El govern espanyol ha posat en qüestió que el tancament de l'Oficina Anticorrupció per part de l'Executiu de Marga Prohens sigui constitucional. D'aquesta manera, i com és habitual en aquests casos, ambdós executius hauran de negociar canvis a la Llei 2/2024 de creació del Registre de Transparència i Control del Patrimoni i de les Activitats dels Càrrecs Públics de les Illes Balears –la norma que inclou el tancament de l'Oficina– per evitar que la norma acabi en el Tribunal Constitucional.

La proposta d’ERC de condicionar el suport al govern central a la creació d’una taula de negociació entre governs pel problema polític català –una taula que accepti aquest problema com a polític i no com a policial ni jurídic– ha estat considerada per molts una quimera.

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, s'ha mostrat sorpresa que els representants catalans a la Comissió Bilateral vagin qualificar ahir de "decebedora" la reunió. "Dins la reunió l'ambient va ser cordial, hi va haver un moment tens a l'hora de parlar del que ja ens podem imaginar, però dins del respecte", ha assegurat Cunillera en una entrevista a RAC1. La delegada del govern espanyol, a més, ha afirmat que el govern espanyol va anar a la reunió "amb papers, els números fets i la feina feta". Ho ha dit en referència a les crítiques que ahir la portaveu del Govern, Elsa Artadi, va llançar-los, acusant el govern espanyol de no haver preparat amb profunditat la reunió.

L'endemà de la primera Comissió Bilateral Generalitat-Estat en set anys, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha qualificat la trobada de "decebedora", perquè ha assegurat que no es va poder abordar amb profunditat el conflicte polític català, però tampoc els temes sectorials que afecten Catalunya. "Es va poder parlar de tot amb franquesa, però va ser decebedor que no es pogués anar més enllà no només per abordar el conflicte polític, sinó també en l'àmbit sectorial", ha criticat en una entrevista a Catalunya Ràdio. "Es van limitar a recepcionar", ha afegit. Per a Artadi, els representants del govern espanyol haurien d'haver portat "els temes més urgents, més treballats". Una tesi que també ha defensat el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall. En una entrevista a RAC1, ha dit que va ser una reunió "dura" i ha utilitzat una metàfora per descriure-la: "Va ser com un partit de rugbi amb el camp enfangat que s'ha de guanyar metre a metre".

“Quina és la novetat real amb què el govern central vol tractar la qüestió catalana?”. La pregunta que es va fer ahir el conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, a la sortida de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat resumia el resultat de la primera reunió de l’òrgan en set anys. Les tres hores que va durar la trobada van servir per reactivar els altres òrgans bilaterals i calendaritzar uns inconcrets treballs o compromisos sectorials –alguns d’ells, ja previstos a l’Estatut–, però van constatar un cop més la distància entre els dos governs respecte a la qüestió política de fons. La delegació encapçalada per la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, va deixar clar que no hi haurà cap marge de negociació en el marc de l’autodeterminació ni pel que fa als presos i exiliats.

PP i Ciutadans no es van sortir del guió i van criticar la reunió de la Comissió Bilateral abans que es donés a conèixer el resultat d’una trobada que feia set anys que no es produïa. Els dos partits van tornar a utilitzar l’argument de les concessions del president espanyol, Pedro Sánchez, a l’independentisme pel seu suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy per carregar contra l’etapa de desgel que s’ha obert entre el Govern i l’executiu espanyol i que es va plasmar ahir amb aquesta comissió. “Veurem una reunió bilateral en què el separatisme s’alimentarà de la debilitat de Pedro Sánchez”, va augurar en una entrevista a RNE la nova portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat. La convocatòria d’aquesta reunió és, per als populars, “un èxit dels independentistes” i mostra “un Pedro Sánchez agenollat” davant d’un moviment “insaciable” que té com a objectiu “trencar la convivència” i “trencar Espanya”.

La primera reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat en set anys va resultar frustrant, almenys per a la part catalana. La ministra Meritxell Batet es va presentar ahir a Barcelona com si els últims set anys no haguessin passat, com si el Procés no hagués existit, com si no ens trobéssim en una situació tan anormal com que els caps de llista segon i tercer a les últimes eleccions, el 21-D, estan exiliat i empresonat, respectivament. Tota l'oferta del govern espanyol va ser reprendre el guió tal com era just abans del 10 de juny del 2010, quan el Tribunal Constitucional va desvirtuar un Estatut votat pels ciutadans en referèndum. Però fins i tot des d'aquest punt de vista la delegació ministerial no va ser capaç d'oferir cap avenç concret, i tot es va fiar a reunions de comissions sectorials o òrgans multilaterals que, per l'experiència passada, ja s'han demostrat ineficaços.

Reunió de tempteig per posar les cartes damunt la taula, amb la previsió de poques concrecions però amb l’esperança de compromisos futurs. Així afronten la Generalitat i l’Estat la trobada de la comissió bilateral que aquesta tarda (16.30 h) es farà per primer cop des del juliol del 2011, ara fa set anys. Malgrat que la reunió es preveu llarga, la portaveu de l’executiu català, Elsa Artadi, va augurar ahir que no serviria encara per “tancar acords”, i encara menys en el terreny de l’autodeterminació i els presos polítics i exiliats -temes inclosos en l’ordre del dia-, perquè “la distància és gran” amb la Moncloa. La intenció és comprovar la predisposició de l’altra part i veure si hi ha “marge per treballar”, va dir Artadi, i amb aquest mateix ànim afronta la reunió l’executiu de Pedro Sánchez. “Farem una valoració de la situació i es posaran les bases per començar a treballar”, deien ahir fonts del govern espanyol.

A un dia de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, Podem pressiona el govern de Pedro Sánchez i l'avisa que per resoldre el conflicte català "s'haurà de defensar el dret a decidir dels catalans". Amb tot, la portaveu de la formació lila Noelia Vera valora positivament els primers passos "d'entesa" que ha fet l'executiu espanyol en relació amb Catalunya.

Catalunya en Comú - Podem té grans esperances posades en la Comissió Bilateral que demà tornarà a reunir-se set anys després de l’última vegada, un cop deixat enrere el govern del PP a l’Estat. Però no veuen la mateixa predisposició a la Generalitat i temen que situï el referèndum com una línia vermella que impedeixi negociar les altres qüestions que estan sobre la taula. Després d’assistir a la trobada ahir entre el Govern i els grups parlamentaris, la diputada dels comuns Jéssica Albiach va demanar que la negociació amb la Moncloa no estigui “supeditada” a la receptivitat que el Govern obtingui entorn del dret d’autodeterminació. Una qüestió que el conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, ja va anunciar que volia abordar durant la reunió amb el govern espanyol, així com la situació dels presos polítics i els exiliats.

Gest de compromís amb el diàleg tot i les posicions enrocades. A la Comissió Bilateral Generalitat-Estat es podrà parlar de tot, també de l’autodeterminació, però els dos governs ja deixen clar que no pensen moure’s del seu lloc. La reunió de l’òrgan mixt, la primera des del juliol del 2011, tindrà lloc dimecres que ve, 1 d’agost, a Barcelona, i l’ordre del dia és extens. La Moncloa ha acceptat que s’hi inclogui un punt (d’un total de 13) dedicat a les “consideracions de la Generalitat sobre la situació política a Catalunya”, en què es tractaran dos aspectes: “els drets i les llibertats” –el Govern busca abordar l’existència de presos polítics i exiliats– i les “vies de participació política democràtica dels ciutadans catalans en les decisions sobre el seu futur polític”; és a dir, la voluntat de celebrar un referèndum pactat. Una reivindicació que continuarà vetada per l’Estat.

Pedro Sánchez ressuscita la comissió bilateral Generalitat-Estat. Set anys després de l'última reunió, l'ens que s'havia d'encarregar de desplegar l'Estatut es tornarà a trobar molt probablement la setmana que ve, a l'espera que les dues administracions pactin una data els pròxims dies. I aquest cop no ho farà a Madrid, sinó a Barcelona. El president del govern espanyol es va comprometre en la trobada amb Quim Torra a la Moncloa el passat 9 de juliol a donar un nou impuls a aquesta comissió, presidia pel conseller d'Afers Exteriors i Institucionals, Ernest Maragall, per part del Govern, i per part de l'executiu espanyol de la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. Tant Maragall com Batet s'han reunit aquest dilluns per pactar la data, el lloc i l'ordre del dia amb una reunió preparatòria a Madrid, després que el conseller s'hagi reunit també amb el ministre d'Exteriors, Josep Borrell.

Dilluns de reunions entre la Generalitat i el govern de Pedro Sánchez. Just després que s'hagi reunit el president del Govern, Quim Torra, amb la delegada de l'executiu espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha rebut al seu homòleg català, Ernest Maragall, conseller d'Afers Estrangers i Institucionals de la Generalitat, a Madrid. Maragall té cita doble aquesta tarda a la capital espanyola: primer s'ha reunit durant aproximadament una hora i mitja amb el ministre Exteriors i després amb la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, per acordar el lloc, la data i els punts de l'ordre del dia de la Comissió Bilateral Generalitat-Espanya –que no es reuneix des del 2011–. Sánchez i Torra van acordar posar en marxa aquestes reunions, i està previst que tinguin lloc abans de l'últim consell de ministres abans de les vacances d'estiu previst per al 3 d'agost.

Els comuns demanen als governs català i espanyol que en el termini d'un mes es reactivi la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, organisme previst a l'Estatut i que no es reuneix des del juliol del 2011. La petició, que faran Catalunya en Comú - Podem al Parlament i En Comú Podem al Congrés, busca concretar el diàleg entre els nous governs català i espanyol i fer possible que Catalunya "avanci nacionalment i socialment", segons ha explicat en roda de premsa la portaveu dels comuns al Parlament, Elisenda Alamany.