Males pràctiques, actituds de menyspreu, maltractament i amenaces dirigides a professionals i entitats culturals. Aquesta és la punta de l’iceberg que ha provocat la ruptura del sector de les arts escèniques –les principals associacions professionals de l’àrea signen el comunicat emès fa una setmana– amb l’Ajuntament de Palma. El trencament s’ha produït després de tot un seguit de fets denunciats aquests dos anys per entitats com l’Associació de Dramaturgues i Dramaturgs (ADIB) i la d’Actors i Actrius Professionals (AAAPIB), amb prop de dos-cents associats entre les dues. Ara tots ells assenyalen conjuntament el director general d’Arts Escèniques i Música de Cort, Rafel Brunet, i exigeixen responsabilitats al regidor de l’àrea, Javier Bonet.

Les principals associacions de professionals de les arts escèniques de les Illes Balears –l’APCIB (circ), l’APDIB (dansa), l’AAAPIB (actors i actrius), Illescena (empreses d’arts escèniques), l’ADIB (dramaturgs) i Taula (educadores culturals)– han fet públic un comunicat conjunt per denunciar el que qualifiquen de “males pràctiques, menyspreu, maltractament i amenaces” per part del director general de Cultura de l’Ajuntament de Palma, Rafel Brunet. Les entitats consideren aquests comportaments “absolutament intolerables” i han anunciat la ruptura de totes les relacions institucionals amb el Consistori.

El Teatre del Mar (TdM) inicia la tardor 2025 amb una programació que combina teatre social, producció pròpia, residències creatives i espectacles convidats. La seva intenció és consolidar-se com un espai de trobada cultural i comunitària.

Nit d’estrena i de nervis –dels bons– a la muntanya de Montjuïc. “Qualsevol cosa pot sortir malament en qualsevol moment”, advertia l’acròbata i creador escènic Yoann Bourgeois a la presentació de Le Petit Cirque, la proposta de circ contemporani encarregada d’inaugurar la 49a edició del Festival Grec aquest dijous al Teatre Grec. Estrenat l’espectacle, ha quedat demostrat que la prudència de l’artista francès no era falsa modèstia. L’escenografia havia de funcionar com un rellotge per no desmerèixer les acrobàcies impossibles del muntatge. Res no podia fallar. I no ha fallat. Creat a sis mans per Yoann Bourgeois, la cantautora francesa Pomme i la ballarina Marie Bourgeois, Le petit cirque ha superat amb nota el repte de donar el tret de sortida al gran aparador de les arts escèniques de la capital catalana. 

L'Alt Penedès tindrà, a partir d'aquest estiu, un nou festival interdisciplinari gratuït, el Soolus, que comptarà amb la participació d'intèrprets com Pol Guasch, Diana Gómez, Tanit, Elisabet Casanovas i Albert Baró. Tots els participants han acceptat la premissa base d'aquest festival: portar a l'escenari propostes artístiques protagonitzades per una única persona. L'artífex darrere d'aquesta iniciativa és l'actor i director Francesc Cuéllar, que ha decidit desplegar a la seva terra natal una programació diversa, on tinguin cabuda tots els gèneres. El Soolus transcorrerà en tres dies: arrencarà el 7 de juny a Sant Sadurní d'Anoia, continuarà el 8 de juny a Olesa de Bonesvalls i acabarà el 27 de setembre a Vilafranca del Penedès.

Ja des de la seva primera intervenció, Nadine Sierra torna a embogir el Liceu amb la seva incommensurable Amina, la virtuosa protagonista de La sonnambula de Vincenzo Bellini. El ‘Care compagne, e voi, teneri amici’ va marcar el nivell de la funció, contestat amb idèntica magnitud per part de Xavier Anduaga i el seu ‘Perdona, o mia diletta’, on ambdós deixaren clares les seves intencions i possibilitats, no sense la contribució coral i un final majestuosament belcantista per part de la parella protagonista. Era el preludi d’una nit que pintava memorable, així com la manera més precisa de deixar clar que el duel tenia només un desenllaç possible. El millor, taules sobre un escenari que, a més de realista, volia també recrear les al·lucinacions de la protagonista, tant per la il·luminació com per la presència d’un grup de ballarins –Metamorphosis Danza– que projectaven les seves quimeres i, val a dir-ho, en cap moment interromperen el fil de la narració, sinó que serviren com a adient complement.

L'Associació Cultural Arrel'ART inicia aquest cap de setmana la novena edició de la programació del cicle En Vi-U, un microfestival que apropa en petit format espectacles, companyies i creadors de l'illa a la vall de Sóller. Aquest Tast d'Arts Escèniques és l'encarregat d'obrir l'activitat cultural del mes d'agost, i enguany continua amb força per oferir cultura de proximitat.

Miquel Martorell enceta nova etapa com a director gerent del teatre Principal de Palma, després d’haver estat cap de Producció i Coros. Assegura que el sector ha rebut positivament el seu projecte i posa sobre la taula una novetat per al 2025: que la sarsuela torni a l’escenari de referència de les Balears.

El Grup Socialista del Consell de Mallorca ha demanat la retirada de les bases de la convocatòria de la plaça de director-gerent de la Fundació Teatre Principal pels seus "greus incompliments legals" per haver-se tramitat "d'esquena al Patronat de la Fundació Teatre Principal", el qual aglutina representants del sector i dels partits de l'oposició a la institució insular. El PSOE ha reclamat que es facin unes bases noves, aquesta vegada consensuades amb el sector de les arts escèniques de Mallorca i amb tots els integrants del Patronat, "màxim òrgan rector del recinte escènic de Palma".

Associacions de les arts escèniques de les Balears han expressat malestar per la publicació de les bases per a la direcció del teatre Principal de Palma i han criticat la manca de consens amb el sector. "La participació del sector es va limitar a reunions prèvies en què es varen escoltar les nostres propostes, però en cap moment s'ha pogut veure, malgrat que s'ha demanat, l'esborrany de la convocatòria per fer les esmenes pertinents abans de la publicació en el BOIB", han manifestat en un comunicat.

El sector escènic ha carregat contra la gestió de Cort pel que fa a les arts escèniques i l'ha acusat d'una preocupant manca de transparència. Illescena (l'associació d'empreses d'arts escèniques), APDIB (l'associació dels professionals de la dansa) i ADIB (l'entitat que aglutina els dramaturgs) han fet públic un comunicat conjunt on critiquen els dos darrers projectes del director general de Música i Arts Escèniques de l'Ajuntament de Palma, Rafel Brunet: la producció de Ca ses monges i la creació de la Jove Companyia de Dansa Ciutat de Palma. "Ambues idees no són dolentes per se. És sobretot la forma i la poca transparència el que preocupa el sector", diu la nota de premsa, on també es recorda el cas de censura de l'obra Nua, d'Ann Perelló, que es va tancar amb la seva reprogramació. "La manca d'informació apunta que podem estar davant de la segona i la tercera relliscada, i poden ser d'envergadura més gran", assenyalen les entitats culturals.

El mercat professional de música i arts escèniques més important de les Illes Balears, Fira B!, separa enguany les disciplines de música i arts escèniques. Amb un total de 27 espectacles de teatre, circ, dansa, nous formats i carrer, l'esdeveniment d'arts escèniques es desenvoluparà els dies 9, 10, 11 i 12 d’octubre, i el de música, del 2 al 5 de novembre. El país convidat d’aquesta vuitena edició és Xile, amb la presència de dues companyies en la programació: Interdram i La Re-Sentida.

La vuitena edició del Mercat Professional de Música i Arts Escèniques de les Balears, Fira B! 2023, es farà per primera vegada com dos esdeveniments autònoms: per una banda, del 9 al 12 d'octubre es farà el programa d’arts escèniques, mentre que el de música serà del 2 al 5 de novembre.

Els episodis d'assetjament i abús de poder que va viure Aina de Cos "en un centre d'ensenyament superior per part d'un docent" ha estat l'origen de l'obra Les preposicions, una obra que arribarà aquest 3 de juny al teatre Principal d'Inca, on es farà una única funció. El passat mes de desembre l'obra va passar ja pel teatre Principal de Palma i en aquella ocasió la dramaturga i actriu va explicar que els "fets violents que deixen marca" i varen quedar molt temps dins seu són el punt de partida del text teatral.

Era l’any 2008 quan els membres de la companyia mallorquina Res de res arribaren a Mallorca, després d’una etapa a Barcelona, i es trobaren amb una realitat que, de tan òbvia i evident com era, ni els havia passat pel cap: no tenien un lloc on desenvolupar els seus projectes. “En aquell moment tu explicaves que volies obrir un centre de creació i la gent no t’entenia”, explica Marta Barceló, que està al capdavant del Centre d’Investigació Escènica, el C.IN.E. de Sineu. “Per sort, vàrem trobar un espai i ens vàrem posar a adaptar-lo a les nostres necessitats. Inicialment havia de ser per a la nostra companyia i ja està, però tot d’una vàrem veure que era absurd: feien falta espais per a la creació d’altres companyies i artistes, espais que tinguessin un pla sòlid i xarxa de contactes, que oferissin possibilitats i oportunitats per al desenvolupament de projectes”. Quinze anys després, el C.IN.E. es manté obert de cap a cap d’any i són nombroses les companyies que hi han passat i, a més d’un espai on fer-hi feina, han trobat assessorament i acompanyament tant a l’hora de crear com a l’hora de produir i donar difusió a les seves obres.

Quan Aurora Rosales, mà dreta de Lluís Pasqual, va proposar a Oriol Pla d'estrenar un espectacle al Teatre Lliure, ell no no sabia ben bé què fer. Tres idees li ballaven pel cap: una peça amb els amics, una sobre la música techno o bé treballar amb la família. Tenia 23 anys i es demanava: què puc explicar? Quin sentit té que expliqui alguna cosa? El director de cinema Jaime Rosales li va recomanar que mirés el que tenia més a prop. I, de seguida, va notar una mena de fiblada interior, “una sensació molt física”, que diu ell, quan va pensar en el seu pare Quimet, la seva mare Núria i la seva germana Diana. Amb tots tres s'havia criat als carrers de Catalunya fent teatre. Amb mesos, ja va sortir amb sa mare que li donava el pit. I als sis anys va batejar-se teatralment amb Quatre fustes i un paper, el muntatge que van ordir els seus progenitors “per transmetre'ls l'ofici”. “El pare ens va ensenyar què és un procés professional”, recorda.

Mariaelena Roqué (Tarragona, 1952) viu de cara al Mediterrani, en una casa petita de les Cases d'Alcanar que és, a la vegada, un museu del seu art. A cada racó del menjador-cuina hi guarda records i objectes de més de 50 anys de creacions. Un grup de nines d'arreu del món saluden els visitants des de l'entrada: "Volia fer-ne una exposició al Museu Etnogràfic penjant-les com una cortina", explica Roqué. I, al capdamunt, les regeix la fotografia d'ella nua cavalcant un galgo esculpit que va formar part d'Asdrúbila, l'espectacle dels Jocs Olímpics del 1992. Entre els quatre carrers d'aquest poble tranquil de costa, l'últim del Principat de Catalunya abans de trepitjar el País Valencià, Mariaelena Roqué va conèixer Carles Santos (1940-2017): ell, nascut a Vinaròs, també hi vivia i tenien una amiga en comú. Era el 1985, ella havia crescut a Veneçuela i més endavant havia tornat a Catalunya, la seva terra natal. "Vaig decidir quedar-me. Des del principi vaig tenir la visió que construiríem un llenguatge artístic junts", recorda Roqué.

Catalunya té un museu d’arts escèniques que poca gent coneix. És un projecte centenari i un referent en la documentació, la recerca i la difusió de les arts escèniques catalanes i espanyoles, però un gran desconegut per a la societat. 

La societat evoluciona molt lentament i a l'audiovisual, com a reflex i creador de referents i imaginaris, se li demana que actuï com un far que il·lumini zones fosques. Però la ficció és una pedra difícil de moure. Conversem amb Sílvia Munt, Victòria Pagès, Clara Segura i Maria Molins sobre la funció de l'art i la seva la capacitat per canviar les coses, i també sobre edatisme, feminisme de proximitat, maternitat, quotes i platees plenes de dones madures exigint continguts que les apel·lin i representin. Testimonis esperançadors que fan pensar que alguna cosa molt profunda i enquistada comença a moure's, a conseqüència de la revolució en la ment i l'actitud de les dones.

"Avui podem dir que hem salvat el Teatre Sans", assegura Pere Mestre, director de l'espai escènic palmesà, que l'any que ve complirà 40 anys de vida. Així, el teatre tanca la campanya que va començar, a finals de 2021, per evitar tancar les portes, arran d'una greu situació econòmica després d'haver quedat sense els ajuts del Consell de Mallorca. La implicació tant de la institució insular com del Govern i de l'Ajuntament de Palma han permès garantir, per ara, la viabilitat de la històrica sala, assegura Mestre.