País complex i fascinant que acostumem a despatxar amb quatre tòpics desganats, Galícia es troba en campanya per unes eleccions que poden ser determinants, tant per la possibilitat d'un canvi en la governança de les institucions gallegues com per les repercussions en la política espanyola. Els gallecs tenen l'oportunitat d'aparcar el caciquisme, que no és poc. I el PP es juga alguna cosa més que un govern autonòmic: després d'haver conquerit Andalusia, i d'haver recuperat (de la mà de Vox) el País Valencià i les Balears, perdre Galícia seria per al PP un cop que minvaria seriosament les forces que pot oposar al pèrfid sanchisme, i que sobretot deixaria encara més tocat el lideratge de Feijóo. L'actual gallec (l'han precedit, en èpoques diferents, Rajoy, Fraga o Franco) al capdavant de la dreta nacionalista espanyola gesticula i sobreactua amb l'excusa de la llei d'amnistia, però s'aguanta amb pinces a la presidència del PP després d'haver vist com la Moncloa li fugia de la punta dels dits, en benefici del literalment odiat Pedro Sánchez.

Girat com un mitjó. Així és com ha quedat el País Valencià després dels comicis del 28 maig que van liquidar dues legislatures de governs progressistes. Un tomb del qual s'han beneficiat Vox i, especialment, el PP, que ha aconseguit la presidència de les principals institucions, incloent-hi la Generalitat, les tres corporacions provincials i els ajuntaments de totes les ciutats més habitades. Es tracta d'un domini que l'esquerra no va poder assolir en els seus últims vuit anys de govern, quan, primer la Diputació d'Alacant, i, després, l'Ajuntament d'Alacant, es van convertir en els bastions des dels quals els conservadors van organitzar la seva reconquesta del poder.

Un torero de Vox serà conseller de Cultura i vicepresident de la Generalitat Valenciana. Suposo que, com la meva, la reacció de molts ha basculat entre l’esglai i la incredulitat. ¿Un botxí gestionant les polítiques culturals del País Valencià? Por freda. ¿De debò el feixisme espanyolista és tan esperpènticament berlanguià? Riure nerviós.

"Estic orgullosa. Ho hem fet bé", s'ha acomiadat la secretària general del PSIB i presidenta del Govern, Francina Armengol, després de saber-se que els partits d'esquerra no sumen per fer govern. Minuts abans, Armengol, que ha comparegut aquest diumenge vespre a la seu del seu partit acompanyada d'una vintena de companys, ha destacat que "nosaltres hem mantingut el mateix percentatge de vots que el 2019, però l'esquerra no pot fer govern".

Se sap que s'acosten unes eleccions no només perquè ho publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), sinó també perquè comença una època més intensa d'anuncis i promeses per part dels partits polítics. En el cas de les eleccions del 28-M, qui està fent gala d'això és el mateix president del govern espanyol i alhora secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que aquest diumenge ha anunciat una nova mesura del consell de ministres, de nou, enmig d'un míting del PSOE: entrades de cinema dos euros els dimarts per a persones més grans de 65 anys.

S'ha gastat molta tinta a l'hora parlar de com podrien conviure al capdavant del PP dos tarannàs pretesament diferents com el d'Alberto Núñez Feijóo i el d'Isabel Díaz Ayuso. A tenor de l'acte de campanya d'aquest dissabte a Getafe, el primer que fan tots dos junts en aquesta cursa del 28-M on la Comunitat de Madrid és el principal punt fort dels populars, no hi hauria d'haver problemes. El to dels discursos d'un i altre han estat pràcticament calcats, decantant la balança cap a l'agressivitat de la presidenta madrilenya, que fa temps que busca disputar la batalla ideològica i cultural a l'esquerra. Així, lluny de reforçar un perfil de gestió, Feijóo s'ha centrat a parlar de feminisme, avortament i, sobretot, d'ETA.

Dia 28 votarem, com cada quatre anys, un nou Parlament i hi haurà un nou Govern. Amb els vots, també es renovaran els consells i els ajuntaments. Ara ens sembla una pràctica habitual, però fa 40 anys va ser la primera vegada a la història que els ciutadans de les Balears elegíem directament unes institucions pròpies. Recordam aquells comicis del 8 de maig del 1983, que, a més, registraren un insòlit empat, a 21 escons, entre socialistes i conservadors.

Quan Alberto Núñez Feijóo va arribar oficialment a la presidència del PP, l'abril de l'any passat, el pacte de govern amb Vox a Castella i Lleó ja estava segellat. El líder conservador, de fet, va intentar evitar el tema durant dies perquè sabia que li desmuntava la seva aura de moderat. El primer govern autonòmic PP-Vox prometia ser una amenaça per a drets consolidats, però també una font de problemes per als populars. Ni un any després, el president castellanolleonès, Alfonso Fernández Mañueco, i de retruc el mateix Feijóo, han vist com aquesta última setmana s'obria la crisi de govern més greu fins ara. Ha estat arran del dret a l'avortament, amb què Vox ha aconseguit arrossegar el PP a un debat que l'incomoda. I aquesta tònica es podria estendre a més comunitats autònomes després de les eleccions del mes de maig si els populars, de la mà de l'extrema dreta, aconsegueixen desbancar l'esquerra d'alguns governs.

Primer va ser la Declaració de Saragossa; fa cinc mesos, els Acords del Túria –amb la incorporació de MÉS per Mallorca–, i divendres passat, la Declaració de Mallorca. Cinc formacions territorials d’esquerra, amb el suport de Más País i el seu líder, Íñigo Errejón, han establert una aliança “de reconeixement mutu i col·laboració”. “Compartim valors, una recepta per sortir de la crisi i una idea clara: som un bloc polític que anirà junt a les eleccions locals i autonòmiques del pròxim maig”, va declarar Errejón. Així, el mateix diputat al Congrés o el candidat a presidir la Generalitat per Compromís, Joan Baldoví, faran campanya a Mallorca.

No hi haurà Más País a les Balears, sinó que el partit liderat per Íñigo Errejón donarà suport a MÉS per Mallorca a les eleccions locals i autonòmiques del maig vinent. Així ho ha afirmat el mateix Errejón en la firma de la Declaració de Mallorca, l'acte que han protagonitzat set formacions polítiques: Más País, MÉS, Compromís, Movimiento por la Dignidad y la Ciudadanía de Ceuta, Coalición por Melilla, Equo i Chunta Aragonesista. A més, Compromís i el seu candidat a presidir la Generalitat, Joan Baldoví, se sumaran a Errejón per eixamplar la força electoral de MÉS.

Els partits que conformen el famós acord del Botànic revalidarien la victòria a les eleccions autonòmiques vinents segons l'enquesta anual que Levante-EMV realitza amb motiu del Nou d'Octubre. Segons el sondeig, articulat a partir de 1.510 entrevistes, el PSPV s'imposaria com a partit més votat, seguit pel Partit Popular i per Compromís. Una de les dades més significatives seria l'augment dels escons del partit, encapçalat per Ximo Puig, que passaria dels 27 actuals a 36. L'altra valoració que ens deixa l'enquesta seria l'escassa repercussió de la imputació de Mònica Oltra en l'electorat valencià, ja que Compromís només perdria 1 escó, i es quedaria amb 16. Unides Podem sumaria dos representants més a les Corts, i passaria de 8 a 10. Finalment, pel que fa a les forces de dreta i d'ultradreta, no sorprèn la davallada de Ciutadans, que malgrat la refundació anunciada, desapareixeria com a grup parlamentari i perdria els seus 18 diputats. El PP pujaria de 19 a 25 escons, un increment lleugerament superior al de Vox, que passaria de tenir 10 parlamentaris a 13.

L’anunci que la plataforma Sumar, impulsada per la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, no arriba a les eleccions autonòmiques i municipals de maig del 2023 no ha agafat per sorpresa la confluència illenca d’Unides Podem (UP). De fet, el secretari d’Organització de Podem, Alejandro López, i el coordinador d’Esquerra Unida, Juanjo Martínez, exposen a l’ARA Balears que sospesaven aquesta decisió “des de fa mesos”. “Fa temps que deim que donam suport al projecte de Díaz, però en els comicis autonòmics apostam per la marca d’UP”, sosté López, que es marca Sumar com l’horitzó de l’espai a l’esquerra del PSOE.

"Ens agradaria sentir el PP dir clarament que si a les Balears o Andalusia tenen menys vots que Vox, donaran suport a la nostra presidència en un acord d'investidura", ha afirmat aquest dimecres el secretari general del partit d'extrema dreta, Javier Ortega Smith, en una visita al mercat de Santa Catalina acompanyat per gran part dels càrrecs orgànics de la formació a les Balears, i els dos diputats illencs de Vox al Congrés, Antonio Salvá i Patricia de las Heras. Ortega Smith s'ha referit així al pacte que ha oferit el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, al cap de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, que governi la llista més votada. El secretari general de Vox ha qualificat aquesta proposta de "pacte de la infàmia", remarcant la competència que viu el partit d'extrema dreta amb els populars.

Lluís Apesteguia (Deià, 1985) encara digereix la victòria a les primàries de MÉS per Mallorca que farà que lideri la llista dels ecosobiranistes al Parlament a les eleccions autonòmiques de 2023. Ha guanyat proposant una revisió del paper del partit en el si del Govern, però també recorda que ja fa temps que el coordinador de MÉS, Antoni Noguera, parla de revisar els acords de Bellver.