‘Tant de bo tenir la seguretat d’un home blanc heterosexual’ és una frase que hem adoptat al meu grup, i que deim més sovint del que ens agradaria. Som majoritàriament gais and girls i no en tenim moltíssims, d’amics homes blancs heterosexuals. Potser per això, perquè no hi estam avesats, sabem distingir-ne ràpidament l’excés de seguretat d’alguns. Són gestos amb els quals demostren que el món els estima incondicionalment, que sempre cauen dempeus, que no han de demanar permís ni perdó, que no s’han de qüestionar res. És un fer les coses sense haver-hi donat ni mitja volta al cap, un consell que donen per fet que necessites, un comentari o una frase inacabada amb la qual esperen que facis l’esforç per entendre’ls, en lloc de fer-lo ells per explicar-se. És una sensació d’impunitat i immunitat que fa por. És una gosadia, en resum. I els estim igual, però, perquè són els meus amics.

Pot un noi no tenir penis? ¿Com fan sexe les persones homosexuals? ¿Pot una persona no ser ni home ni dona? Podria ser un capítol de Sex education, però també un taller de sexualitat en un institut català. La sexòloga Lara Castro Grañén fa deu anys que fa tallers sobre sexualitat en centres gironins i percep que els adolescents es fan més preguntes sobre la diversitat sexual i no senten que s’hagin d’identificar amb les identitats home i dona. ¿Estan trencant els joves amb el binarisme?