Es veia venir força que, després dels aplaudiments de les vuit de la nit en plena pandèmia de covid, les coses no mutarien en la sanitat espanyola, sinó que tornarien al business as usual. Amb un afegit: que amb el pas endavant dels professionals posant-se al capdavant de la gestió de la crisi, suplint les deficiències de polítics i militars, aquest "empoderament" encara complicaria més les coses.

Hi va haver un parell d’intents de vaga durant la pandèmia, una revolta que els mateixos professionals van voler anomenar “primavera sanitària”, però els centres d’atenció primària i els hospitals estaven tan plens i acumulaven tanta activitat endarrerida que els sindicats van acabar cedint a l’evidència i hi van renunciar. Ara el malestar que s’arrossega per la falta de mans, les condicions laborals i les llargues llistes d’espera empeny metges i infermeres a mobilitzar-se en el que seran les primeres grans protestes de la postpandèmia. Unes reivindicacions que el mateix conseller de Salut, Manel Balcells, arribat al càrrec fa només dos mesos, admet que són “justes” perquè els professionals estan “cansats i saturats”: “Falten professionals, s’han de fer coses per millorar la seva situació”.

Vivim temps i contextos que no faciliten l’establiment de consensos. No obstant això, un dels pocs assumptes en què regna un cert consens social és la necessitat d’invertir més recursos al sistema públic de salut. Les retallades i la pandèmia han suposat el final del camí per a un model sanitari, sens dubte exitós, però construït sobre uns fonaments que des d’un principi aventuraven el seu ocàs. Un model basat en l’accessibilitat i la universalitat de l’assistència, amb uns estàndards de qualitat molt elevats. Però alhora un model sustentat per la vocació i la voluntat de servei dels seus professionals. És a dir, un sistema sanitari que, amb el sobreesforç sostingut del seu personal, arribava allà on el finançament públic feia curt. Hem tingut una sanitat de primera amb un cost molt baix i això, com deia, té data de caducitat.  

En només un dia, les urgències de Vall Hebron ja han registrat un augment considerable de positius de Covid-19 respecte el dia anterior i els professionals sanitaris reconeixen que comencen a estar “col·lapsats”. La cap de medicina preventiva i d’epidemiologia de Vall Hebron, Magda Campins, atribueix també l'augment als nous criteris del protocol de Salut en relació al Covid-19 que obliguen ara a fer la prova a qualsevol persona “que consulta a urgències per clínica respiratòria aguda amb criteris d’ingrés”. Campins admetia que ahir ja havien omplert la planta de malalties infeccioses i que, avui, previsiblement, n’habilitarien una altra.