Joan Anton Solans, un cop redactat el Pla General de Barcelona (1976), avui encara vigent, va desplegar a l’Ajuntament una intensa acció de gestió urbanística que va incorporar tant sòl públic que el posterior ajuntament democràtic va rebre una herència fabulosa. I dos anys abans del pla, el 1974, s’havia creat la Corporació Metropolitana de Barcelona, antecedent de l’actual Àrea (AMB). Després va repetir la jugada com a director general d’Urbanisme de la Generalitat, amb la creació de l’Incasòl, que opera a tot Catalunya. Mai més hi ha hagut una acció similar en el front trinitari de planejament, gestió i institucionalitat. I d’això ja fa mitja centúria.

La legislatura actual al Parlament de Catalunya ha acabat i obre pas a un nou període d’incertesa política. Durant la campanya electoral va haver-hi molts temes absents. Un d’ells va ser el de la governança del territori català; una qüestió que s’arrossega des de fa anys, però que no troba un encaix en l’agenda política. 

Resulta frustrant que les fronteres municipals siguin tan poc adequades per resoldre els problemes d’una metròpoli com Barcelona. A Madrid això es va resoldre després de la guerra amb una radical ampliació del perímetre capitalí que males llengües, però ben informades, deien que es feia només perquè la principal ciutat de l’estat espanyol fos Madrid i no Barcelona. La dèria del règim de Franco segueix ben viva. Tanmateix, va permetre que Madrid, amb el pas dels anys, pogués pensar millor la integració de les seves xarxes de transport i la seva política d’habitatge a mesura que creixia la seva població per les diferents allaus immigratòries. Barcelona no ha canviat de perímetre en el darrer segle, des de 1921 amb l’absorció de Sarrià, però les seves fronteres municipals són impossibles de descobrir en una visió aèria atesa la continuïtat del seu teixit urbà. Com a conseqüència, molts dels grans temes de què es parla a la campanya electoral no poden tenir ni un bon plantejament ni una adequada solució a escala municipal. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB, amb 3,3 milions d’habitants) es va crear per resoldre aquesta limitació, però va quedar ràpidament superada per l’emergència del que s’anomena "regió metropolitana", que vindria a coincidir aproximadament amb la vegueria de l’Àmbit Metropolità (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental i Maresme), de cinc milions d’habitants. Ni tan sols aquesta captura la centralitat diària de Barcelona per a tot Catalunya.

El procés Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030 es va posar en marxa el juny de 2020 recollint l’herència de més de 30 anys de plans estratègics a Barcelona. Avui es treballa ja en un pla per a la regió metropolitana, que és el territori on es desenvolupa de manera quotidiana la vida del gruix dels més de cinc milions de persones que l’habiten.

En les darreres setmanes, diversos alcaldes metropolitans han reivindicat la necessitat d’articular polítiques a una escala supramunicipal per poder fer front als reptes socials, ambientals i econòmics actuals.

El dijous 5 de març es va fer la sessió de cloenda del procés de participació de l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquest document traça les grans línies de desenvolupament territorial metropolità i és una peça clau pel model urbanístic dels propers anys. Va ser aprovat el 26 de març del 2019 per part del Consell Metropolità i entre el setembre del 2019 i el gener del 2020 hi ha hagut el període d'informació pública i un procés participatiu obert a tota la ciutadania de l’AMB.

Aquest any ha començat amb notícies importants pel que fa a la mobilitat. I això és bo perquè vol dir que finalment administracions i ciutadans s’estan posant les piles per reduir la contaminació, cosa que significa millorar la salut dels ciutadans i també el medi ambient. El primer dia laborable de l’any es posa en marxa la zona de baixes emissions (ZBE) a tot el perímetre de les rondes de Barcelona, que inclou també l’Hospitalet i una part de Sant Adrià de Besòs, Esplugues i Cornellà de Llobregat. En aquesta àmplia zona de 95 quilòmetres quadrats es prohibirà l’accés als vehicles més vells i contaminants els dies laborables, de dilluns a divendres, entre les 7 del matí i les 8 del vespre. L’objectiu és reduir els nivells de contaminació en aquesta zona -i molt més enllà, ja que bona part de les emissions se’n van cap a altres comarques, empeses per la marinada- fins a aconseguir els estàndards mínims de la Unió Europea i de l’Organització Mundial de la Salut.

La negociació continua, però els acords s'hauran de fer esperar. El PSOE i ERC han acabat aquest dimarts la tercera reunió pública per negociar la investidura de Pedro Sánchez, aquest cop a la seu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la constatació que estan fent "avenços". En quina direcció? En la coincidència que s'han de definir "els instruments necessaris per canalitzar el conflicte polític sobre el futur de Catalunya", segons han assegurat les dues parts en un comunicat conjunt. No han precisat quins seran aquests instruments ni el que constitueix el punt central: si el PSOE accepta que un sigui rear una taula de negociació entre governs com proposa ERC. Com a novetat, però, sí que han remarcat que aquest conflicte polític s'ha d'abordar "des del respecte i el reconeixement institucional mutu".

Des de l’1 de gener del 2019 els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han passat a ser zona tarifària 1 de transport públic. Això ha significat que els 18 municipis que s’han incorporat a la zona 1 han de pagar el tribut metropolità, que ja pagaven els habitants dels altres 18 municipis. Així, des de mitjans d’octubre les persones propietàries d’un bé immoble en aquests 18 municipis han anat rebent les notificacions del nou pagament, que pot anar des dels 10 fins als 180 euros aproximadament, en funció del valor cadastral de l’immoble, i amb algunes exempcions i bonificacions. El nou impost ha suscitat rebuig social en alguns municipis, especialment al Vallès. A Sant Cugat, Barberà i Cerdanyola s’han fet manifestacions en contra d’aquest nou impost (en el darrer cas s’ha vehiculat a través de la plataforma “NO al tribut metropolità del transport”). Precisament els ajuntaments d’aquests tres municipis van presentar al·legacions contra el nou tribut, que van ser desestimades.

L’any 1979, pocs mesos després de les primeres eleccions municipals democràtiques, Pasqual Maragall escrivia: “El futur de la Ciutat amb majúscula es juga tant o més fora de la ciutat central [que] dins dels seus estrets límits [...]. Barcelona ciutat és avui gairebé una ficció” ( La Vanguardia, 19-08-1979). Han passat 40 anys des d’aquell estiu carregat d’incerteses i d’esperances. En aquest temps, l’afirmació de qui seria alcalde i president de la Generalitat s’ha confirmat plenament: avui l’esdevenidor de Barcelona és indissociable de la seva condició metropolitana. Un dels àmbits on això resulta més evident és el de les desigualtats socials.

Les platges dels Toldos, Monsolís i Can Tano, a Montgat, pràcticament s’han esvaït. El temporal del 22 de novembre va fer-hi desaparèixer, a més, diferents equipaments. Cala Taps ha perdut tota la sorra i la rampa de baixada a la platja ha quedat malmesa, motiu pel qual se n’han retirat els equipaments i s’hi ha tancat l’accés; el cost total puja a més de 100.000 euros. La platja de la Barceloneta, a Barcelona, s’ha anat estretint temporal rere temporal i, en alguns punts, els restaurants més propers al mar han hagut de fer barreres amb sacs de sorra per impedir que hi entri l’aigua. Al nord de Gavà Mar la reducció progressiva de la platja ha produït un desnivell en el límit amb els equipaments. Després del temporal del gener del 2017, el mar arriba fins a 20 metres de les edificacions de primera línia. “El litoral metropolità té molts problemes, com ara d’erosió i d’ocupació, i ara en té un d’afegit, que és bàsicament el canvi climàtic. Amb l’ascens del nivell del mar, la perspectiva des del punt de vista de la preservació de les platges és molt difícil”, explica Jorge Guillén, investigador de l’Institut Ciències del Mar (CSIC).