El pop art s'ha convertit en un clàssic. Com és inevitable, la realitat acaba passant per davant de l'art, per trencador que pugui ser. Unes setmanes després de la cruel execució de Kenneth Eugene Smith amb hidrogen, provoca una certa estranyesa veure un dels quadres de cadires elèctriques d'Andy Warhol, tan punyents en el seu moment, a la nova exposició temporal del museu Guggenheim de Bilbao, titulada Signes i objectes: Art Pop de la Col·lecció Guggenheim, en cartell fins al 15 de setembre. També crida l'atenció, entre la proliferació actual d'imatges i mems i l'impacte de la IA, que resultés provocatiu que el mateix Warhol i altres artistes nord-americans i europeus s'apropiessin dels objectes quotidians i les imatges publicitàries i dels mitjans per fer les seves pintures i les seves escultures, com van fer Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Robert Rauschenberg, Richard Hamilton, James Rosenquist, Sigmar Polke, Mimmo Rotella i Jim Dine. Això va suposar qüestionar els límits entre l'alta cultura i la baixa cultura, en un moment en què dominava l'expressionisme abstracte.

El Tribunal Suprem dels Estats Units, que no s’ha tallat ni un pèl a l'hora de convertir-se en autoritat d’àmbits de tota mena, ara ho serà també de la crítica d’art. Aquesta tardor, els jutges s'enfrontaran a un problema que fa temps que inquieta la justícia: què fer amb l’art d’Andy Warhol. Segons s’ha dictaminat fins ara, Warhol és un cas especial. El 2001, per exemple, la cort suprema de Califòrnia va dictaminar que un artista anomenat Gary Saderup no podia vendre dibuixos al carbó d’Els Tres Grillats sense el permís dels seus hereus, perquè les imatges violaven una llei estatal sobre l’ús comercial de l’aparença de les celebritats.

El llegat d'Andy Warhol fa història al mercat de l'art: Shot sage blue Marilyn (1964) s'ha convertit aquest dilluns en l'obra més cara del segle XX a les subhastes després de ser adjudicada per 184 milions d'euros (195,04 milions de dòlars) a la gran venda d'art contemporani de maig de Christie's de Nova York. El preu inclou les comissions de la casa de subhastes.

Christie's ha anunciat la subhasta d'un dels icònics retrats de Marilyn Monroe realitzats per Andy Warhol, que serà ofert al maig durant la venda d'art del segle XX de la firma i el valor del qual s'ha estimat en uns 200 milions de dòlars (uns 182 milions d'euros). Segons Christie's, Shot Sage Blue Marilyn és "un dels quadres més significatius en sortir a subhasta en tota una generació" i es pot convertir en "l'obra del segle XX més cara" venuda en una subhasta.

Una obra original d'Andy Warhol (1928-1987), propietat del cantant nord-americà Alice Cooper, se subhastarà en una galeria de Scottsdale (Arizona) per un preu estimat d'entre 2 i 4 milions d'euros. "Estic convençut que hi ha una pila de gent que vol una cadira elèctrica de Warhol -ha comentat Cooper-. Deixem que la tinguin!".

El Somni Americà havia de portar “una vida millor, més rica i plena per a totes les persones”, com va dir l’historiador James Truslow Adams als anys 30. També havia de donar “una oportunitat per a tothom segons la seva habilitat o la seva feina, independentment de la seva classe social o les circumstàncies" de les quals provingués. Els ideals es mantenen purs damunt el paper, però quan topen amb la realitat sorgeixen les problemàtiques racials, econòmiques i socials i els artistes són moltes vegades els que se’n fan ressò amb les seves obres, com es pot veure a la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, El Somni Americà. Del pop a l’actualitat. Andy Warhol va fer nombrosos retrats de Jackie Kennedy desolada després de l’assassinat del president JFK i va començar a fer gravats d’una imatge d'una cadira elèctrica el 1963, l’any de l’última execució a Nova York. Catherine Daunt és conservadora del British Museum, d’on provenen la majoria de les 219 obres exposades, i ha comissariat la mostra del CaixaForum juntament amb Stephen Coppel. La comissària explica que Andy Warhol va fer obres amb “temàtiques fosques i desoladores” fent servir fotografies extretes dels diaris, però els colors “brillants” distancien el públic del xoc que provoquen. 

"A les dones amb sentit del civisme, responsables i amants de les emocions, no els queda cap altra opció que derrocar el govern, eliminar el sistema econòmic, instaurar l'automatització total i aniquilar el sexe masculí", escrivia el 1967 Valerie Solanas (Nova Jersey, 1936 - Califòrnia, 1988). L'artista i psicòloga estava convençuda que viure sense els homes no només era possible, sinó també una necessitat urgent que s'havia de resoldre de manera immediata. Per això aquell mateix any va donar forma al manifest SCUM (society for cutting up men en anglès, que en català es podria traduir com manifest per a l'extermini dels homes, però també com manifest per tallar els homes), que va difondre entre els seus cercles més propers. En aquest entorn hi havia el pintor Andy Warhol, que un any després es convertiria en víctima de Solanas. El 1968 ella va disparar-li tres trets, un dels quals va impactar al pit del mite del pop art.

Tot Andy Warhol, que són molts alhora, i un Warhol diferent per a tots els espectadors, que hi poden veure aquell que més s'estimin. És una de les claus de l'exposició que la Tate Modern de Londres inaugura aquest dijous. Així, per exemple, si l'espectador vol, pot quedar enlluernat només per les obres més representatives de la gran icona del pop, o per les creacions més comercials de l'artista, o per les propostes del transgressor cineasta underground i queer. O, en canvi, pot admirar la fascinació que desperta Andy Warhol (1928-1987) en el seu vessant de director executiu del gran negoci econòmic que va ser The Factory (la meca de l'art que va fundar a Nova York als anys 60). O, així mateix, sentir-se atret pel personatge que va esdevenir una celebritat autoreferencial tot i la seva extremada timidesa.

La nova temporada d’exposicions nacionals i internacionals està plena de grans noms, de Picasso a Plensa passant per Giacometti o Bruce Nauman, i de tesis suggerents, com les obres subversives dels fons dels museus o la relació de l’art català amb el pop art. Repassem amb deu claus i noms les exposicions d’aquesta tardor.

Andy Warhol (1928-1987) va aparèixer com una raresa en el panorama de l’art nord-americà que estava dominat per l’expressionisme abstracte, que tenia el suport dels crítics, les galeries d’art i els museus. “Costa molt imaginar la reacció de rebuig d’aquell món davant algú que proposava anar al supermercat, buscar una caixa de fregalls, una beguda refrescant o una llauna de sopa i convertir-ho en una pintura, en una tela que a més era gran”, afirma José Lebrero, director del Museu Picasso de Màlaga i comissari de l’exposició que el CaixaForum de Barcelona dedica al pare del pop art nord-americà fins al 31 de desembre, Warhol. L’art mecànic.

Un retrat d'Elvis Presley firmat per Andy Warhol el 1963 serà una de les estrelles de la subhasta d'art contemporani de la casa Sotheby's de Nova York. 'Double Elvis (Ferus Type)' està valorada en entre 23 i 38 milions d'euros pels responsables de Sotheby's. L'obra s'exposarà a Los Angeles, Hong Kong i Londres abans de la subhasta a Nova York el 9 de maig.

The Velvet Underground ha interposat una demanda contra la fundació d'Andy Warhol per l'ús comercial de la simbòlica imatge d'un plàtan que el pare del pop art va dissenyar per al seu primer àlbum. La fundació, creada després de la mort de l'artista el 1987, ha explotat aquesta imatge i ha permès que s'utilitzi per a la venda de diversos accessoris, com ara bosses o fundes de telèfons mòbils, segons la demanda que es pot veure avui als registres electrònics del sistema judicial nord-americà. Els creadors del grup, Lou Reed i John Cale, afirmen que la fundació està induint el públic a l'error de fer-los pensar que The Velvet Underground "patrocina o aprova" aquests productes, i denuncien que la fundació ha continuat aquestes activitats tot i les "repetides peticions per escrit en què demanava que ho aturés".

Una estàtua d'Andy Warhol (1928-1987) de tres metres d'alçada presideix des d'ahir la plaça Union Square de Nova York, prop d'on va ubicar-se la segona The Factory.

Edie Sedgwick, Lou Reed, Susan Sontag o Dennis Hopper són algunes de les celebritats que van posar per Andy Warhol durant uns minuts davant de la càmera de 16 mm que guardava al cinquè pis del 231 del carrer 47 de Midtown Manhattan, la mítica Factory.