Les vagines tenen la paraula. Feim parlar les de sis dones –trans, bisexuals, mares, prostitutes, joves, grans– i el resultat és tan divers com elles mateixes. “Visca! Ara, a la fi, soc teva”, diria la de Clara Suau (37). La de Linda Porn (40), li insistiria: “Aprofita’m al màxim, sempre”. En canvi, la d’Yvonne Moll (58) es riuria directament d’alguns homes: “Això no és com la foto que em vares enviar”. “Utilitza’m més, que em tens abandonada”, advertiria la de Sara del Mar (53 anys). Amb aquest exercici, totes elles expliquen quina relació tenen amb els seus genitals: si els coneixen bé, com viuen el plaer, quin impacte tenen la menstruació, la maternitat i la menopausa, i si les fan empegueir. 

A ningú no li estranya que hi hagi dones altes, baixes, rosses, morenes, de pell bruna o pell més clara, més primes o més grasses. Però, en canvi, la imatge que ha transcendit de com ha de ser una vulva és la mateixa per a totes, i això si és que, amb sort, sabem descriure com són els nostres genitals. “Estem acostumades a veure només un únic tipus de genitals femenins: llavis interns que no sobresurten, llavis externs fins que no pengen i que tapen perfectament l’interior, com si fossin una cortineta que hagués de descobrir-lo”, descriu la sexòloga Elena Crespi, que fa una crida a “naturalitzar la diversitat”. També la dels genitals. “El que passa és que no estem acostumats a veure vulves”, afegeix.