Les Balears són la comunitat que menys inverteix en Investigació i Desenvolupament sobre el Producte Interior Brut (PIB). Així es desprèn de les darreres dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), segons les quals les Illes són l'autonomia amb un menor percentatge d'inversió en I+D interna, un 0,4%; només per davant de la ciutat autònoma de Ceuta (0,28%, mentre que Melilla arriba al 0.47%).

Un grup de magnífics articulistes escriuen aquesta setmana de manera col·lectiva el que molts pensam: és urgent canviar el model econòmic de les Illes Balears. Tots tenim clar que això implica reduir uns quants milions de turistes i començar a apostar de bon de veres pel sector primari i per la indústria.

L’arribada del metro, la recuperació de solars per a oficines, la possibilitat de construir habitatges de lloguer per a investigadors o l’ampliació dels FabLabs, pilars de la nova estratègia per impulsar les instal·lacions de Palma. El Govern desenvolupa a més l’ecosistema d’innovació a tot l’Arxipèlag amb el pla d’impuls del CentreBit Menorca i l’obertura del CentreBit Eivissa.

Cada tres anys des del 2003, l’informe She Figures de la Comissió Europea m’interpel·la amb una pregunta: Europa pot aspirar a liderar la innovació global si no compta amb tot el seu talent? L’edició del 2024, publicada fa unes setmanes, confirma que la igualtat de gènere en recerca i innovació (R+I) avança a batzegades i per barris: hi ha progressos, sí, però els buits són tan amplis com urgents. I el nom de l’informe ja és, per si mateix, una declaració d’intencions. “She” és en realitat un acrònim que originalment significava Statistics in Higher Education (estadístiques en educació superior) que ha evolucionat per abastar tot l’ecosistema de R+I, sigui acadèmic, empresarial o governamental. I aquí rau el joc de paraules: She Figures no només es tradueix com “les xifres d’ella”, sinó també com “ella hi figura”. És a dir, les dones hi participen, hi aporten... o haurien de fer-ho. La realitat, però, segueix sent més aspra que la poètica del nom de l’informe.

El Govern ha fet la primera passa cap a la redacció del Pla de ciència, tecnologia i innovació 2026-2030, un document, que segons ha destacat la presidenta del Govern, Marga Prohens, serà "la palanca" per a la transformació de les Illes. Així ho ha destacat la líder de l'Executiu aquest dimecres en declaracions als mitjans després de presidir la primera sessió de la Comissió Interdepartamental de Ciència, Tecnologia i Innovació (CICIT), feta al Consolat de Mar.

A Espanya cada any es produeixen 90.000 nous casos d’ictus i més de 23.000 persones moren per aquesta malaltia cerebrovascular. Hi ha un 30% de les persones que hi sobreviuen que acaben en situació de dependència, la qual cosa converteix l’ictus en la primera causa de discapacitat a l’Estat, segons les dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquest va ser el cas del pare de l’Iván Martínez, el director executiu de la start-up Robopedics, que va quedar amb la meitat del cos paralitzat després de patir aquesta afecció el 2015.

L’empresa nàutica bound4blue és una companyia enfocada en l'energia eòlica aplicada al sector marítim. Concretament, es dedica a la producció de sistemes automatitzats de propulsió assistida pel vent, coneguts com a eSAIL. Aquest sistema consisteix en veles de succió d’estructura el·líptica amb un ventilador a l’interior, que s’assemblen a una ala d’avió col·locada de forma vertical a bord d’un vaixell. Aquestes veles generen entre sis i set vegades més força que una de convencional i permeten reduir l’ús del motor i alliberar la propulsió de la força d’aquest, compensant l’empenta cap endavant de l’embarcació amb el sistema. Tot plegat permet estalviar combustible i reduir les emissions de gasos contaminants.

Els rànquings educatius internacionals (PISA, PIRLS, TIMSS...) són complexes plataformes avaluadores que recullen i interpreten periòdicament un volum ingent de dades provinents de països amb sistemes educatius molt diferents, però també extremadament allunyats quant a les seves estructures econòmiques, socials i culturals. És per això que, a pesar de l’inevitable morb de les comparacions, no sempre és fàcil esquivar els tòpics i prejudicis per extreure’n conclusions útils.

Si heu passat tardes i nits jugant al Catan o al Carcassone, sapigueu que heu d’agrair l’estona de gaudi a un català. L’any 2000 Quim Dorca va obrir la filial a Barcelona d'una empresa brasilera: Devir. La intenció era distribuir cartes col·leccionables com les de Pokémon. Però Dorca va fer un canvi de rumb i va apostar pels jocs de taula. Un quart de segle després, Devir Iberia factura vint milions d’euros i té un catàleg de vuit-cents jocs de taula.

Un dia el físic Eneko Axpe va visitar el restaurant Garena, del cuiner basc Julen Baz, i hi va veure una estàtua que pesava com a mínim una tona partida pel mig. Va preguntar com carai s’havia trencat i li van explicar que li havia caigut un llamp. Això va fer que es fes moltes preguntes. Es pot cuinar amb llamps? Si hi hagués hagut un bistec en lloc d’una estàtua, s’hauria cuit? Li va preguntar a Julen Baz si creia que es podria cuinar amb electricitat, i així és com van anar a buscar el seu "McGyver", com el van descriure. Va ser quan van incorporar l'expert en electrònica Jon Sola. Van començar a provar amb elèctrodes en una salsitxa. I només es feia pels punts on tenia contacte. Després van desenvolupar un sistema amb dues planxes. Un prototip que han batejat com a Electrococina i un mètode que ja han patentat i que presentaven ahir a San Sebastián Gastronomika.

El març passat, Susanna Zapico, de 55 anys, va ser diagnosticada d'un tumor a la zona del paladar tou. Fins ara, la cirurgia per operar aquest tipus de càncers requeria fer una intervenció molt invasiva: cal una incisió al coll per extirpar el teixit a través d'una cirurgia oberta, que pot condicionar la respiració, la parla i la deglució del pacient, a més de tenir un evident impacte estètic. "Es tracta d'una operació delicada, en la qual hem de treballar amb la màxima precisió perquè en pocs centímetres tenim estructures molt sensibles", ha explicat aquest divendres el doctor David Virós, cap del Servei d'Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll de l'Hospital Vall d'Hebron. Ara, ell i l'equip d'experts en imatge mèdica i enginyeria biomèdica del centre barceloní han desenvolupat una tècnica innovadora que permet accedir al tumor directament des de la boca.

La victòria aclaparadora del Partit Laborista a les eleccions generals del Regne Unit ja dona lliçons als partits de centre i de centreesquerra d’altres indrets. Però que sigui important o no a llarg termini depèn de la capacitat del primer ministre Keir Starmer de solucionar els problemes econòmics del seu país –una missió força difícil–.

Sebastián González serà el nou director general d'Innovació i Transformació Digital després de la dimissió del secretari autonòmic d'Innovació i Societat Digital, Antoni Carmona. Cal remarcar que l'Executiu ha eliminat la Secretaria Autonòmica i l'ha rebaixat a Direcció General. A més d'eliminar la Secretaria Autonòmica i rebaixar-la a Direcció General, el Govern ha fet un canvi de nomenclatura –Transformació Digital en lloc de Societat Digital– que considera que s'adapta més a la realitat d'aquesta àrea. A partir d'ara, González compaginarà el nou càrrec amb la gerència de la Fundació Bit, que ocupa des de desembre de 2023.

El secretari autonòmic d'Innovació i societat digital, Antonio Carmona, ha comunicat aquest dijous al seu equip que deixa el càrrec que tot just fa nou mesos havia creat el Govern per tal d'impulsar la transició econòmica cap a una societat i una administració més adaptades als nous temps.

Alimentaria demostra una vegada més que la indústria s’afanya a cobrir les tendències que hi ha al mercat, i també que té la capacitat d’innovar per captar més sectors als quals encara no havia arribat. Després del gran boom de l’alimentació vegana i ecològica, enguany totes dues es mantenen i se n’hi afegeix una altra: els aliments altament proteics, com ara iogurts i embotits. I enmig queden uns aliments clàssics que també arriben a la fira d’alimentació amb novetats, que consisteixen a afegir una gamma més de gustos. Per continuar, si hi ha una tendència en què sí que coincideixen la majoria de les marques d'alimentació és a donar-ho tot fet al consumidor, que només s'hagi de preocupar d'obrir i menjar. A qui no tingui temps de cuinar, la indústria alimentària l'hi prepara tot perquè no s'hagi d'amoïnar.

Els ciutadans espanyols tenen una visió majoritàriament negativa del sistema educatiu actual. Així es desprèn almenys d'una enquesta publicada aquest dijous per la Fundación Cotec, que indica que més de la meitat de la població estatal (52%) creu que l'escola ara és "pitjor que la d'abans". El 55% dels enquestats, a més, consideren que els alumnes surten "més mal preparats que abans". Els dos percentatges són superiors entre la població de 45 a 55 anys (62% i 63%, respectivament) i entre els que tenen més formació (57% i 60%).

Les Balears se situen en la posició 153 del rànquing de competitivitat global, integrat per 234 regions de la Unió Europea. Així n'ha informat Impulsa Baleares, d'acord amb l'Índex de Competitivitat Global elaborat per la Unitat d'Intel·ligència Econòmica, i ho ha recollit Europa Press. Aquest rànquing s'articula al voltant de tres subíndexs i 11 pilars determinants de la posició competitiva.

Fa ara uns dies, el conseller Joaquim Nadal deia en unes declaracions: “Som un país de primer nivell en ciència bàsica, però no en innovació” Coincideixo molt amb ell, i crec que aquesta realitat té més conseqüències del que molts pensen. El 26 de gener vaig publicar en aquestes pàgines l'article “Com rellançar Europa al món”, que seguia al del dia 13, titulat “La UE, residual al món?”. Són el reflex d’una preocupació sobre el futur de la UE, preocupació que sento, llegeixo i veig al meu voltant. Vaig anunciar la voluntat de seguir amb el tema assenyalant aspectes concrets. Ho faig parlant de casa nostra i del conjunt d’Europa, agafant com a primer tema el paper que hi jugaran la recerca, la tecnologia i la innovació. 

La productivitat és un concepte que està en boca de tots els economistes, però que deixa freda la majoria de la gent. Malgrat això, és un dels elements que millor expliquen l'evolució econòmica de Catalunya i Espanya els últims anys, des de la desindustrialització dels anys 90 fins a la bombolla immobiliària dels 2000 i la crisi del 2008. És un element indispensable per entendre per què tenim els problemes que tenim.

Eroski i el grup Smartlog, empresa de referència en solucions d'automatització logística, han tancat un acord de col·laboració que permetrà implementar el sistema robòtic AutoStore en el seu centre logístic al polígon de Son Morro (Palma). Aquest és el primer sistema robòtic en el sector de l'alimentació a tot l'Estat.