És una llàstima –no per a nosaltres sols, sinó per al món sencer– que no tinguem més gust per la nostra pintura gòtica. El romànic se’ns fa més assequible segurament per la influència que va tenir en l’avantguarda del XX, la pintura catalana que, per proximitat temporal, més valorem. Però quin plaer que ens perdem no celebrant en la mateixa mesura pintors com Bernat Martorell o Lluís Borrassà!

“Moltes dones brillants han renunciat a queixar-se i, en canvi, han adoptat un to impassible i obscurament còmic quan parlen de feminisme. Presenten fets horripilants sobre lluites femenines amb indiferència i sarcasme. Interioritzen el dolor i l’angoixa existencial amb un somriure còmplice”. El 2019, l’escriptora Emmeline Clein va definir així el “feminisme dissociatiu”. En contra del feminisme hiperoptimista i falsament empoderador que promou etiquetes com #girlboss i #RunTheWorldGirls, el feminisme dissociatiu entén la separació entre la consciència i l’experiència corporal com una resposta al sistema patriarcal. La investigadora cultural Núria Gómez Gabriel (Barcelona, 1987) aprofundeix en aquest fenomen a Traumacore. Crónicas de una disociación feminista (Cielo Santo, 2023), un assaig a cavall de la teoria cultural, el materialisme gòtic i l’autoficció que desgrana per què “l’experiència alienada i dissociativa és l’experiència per defecte del nostre temps”.

El desnonament de Blanca Espinosa, una veïna de 78 anys del Barri Gòtic de Barcelona, per un deute que no arriba als 89 euros s'ha acabat fent efectiu aquest dijous al matí. Vivia al cèntric carrer Boters des del 1968 i pagava una renda antiga, però la propietària del pis la va denunciar per l'impagament de 177 euros. El 2017 totes dues parts van acordar unes obres de millora a l’habitatge que va assumir la propietat a canvi d'augmentar 88,8 euros mensuals el lloguer de 191,8 euros. Inicialment, però, la dona no va pagar dues mensualitats perquè considerava que l'actuació era defectuosa. Dos anys després, el 2019, la justícia va resoldre que la propietària tenia dret a recuperar l'habitatge. Aquest dijous, després que s'aconseguís ajornar un llançament judicial el novembre passat, han desnonat la Blanca.

Amb la perspectiva d’ara, els millors pintors del Gòtic català formen un star system d’una volada que no té el reconeixement massiu que es mereix. Sembla estrany que noms com Jaume Ferrer Bassa i el seu fill Arnau, els germans Jaume i Pere Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell, Lluís Dalmau i Jaume Huguet no siguin més coneguts, i que no ens hàgim acostumat a parlar d’ells pel nom amb la mateixa naturalitat que parlem de Marià Fortuny, Ramon Casas, Salvador Dalí i Antoni Tàpies. Com es pot veure en l’exposició que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedica a Lluís Borrassà (Girona, cap a 1360 - Barcelona, 1424/1425), va ser un pintor extraordinari.

L'antic Borsí, al Barri Gòtic de Barcelona, ja té una data fixada per a l'inici d'obres: gener del 2023. Aquest edifici d'estil neoclàssic, construït entre el 1881 i el 1883 per acollir la borsa privada de la ciutat (el Casino Mercantil), està buit des que, el 2009, l'ensorrament d'un fals sostre va obligar a desallotjar l'Escola d’Arts Aplicades i Oficis de la Llotja, que s'hi havia instal·lat als anys 60. I, des de llavors, l'edifici ha estat tancat. Primer, sota la tutela del Govern, que n'era el propietari, i des del 2017, sota la de l'Ajuntament, que el va adquirir per rehabilitar-lo i donar-li un nou ús. Un ús que, segons ha remarcat avui el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, es volia pensar per als veïns del Gòtic ("de proximitat") i no dedicat a projectes com el que, el 2015, va posar sobre la taula Mediapro, que hi volia obrir el primer museu del món dedicat a Woody Allen. Allò va quedar descartat i l'empresa tampoc no ha pensat en cap altre emplaçament per homenatjar el cineasta.

El Museu del Prado acaba de rebre una important pintura medieval catalana, la taula principal del retaule de Lluís Borrassà dedicat a santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir, gràcies a la compra dels American Friends of the Prado Museum amb la col·laboració de la Fundació Amigos del Museo del Prado. El retaule era a la capella de Santa Marta de la Catedral de Barcelona i va ser un encàrrec que el ric farmacèutic Guillem Despujol va fer al pintor. Des del Prado asseguren que aquesta donació suposarà "una important contribució a l'enriquiment de les col·leccions del Museu del Prado i a l'increment de la representació de la pintura gòtica catalana a les seves sales".

L'equip del taller diocesà del Bisbat de Mallorca ha estat dos mesos i mig fent feina amb el cadirat gòtic de la parròquia Nostra Senyora de Consolació, de Porreres. Aquesta església es considera "la catedral de la Part Forana de Mallorca" per les seves dimensions i riquesa artística. Així ho ha explicat la vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, durant la presentació de la restauració aquest dilluns. A l'acte també hi han assistit la directora insular de Patrimoni, Kika Coll; la directora del taller de restauració del Bisbat, Antònia Reig, i la batlessa de Porreres, Francisca Mora.

La Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona té moltes capes d’història, ha experimentat moltes transformacions al llarg dels segles i encara guarda lloc per a les descobertes: s’acaba de presentar l’acabament de la restauració de l’enteixinat on es va trobar el primer escut pintat de la ciutat, datat entre el 1369 i el 1373, que va aparèixer a sota d’unes pintures d'entre finals del segle XIX i començaments del segle XX. El primer escut esculpit és a la basílica de Santa Maria del Mar.

La marededeu amb el nen del Portal del Mirador de la Seu de Palma no ha perdut el refinament malgrat les mutilacions que va patir al llarg dels segles i una pàtina marronosa que li va quedar després d’unes intervencions que no eren adequades. Va ser traslladada de la façana sud de la catedral al Museu Diocesà el 1917 perquè no patís més desperfectes, i un segle després que pogués descansar protegida potser recupera el seu vertader origen: l'historiador de l'art i professor de la UAB Rafael Cornudella proposa en un article aparegut a la prestigiosa revista Zeitschrift für Kunstgeschichte [Revista d’història de l’art] que l’autor no va ser-ne l’arquitecte i escultor mallorquí Guillem Sagrera, com s’ha pensat tradicionalment, sinó el florentí Niccolò di Pietro Lamberti, conegut perquè va treballar al Duomo de Florència i a l’església d’Orsanmichele de la mateixa ciutat toscana i a la basílica de Sant Marc a Venècia. També va ser un dels participants en el concurs dels relleus de les portes del baptisteri de Florència, en què van participar Filippo Brunelleschi i Lorenzo Ghiberti, que en va ser el guanyador i que està considerat la fita fundacional del Renaixement escultòric.

El departament de Cultura, a través de la direcció general de Patrimoni Cultural, ha adquirit en subhasta, exercint el dret de tempteig, una taula inèdita del pintor Lluís Borrassà. La pintura té un preu de 75.000 euros, prové del retaule de Santa Marta, Sant Domènec i Sant Pere Màrtir de la capella de Santa Marta de la catedral de Barcelona i representa la Professió de Sant Pere Màrtir. La peça passa a formar part de la col·lecció nacional de la Generalitat de Catalunya, i serà dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on actualment hi ha poca representació d’aquest artista gironí.

El director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, sol dir que li preocupen més les exposicions i la recerca que es fa amb les obres d’art que no pas qui n’és el propietari. La política del MNAC de fer dipòsits a altres museus com el de Manresa i Sitges va donar bons fruits i torna a fer-ho ara al Museu de Granollers, que exposa 10 de les 13 taules conservades del retaule de sant Esteve que van sortir de la ciutat el 1917 i que estaven emmagatzemades al MNAC. És important que les pintures, obra del taller de la família Vergós, es puguin tornar a veure a la ciutat d’origen, i també ho és el fet que fossin venudes per construir un hospital asil, en el context del ràpid creixement de Granollers durant les primeres dècades del segle XX. Com diu el comissari de la mostra, l’historiador Jordi Planas Maresma, quan es va vendre el retaule de sant Esteve Granollers estava en el procés de canvi “de vila a ciutat”. “Entre el 1900 i el 1930, Granollers va passar de 6.755 habitants a 12.699. És a dir, gairebé va duplicar la població i es va convertir en un dels 20 municipis més grans de Catalunya”, explica Planas.

L'emblemàtic edifici d'estil classicista del Borsí, a la plaça de la Verònica del Gòtic, tindrà un ús veïnal després de nou anys abandonat, des que va tancar l'Escola d'Arts i Oficis. Dels seus 2.100 metres quadrats, 950 es faran servir per a una biblioteca, 800 per a un equipament veïnal i la resta es destinarà a espais compartits pels dos usos. Ho ha explicat avui l'Ajuntament en un acte on també ha participat l'equip d'arquitectes Martínez Lapeña - Torres, responsable de l'obra, i entitats veïnals que han participat en la planificació de l'edifici.