El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, ha assegurat aquest dijous que continuarà en el càrrec encara que el president-electe dels Estats Units, Donald Trump li exigeixi que plegui. Segons Powell, que va rebre moltes crítiques de Trump al final del seu primer mandat, el seu acomiadament per part del president "no està permès per la llei", ja que la Fed és una institució independent del govern nord-americà.

La Reserva Federal ha posat fi a l'estancament dels tipus d'interès i ha abaixat 0,5 punts el preu del diner. Fins ara la forquilla del preu del diner s'havia mantingut entre el 5,25% i el 5,5%, la més alta en més de 20 anys, i ara passa a estar entre el 4,75% i el 5%. Es tracta de la primera retallada que l'organisme fa des del 2020, quan arran de la pandèmia la inflació es va disparar i la Fed va apujar els tipus per encarir el preu del diner i refredar l'economia. El banc central nord-americà preveu més retallades dels tipus abans que acabi l'any, fins a deixar-los entre el 4,25% i el 4,5%.

La Reserva Federal (Fed) segueix sense abaixar els tipus d'interès, que es mantindran entre el 5,25% i el 5,5%. La inflació, que es resisteix a baixar del 3% sense arribar a l'objectiu del 2%, ha fet que l'organisme hagi endarrerit, un cop més, la baixa dels tipus anunciada des de principis d'any. La manca de perspectives d'una possible baixada en un futur pròxim és alarmant per als crèdits d'empreses i famílies que esperaven un alleugeriment de la càrrega amb la primera baixada. Cal recordar que el BCE va anunciar que abaixaria tipus al voltant del juny, però l'organisme europeu ha pres històricament aquesta decisió després de la Fed: si la Reserva Federal no abaixa tipus al maig, difícilment ho farà el BCE al juny.

La Reserva Federal dels Estats Units s'ha decantat per la prudència i manté els tipus d'interès dins la mateixa forquilla que ja havia deixat a la reunió del gener passat. Tot i que aleshores va anunciar que si l'economia avançava positivament hi hauria baixades aquest any, això no s'ha produït en l'esperada trobada d'aquest dimecres.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha decidit aquest dimecres mantenir sense canvis els tipus d'interès, una decisió que alleuja la pressió sobre el cost dels crèdits, com ara les hipoteques. No obstant això, el president de l'organisme, Jerome Powell, ha deixat la porta oberta a noves pujades si els preus es tornessin a enlairar.

La Reserva Federal dels Estats Units (la Fed, el banc central del país) ha anunciat aquest dimecres un nou augment del tipus d'interès, de 25 punts bàsics, que deixarà el preu del diner en el rang del 5%-5,25%. És el desè increment consecutiu de tipus, després del qual l'organisme ja obre la porta a aturar l'encariment del diner. Com acostuma a passar, s'espera que demà el Banc Central Europeu (BCE) faci un moviment similar amb un cert delay temporal.

Totes les disciplines tenen una àgora on de manera recurrent es posen a prova els diferents punts de vista. En economia, una de les grans places on es confronten les diferents opinions són les rodes de premsa dels bancs centrals. Com que les pujades o baixades dels tipus d’interès tenen importants repercussions econòmiques, tothom que pretén dir la seva amb certa autoritat sobre el que haurien de fer el BCE o la Reserva Federal (la Fed), ha de definir una visió detallada sobre la situació econòmica del moment. Les batalles pel relat econòmic les presenciem de manera assídua cada vegada que es reuneixen les màximes autoritats monetàries. Però l’incert context actual ha propiciat l’aparició de visions especialment allunyades les unes de les altres.

Els Estats Units comencen a deixar enrere la inflació, la xacra que ha colpejat durant l'últim any els ciutadans nord-americans i que ha sigut un maldecap constant per a la Reserva Federal (la Fed, el banc central del país). L'organisme ha anunciat aquest dimecres un augment moderat de 0,25 punts dels tipus d'interès, el més suau des del març passat, i que podria ser el penúltim de l'agressiva sèrie de vuit increments en un any. Segons ha explicat el president de la Fed, Jerome Powell, aquesta és "una bona notícia" per a l'economia mundial, atès que és un símptoma que s'està posant fi a la inflació, que va arribar al juny al pic interanual del 9,1% (el punt màxim des del 1982) i que ara es troba en el 6,5%.

Un respir per als endeutats. L'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), Philip Lane, ha anunciat aquest dilluns en una entrevista al mitjà Market News que al mes de desembre, quan hi ha la pròxima reunió del consell de govern del BCE, tornaran a apujar tipus d'interès però ja no s'espera un augment de 75 punts bàsics, com s'ha fet les dues últimes vegades.

La inflació s’ha convertit en el gran enemic de l’economia i combatre-la és ara mateix la prioritat de les institucions. La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), n’ha donat una nova prova aquest dimecres amb l’aprovació d’una nova pujada de tipus de fins a 75 punts bàsics. 

Els bancs centrals endureixen el discurs contra la inflació. Alguns membres del consell del Banc Central Europeu es plantegen un nou augment dels tipus d'interès encara més alt que l'aprovat al juliol, mentre que Jerome Powell, president de la Reserva Federal (Fed, el banc central dels Estats Units), ha anunciat aquest divendres que la institució incrementarà els esforços per reduir l'escalada de preus, tot i admetre que les mesures podrien "causar dolor a les famílies i les empreses" del país.

L'estiu del 2001, la meva dona i jo vam fer una ruta en bicicleta per la Borgonya. Ens van encantar el paisatge, el vi, el menjar (excepte l'andouillette) i els preus. L'euro, encara una moneda nova, estava baix, valia menys de 90 cèntims dels Estats Units. Des d'aleshores el seu valor de canvi amb el dòlar ha fluctuat, i ha arribat de vegades fins a 1,60 dòlars, però gairebé sempre per sobre del valor d'1, que és simbòlicament important.

L'encariment de l'energia, la inflació i el debilitament del creixement econòmic ja passen factura a la moneda única europea, l'euro, que aquest dimarts ha caigut a mínims dels últims 20 anys en relació amb el dòlar estatunidenc. Aquest dimarts al matí la moneda europea s'ha depreciat fins a un canvi d'1,03 dòlars –quan dilluns havia tancat a 1,043–, un valor de canvi que no es produïa des del novembre del 2002.

“Incertesa amb majúscula”. Així defineix la situació econòmica Joan Tristany, director general d'Amec, l’associació d’empreses exportadores. “El pessimisme guanya terreny”. És com comença la seva anàlisi de la situació per al Cercle d’Economia el director d’economia espanyola de CaixaBank Research i col·laborador de l'ARA, Oriol Aspachs. Els núvols de tempesta amenacen l’evolució de l’economia mundial, mentre organismes com el Banc Mundial o l’OCDE van revisant a la baixa les previsions de creixement i els bancs centrals maniobren per, en uns casos, evitar una espiral inflacionista–als Estats Units o el Regne Unit– o per, en altres casos, evitar una nova crisi del deute –a la zona euro.

La velocitat i la contundència amb què la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha maniobrat davant les últimes dues grans crisis han reforçat el rol d'aquest organisme a ulls de la resta d'economies i organismes monetaris del món. Si el 2008 va escurçar els terminis d'una crisi d'època com va ser la financera, que els Estats Units van superar en un any quan a Europa es va arrossegar durant més d'un lustre, amb l'esclat del covid la institució ha abandonat tota ortodòxia per donar una resposta fulgurant que de nou té l'economia nord-americana en plena expansió quan encara no fa dos anys del confinament.

Les empreses i els governs han començat l'any amb una pregunta clara per a la bola de vidre respecte al que hagi de portar-los aquest 2022: si serà l'any que tornin les pujades de tipus d'interès. El preu del diner està en mínims a la zona euro des de l'any 2016, en el que va ser un intent del Banc Central Europeu (BCE), aleshores controlat per Mario Draghi, d'impulsar la dèbil recuperació de l'economia després del trauma de la doble crisi que va ser la Gran Recessió. Però l'inici d'any, amb la inflació desfermada, ha portat vents de canvi.

La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha anunciat aquest diumenge a la nit una nova rebaixa dels tipus d'interès fins a una forquilla del 0% al 0,25% i la injecció de 700.000 milions de dòlars a l'economia per pal·liar els efectes del coronavirus.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha injectat 150.000 milions de dòlars (135.700 milions d'euros) entre dijous i divendres per garantir el finançament a molt curt termini del sistema financer. Aquesta setmana la institució monetària ha llançat un total de 278.000 milions de dòlars al mercat a curt termini.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, va reaccionar dimecres davant la creixent incertesa de l’economia i va rebaixar un quart de punt els tipus d’interès bàsics, que situa en un forquilla entre l’1,75% i el 2%. Fins ara la forquilla era del 2%-2,25%.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha anunciat una nova injecció de fins a 75.000 milions de dòlars (67.800 milions d'euros) per a aquest dimecres, amb l'objectiu de garantir que hi hagi prou liquiditat al sistema bancari nord-americà.