<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - descobriment]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/descobriment/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - descobriment]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Investigadors de la UIB identifiquen una proteïna clau en la recuperació de l'ictus]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/recuperacio-ictus-investigadors-uib-proteina-recuperacio_1_4965682.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/55ddc47c-01c5-47c4-ae52-aa54b325d5b4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El grup de recerca en Neurobiologia Cel·lular de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha aconseguit establir una interrelació entre la presència de la proteïna PATJ amb la recuperació dels pacients que han sofert un ictus. Aquesta malaltia és la primera causa de discapacitat en tot el món; la segona de mort i també, la segona de deteriorament cognitiu en la població adulta, motius pels quals és urgent trobar teràpies noves per tractar-la.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura López Rigo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/recuperacio-ictus-investigadors-uib-proteina-recuperacio_1_4965682.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 11 Mar 2024 14:38:32 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/55ddc47c-01c5-47c4-ae52-aa54b325d5b4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Cristòfol Vives, Jerònia Lladó, Gabriel Olmos i Guillem Canyelles, investigadors del grup de recerca en Neurobiologia Cel·lular de la UIB]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/55ddc47c-01c5-47c4-ae52-aa54b325d5b4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L’estudi determina el paper de la PATJ en la regeneració de la zona malmesa del cervell]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[35 anys després, preparats per a la propera supernova]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/35-anys-despres-preparats-propera-supernova_1_4284287.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/54e66554-8273-493e-a42b-142ebdc6574a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El 24 de febrer de 1987, fa 35 anys, tres persones van fer simultàniament un dels descobriments astronòmics més importants dels últims quatre segles. Cap d’ells es dedicava professionalment a l’observació directa del cel. El xilè Oscar Duhalde treballava de tècnic a l’observatori de Las Campanas, situat al cim d’una muntanya de 2.380 metres d’alçada al desert d’Atacama. Ja era de nit quan feia una volta fora del telescopi. Tot i que no ho feia sempre, la casualitat va voler que mirés un cel que coneixia com el jardí de casa seva. Només amb una ullada en va tenir prou per adonar-se que al Gran Núvol de Magallanes, una galàxia que és representativa del cel de l’hemisferi sud, hi havia un punt brillant que abans no hi era.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Pou]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/35-anys-despres-preparats-propera-supernova_1_4284287.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 25 Feb 2022 16:48:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/54e66554-8273-493e-a42b-142ebdc6574a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El Gran Núvol Magallanes amb la supernova 1987A ben visible.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/54e66554-8273-493e-a42b-142ebdc6574a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[A diferència del 1987, els sistemes de detecció actuals poden informar d'aquest cataclisme astrofísic en cinc minuts]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Descobreixen un planeta on hi plou ferro]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/descobreixen-planeta-hi-plou-ferro_1_3178149.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/5d16ddb2-f28c-43cc-867b-cf360bf8359e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>És com un d’aquells destins vacacionals on cada nit hi fa un ruixadet que refresca l’ambient de cara al matí. L’única diferència és que les gotes que cauen del cel no són d’aigua sinó de ferro. Això és el que passa al planeta gegant i ultracalent WASP-76b, situat a la constel·lació de Piscis, a 390 anys llum de la Terra, segons acaba de publicar un equip internacional d’astrònoms a la revista <em>Nature</em>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Pou]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/descobreixen-planeta-hi-plou-ferro_1_3178149.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Mar 2020 16:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/5d16ddb2-f28c-43cc-867b-cf360bf8359e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Il·lustració del dibuixant Frederik Peeters del planeta WASP-76b]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/5d16ddb2-f28c-43cc-867b-cf360bf8359e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Aquesta observació és la primera d’un instrument capaç d’analitzar atmosferes d’exoplanetes]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La terra ancestral de l''Homo sapiens sapiens' és el sud d'Àfrica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/africa-terra-ancestral-huma-modern_1_3209218.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/663505fc-e9f9-40e0-9bb6-197e85a33e82_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El sud del riu Zambezi, al sud d'Àfrica, pot ser la terra ancestral on van sorgir els humans d'anatomia moderna, fa 200.000 anys. Fins ara se sabia que Àfrica era la terra natal de l'humà tal com el coneixem avui, però no la zona exacta d'aquest origen. Això és el que ha donat a conèixer aquest dilluns la revista <em>Nature</em>, que ha aportat context geogràfic a l'evolució humana. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/africa-terra-ancestral-huma-modern_1_3209218.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 28 Oct 2019 17:18:10 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/663505fc-e9f9-40e0-9bb6-197e85a33e82_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La tercera mà  dels neandertals]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/663505fc-e9f9-40e0-9bb6-197e85a33e82_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Se sabia que el continent africà era la terra natal de l'humà modern, però no el lloc concret]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La invasió dels pastors de l'Est va substituir tots els homes de la península Ibèrica fa 4.000 anys (menys els bascos)]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/invasio-barbars-substituir-peninsula-iberica_1_3264031.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b9e40ccc-395c-4622-ba02-ef3f7b9f0df0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'arribada a la península Ibèrica de descendents de pastors de les estepes d'Europa de l'Est fa més de 4.000 anys va provocar la substitució de gairebé tots els homes que hi vivien, però en canvi la genètica dels bascos es manté quasi inalterable des de l'Edat del Ferro. Així ho ha revelat un estudi internacional coliderat per investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat de Harvard, que ha elaborat un mapa genètic de la Península dels últims 8.000 anys.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/invasio-barbars-substituir-peninsula-iberica_1_3264031.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 Mar 2019 18:06:04 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b9e40ccc-395c-4622-ba02-ef3f7b9f0df0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Inhumació individual de l'Edat del Bronze localitzada a la Lloma de Betxí (Paterna, València)]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b9e40ccc-395c-4622-ba02-ef3f7b9f0df0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Els bascos tenen la mateixa genètica, mentre que a la resta han canviat per altres influències]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un equip de científics confirma l’existència de gel a la Lluna]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/lluna-gel-cientifics-equip-existencia-presencia_1_3314938.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/03bf2fb6-2c23-4f68-bc64-d13118420d94_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Després d’anys investigant-ne la superfície, un grup de científics ha confirmat la presència de gel a la Lluna. L’han observat a les zones més fredes de les regions polars del satèl·lit: al pol sud, sobretot concentrat als cràters lunars; i al pol nord, de manera més dispersa. Totes dues són zones on les temperatures més càlides mai superen els -156 graus centígrads perquè, a causa de la inclinació de l’eix de rotació de la Lluna, la llum solar mai hi arriba.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/lluna-gel-cientifics-equip-existencia-presencia_1_3314938.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Aug 2018 17:11:54 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/03bf2fb6-2c23-4f68-bc64-d13118420d94_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un exemple de la lluna rogenca que es podrà veure el proper divendres / JAUME MOS]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/03bf2fb6-2c23-4f68-bc64-d13118420d94_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Després d'anys investigant-ne la superfície, han trobat aigua congelada als pols del satèl·lit]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Descobreixen a Polònia un tren nazi desaparegut el 1945]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/polonia-tren-nazi-desaparegut_1_3553297.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/86d2eace-ac2c-4a8b-be04-5233f043a428_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Les autoritats de la ciutat polonesa de Walbrzych han confirmat aquest dimecres la <strong>descoberta</strong> d'un <strong>antic tren militar nazi</strong> desaparegut durant la <strong>Segona Guerra Mundial.</strong></p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/polonia-tren-nazi-desaparegut_1_3553297.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Aug 2015 18:42:48 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/86d2eace-ac2c-4a8b-be04-5233f043a428_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Tren nazi trobat a Polònia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/86d2eace-ac2c-4a8b-be04-5233f043a428_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El més probable és que el comboi transportés lingots d'or i joies confiscades a Varsòvia]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Descoberta la galàxia més llunyana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/galaxia-descobriment-big-bang_1_3701779.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Un equip d'astrònoms nord-americans ha descobert la galàxia més llunyana de les conegudes fins ara, la llum de la qual va ser emesa quan l'Univers només tenia un 5% de la seva edat actual, de 13.800 milions d'anys. La galàxia, batejada amb el nom de z8-GND-5296, va emetre la llum ara descoberta quan l'Univers resultant del Big Bang tenia només 700 milions d'anys. El que els científics han vist ara, doncs, va passar fa milions d'anys.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/galaxia-descobriment-big-bang_1_3701779.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 23 Oct 2013 18:19:40 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[La llum de la galàxia z8-GND-5296 va ser emesa 700 milions d'anys després del Big Bang, quan l'Univers només tenia un 5% de la seva edat actual]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
