<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - D. Sam Abrams]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/d-sam-abrams/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - D. Sam Abrams]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La tradició oculta d'escriure haikus en català]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/tradicio-oculta-d-escriure-haikus-catala_1_4981272.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/51e5c826-0df7-4bbf-9813-fc74280c5709_16-9-aspect-ratio_default_0_x1210y752.jpg" /></p><p>"Fins ara, en els estudis de la difusió del haiku a Espanya, el paper de la literatura catalana ha estat ignorat gairebé totalment fora de Catalunya", explica Yoshiko Tazawa, professora a la Universitat de Kanzai, al Japó, que ha dedicat diversos assajos a divulgar aquesta forma poètica, tant pel que fa a la pràctica a dins del seu país com pel que fa a la seva repercussió internacional. L'últim és <em>Como una ballesta en el aire azul </em>(Ediciones Invisibles, 2024), en què dedica una part important del volum a explorar els orígens del conreu del haiku a Catalunya. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/tradicio-oculta-d-escriure-haikus-catala_1_4981272.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 27 Mar 2024 06:00:46 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/51e5c826-0df7-4bbf-9813-fc74280c5709_16-9-aspect-ratio_default_0_x1210y752.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Joan Salvat-Papasseit,Yoshiko Tazawa, Dolors Miquel, Sam Abrams, Agustí Bartra i Jaume Coll Mariné.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/51e5c826-0df7-4bbf-9813-fc74280c5709_16-9-aspect-ratio_default_0_x1210y752.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Yoshiko Tazawa dedica el seu últim assaig a explorar els orígens del conreu d'aquesta forma poètica japonesa a Catalunya]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Ensenyem literatura a partir d'esquemes obsolets"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/sam-abrams-literatura-catalana-hi-problema-gravissim-d-interaccio-generacional_128_4682226.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/81ec3b09-1162-4502-8d37-16f34e9d261c_16-9-aspect-ratio_default_0_x2739y84.jpg" /></p><p>És molt difícil seguir la pista a <a href="https://llegim.ara.cat/llegim/gran-poema-barcelona_1_2975463.html" >D. Sam Abrams </a>(Beckley, 1952). La quantitat d'articles, pròlegs, traduccions i edicions que ha signat en gairebé mig segle de feina és abassegadora. I no té cap intenció d'afluixar el ritme, tot i que acaba de fer 70 anys.<em> D. Sam Abrams, el compromís amb la literatura</em>, editat per Isabel Graña per a Lleonard Muntaner, és una selecció de textos apareguts a la premsa durant l'última dècada, amb algun excurs cap enrere. És una bona porta d'accés a la multiplicitat d'interessos de l'autor, que van des de Herman Melville i <a href="https://llegim.ara.cat/reportatges/10-coses-no-sabies-l-ulisses-james-joyce_130_4259658.html" >James Joyce </a>a Joan Sales, Clementina Arderiu, <a href="https://llegim.ara.cat/llegim/creient-del-caos_1_2132108.html" >Màrius Sampere</a> i Sylvia Plath.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/sam-abrams-literatura-catalana-hi-problema-gravissim-d-interaccio-generacional_128_4682226.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 21 Apr 2023 14:45:17 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/81ec3b09-1162-4502-8d37-16f34e9d261c_16-9-aspect-ratio_default_0_x2739y84.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Sam Abrams]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/81ec3b09-1162-4502-8d37-16f34e9d261c_16-9-aspect-ratio_default_0_x2739y84.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Crític literari, editor, traductor i professor]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un accident fisiològic?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/accident-fisiologic-sebastia-portell_129_4390976.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Fa cosa d’un mes, a les portes de la diada de Sant Jordi, vaig tenir l’honor d’assistir al descobriment d’una plaça commemorativa a la casa on va néixer l’escriptora, traductora i periodista Anna Murià. Era al carrer de Regomir de Barcelona, i hi assistiren diverses autoritats que acompanyaren la família. També s’hi feren parlaments, i entre aquests em cridà especialment l’atenció el del crític, poeta i assagista D. Sam Abrams, amic personal de l’autora. No només per la privilegiada visió panoràmica que oferí de la seva trajectòria literària i vital (la Guerra Civil, les peripècies de l’exili, el retorn sempre agredolç…), sinó també per una anècdota que va compartir amb els assistents i que em vaig endur a casa. Abrams explicava que una vegada va telefonar a Murià per felicitar-la pel seu norantè aniversari, i que ella, d’entrada, no li havia acceptat la felicitació perquè considerava que fer anys no tenia cap mèrit. “L’edat”, li va respondre ella, amb la lucidesa senzillíssima i essencial que amara també la seva obra, “és un accident fisiològic”. Davant aquesta contesta, Abrams va quedar-se perplex, i pocs segons després va trobar la manera de reconduir la situació: li va dir que el que comptava no eren tant els anys sinó tot el que havia pogut fer, dir i escriure al llarg de tot aquest temps. Aleshores, Murià va acceptar.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sebastià Portell]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/accident-fisiologic-sebastia-portell_129_4390976.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Jun 2022 17:15:47 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Miquel Martí i Pol, 10 anys després]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/miquel-marti-i-pol-d-sam-abrams-carme-sole-maria-pujol-enric-sulla-ricard-torrents-alex-broch-ramon-balasch-xavier-folch_1_3698768.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/549e7ece-ba19-4940-b494-b15809875108_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>"Quan mor un escriptor que ha estat molt considerat en vida, acostuma a passar per una etapa d'oblit. És la llei del pèndol", explica el crític, assagista i poeta D. Sam Abrams, coneixedor a fons de l'obra de Miquel Martí i Pol. Demà farà deu anys de la mort del poeta. "La memòria històrica té tendència a aprimar-se -recorda l'editor Àlex Broch-. Les lletres catalanes, però, anem sumant bagatge, i hi ha aniversaris que permeten l'oportunitat de commemorar obres valuoses". En opinió de Broch, el desè aniversari de la mort de Martí i Pol és una bona ocasió per "aconseguir fidelitzar un nucli de lectors que mantinguin viva la seva poesia". La reedició de l'obra completa en butxaca fa cinc anys, les adaptacions musicals, la presència a les escoles i el prestigi acadèmic -aquest mateix octubre es va celebrar el Segon Col·loqui Internacional a la Universitat de Vic- ajuden a mantenir viva la mirada honesta del poeta.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/miquel-marti-i-pol-d-sam-abrams-carme-sole-maria-pujol-enric-sulla-ricard-torrents-alex-broch-ramon-balasch-xavier-folch_1_3698768.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 09 Nov 2013 19:56:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/549e7ece-ba19-4940-b494-b15809875108_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[01. A la dècada dels 60, Miquel Martí i Pol va cantar les seves pròpies cançons.   02. El poeta, treballant en alguna de les seves creacions.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/549e7ece-ba19-4940-b494-b15809875108_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Viu un bon moment de reconeixement, popular i acadèmic]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
