, un artefacte monumental de 1.280 pàgines. Si el sincrotró accelera partícules a una velocitat que s'acosta a la de la llum per ajudar a investigar en camps com els de les biociències, les noves energies i el magnetisme, la computadora creativa de l'escriptor és capaç d'aixecar tota una societat, complexa i en descomposició, al primer llibre que publica a Navona. "És del tot infreqüent, el que en Miquel planteja com a escriptor, però no per dimensions numèriques, sinó per com ho desenvolupa", admet l'editor Ernest Folch després d'acompanyar l'escriptor per les instal·lacions de la infraestructura científica de tercera generació més important del Mediterrani.

Després de la petita pausa de les festes nadalenques, la maquinària del sector editorial torna a posar-se en marxa, i no deixarà de fabricar llibres fins poc abans de Sant Jordi. El primer trimestre és un dels més intensos de l'any, i aquest 2023 no serà cap excepció. Fem una tria de 50 dels títols més esperats de la temporada –n'hi podria haver molts més, però per qüestions d'espai cal acotar la tria– i els endrecem en funció dels temes que exploren.

A Copèrnic (Proa), la nova novel·la de Miquel de Palol, la convivència entre en Toni i la Sílvia, la parella protagonista, és "un rai en la tempesta envoltat de taurons": ben posicionats socialment, amb amics de gustos cars i dos fills que paren poc per casa, no imaginen que la seva vida està a punt de canviar per culpa d'un gra misteriós que apareix al clatell del marit. A estones divertida, d'altres un pèl inquietant -però de lectura addictiva-, aquesta sàtira ambientada en una Catalunya desinflada i cínica proposa una mirada incòmoda als fonaments trontolladissos de la parella madura, a les relacions socials i laborals i a la necessitat d'afrontar la vida de cara, tot i que, tal com recorda l'autor a través d'unes paraules de Dostoievski, la "lucidesa excessiva és una malaltia, una malaltia total i absoluta".

Quan aquest divendres es faci públic el veredicte del premi Ramon Llull 2018 ja se sabran tots els llibres que, abans de Sant Jordi, s’editaran amb el valor afegit d’haver-se imposat en certàmens literaris que, tinguin prestigi o no, continuen cridant l’atenció d’un nombre significatiu de lectors. Enguany el premi Sant Jordi de novel·la ha estat per a Joan-Lluís Lluís, que a Jo soc aquell que va matar Franco -que publicarà Proa al febrer- construeix una ficció al voltant de l’assassinat del dictador, i el Josep Pla ha estat per al llibre de memòries que Antoni Bassas ha escrit sobre els anys que va dirigir i presentar El matí de Catalunya : el volum, Bon dia, són les vuit! (Destino) arribarà a les llibreries a principis de febrer. L’Anagrama de Llibres ha apostat per una nova ficció -pròxima a la biografia de l’autora- a càrrec de Llucia Ramis: Les possessions promet conflictes familiars, introspecció i reflexions sobre el món del periodisme. El Carles Riba de poesia ha confirmat el bon moment de forma de Josep Maria Fulquet, que a Ample vol de la nit (Proa) fa una relectura de John Milton.

El premi Crexells, que pretén escollir quina ha estat la millor novel·la en llengua catalana publicada l'any anterior, inicia una nova etapa amb un canvi de jurat i modificacions en les seves bases. Segons la vicepresidenta de l'Ateneu Barcelonès, Gemma Calvet, les novetats obeeixen al "fràgil moment que estan vivint la llengua i la cultura". A més, els canvis busquen "mantenir el prestigi i l'origen del guardó perquè continuï sent un premi de referència per a la llengua catalana", afegeix Calvet.

El debut literari de Lluís Llach al febrer amb Memòria d'uns ulls pintats, el tercer i últim volum de les memòries de Jordi Pujol i una radiografia sobre la "trama secreta" de l'espoliació del Palau de la Música són algunes de les novetats editorials en català que inauguren l'any. El cantant Lluís Llach serà un dels protagonistes del primer trimestre del 2012 amb la seva primera novel·la, una història d'amor entre homes lliures ambientada al barri de la Barceloneta, a principi del segle XX.