El president de la Generalitat, Quim Torra, ha comunicat aquest dilluns al conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, que obre una investigació interna per abordar el cas d'assetjament sexual a la conselleria. Arran de la informació publicada per l'ARA que revelava que la mà dreta de Bosch, Carles Garcias, havia sigut acomiadat per haver assetjat almenys vuit dones del departament, Torra ha convocat d'urgència el conseller a primera hora del matí. A la reunió li ha retret que no s'hagués activat en cap moment el protocol de la Generalitat pels casos d'assetjament a l'administració i l'ha informat que ja havia activat la inspecció de serveis de personal de Funció Pública per aclarir els fets. Hores després de la trobada Bosch ha activat el protocol.

“El senyor Carles Garcias Hernández cessa com a cap del gabinet del conseller, i se li agraeixen els serveis prestats”. Un any i dos mesos després de fer el salt de la política municipal a la conselleria d’Exteriors al costat d’Alfred Bosch, Garcias va ser cessat el 24 de gener. Per a molts dels que el coneixien, per sorpresa: mai fins ara se n’han argumentat els motius. Però no pas per als treballadors i alts càrrecs de la conselleria, que feia setmanes que estaven a l’expectativa. Segons ha pogut saber l’ARA reconstruint el cas a partir de desenes de trucades i trobades amb els protagonistes, ERC va decidir cessar la mà dreta del conseller per un cas continuat d’assetjament sexual a diverses treballadores del departament. Contactat pel diari, Garcias assegura que la decisió de deixar la conselleria la va comunicar ell al novembre per la seva voluntat de retornar al sector privat.

L'ambaixadora espanyola a Suïssa, Aurora Díaz-Rato, va demanar al ministeri espanyol d'Exteriors que agents del CNI, els serveis d'espionatge, ajudessin a controlar les activitats de la delegació catalana a Ginebra, segons assegura 'Eldiario.es' amb l'aportació de nous documents que acrediten l'espionatge de l'executiu de Madrid a l'acció exterior de la Generalitat.

La Generalitat ha demanat la dimissió del ministre Josep Borrell després que ahir transcendís que l'executiu espanyol va exercir un control de l'acció exterior del Govern a Europa. L'objectiu del que des de l'executiu català s'ha considerat un espionatge i una "persecució" era demostrar que l'activitat que la Generalitat porta a terme a Europa continua vinculada a la causa independentista i sol·licitar al TSJC, així, que tanqui les delegacions catalanes de Londres, Ginebra i Berlín.

Declaració d'intencions del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, davant dels representants del cos consular a Barcelona. Primer, donant per fet que "d'aquí pocs mesos" Catalunya serà un estat independent. "Barcelona és la tercera ciutat no capital amb més representants consulars i encara n'hi haurà més quan d'aquí pocs mesos s'incorpori com a estat", ha dit. I segon, avisant els cònsols que "se'ls gira feina" en els propers 18 mesos "i més enllà".

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha assegurat aquest divendres que el Govern seguirà exercint "amb plena normalitat" les competències en afers exteriors tot i el recurs que ha anunciat l'executiu espanyol al Tribunal Constitucional (TC) per la creació de la conselleria d'Afers Exteriors. "Les coses estan ben fetes, ens empara la Constitució i l'Estatut, que reconeixen aquestes competències", ha indicat Munté, que ha apuntat que és "irrenunciable" potenciar l'acció internacional.

El govern espanyol ha acordat recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la creació de la conselleria d'Afers Exteriors per part del nou govern de la Generalitat, a més de la comissió d'estudi del procés constituent. El consell de ministres ho ha decidit aquest divendres, després de rebre els informes del ministeri d'Hisenda i de Justícia, segons ha informat la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría.