Als anys 80, diu l’editora Montse Ayats, les discoteques eren l’espai de socialització per excel·lència. “Eren espais plens de fum i música i festa i amistat”, recorda. A la discoteca més famosa de Torelló va ser on va conèixer el Jaume Simón Font. Aleshores tenia 16 anys i, quan el va veure, li va semblar que era algú definitivament modern. “Jo era d’un poble molt petit, Vidrà, i el recordo vestit amb una texana negra i parlant de Barcelona. Em va semblar algú molt cosmopolita”. A partir d’aleshores es van anar trobant per Torelló diversos cops. Ell feia de llauner i anava fent reparacions aquí i allà. A poc a poc, es van anar apropant. “A mi em va agradar des del principi, sé que ara dir això ja no es porta. Però és cert, va ser un flaix. Després amb el temps et vas coneixent i vas descobrint què és el que t’havia atret d’aquella persona, i què és el que ha fet que estigueu tants anys junts”, reflexiona Ayats. 

"Si baixés un marcià, no entendria què passa el dia de Sant Jordi, però un economista encara ho entendria menys", diu Xavier Vidal, llibreter de la No Llegiu. El moviment que implica és d’unes dimensions descomunals: amb motiu de la diada, el sector factura uns 22,5 milions, que per a les llibreries pot representar entre un 5% i un 20% de la facturació de tot l'any (el Gremi de Llibreters calcula de mediana un 6%). I el gran protagonista de la festa és el llibre en català. Si durant l'any els llibres que es venen a Catalunya són al voltant del 30% en català i el 65% en castellà (segons l'informe Hàbits de lectura i compra de llibres 2022), per Sant Jordi es capgira la balança i el català supera el 50% de les vendes (segons el Gremi de Llibreters). Per què passa aquest fenomen? ¿Es pot estirar a la resta de l'any? ¿El 50% de vendes en català pot ser una aspiració sectorial?

 “Moltes gràcies, professor”. Així és com acabava, dilluns passat a Catalunya Ràdio, l’entrevista que vam fer, amb la Laura Rosel, a Sebastià Serrano. També són les paraules que li va adreçar un noi, de tercer d’ESO, ja fora de l’estudi. No va ser l’únic: de seguida, el professor es va veure envoltat de joves que el volien saludar.

Set de cada deu catalans llegeixen un llibre per trimestre i, d'aquests, un de cada tres ho fa en català. El Pla Nacional del Llibre i la Lectura, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes i impulsat per la Generalitat de Catalunya, pretén incidir en els hàbits de lectura de la població, i es desenvoluparà, com a mínim, fins al 2030. Els 46 membres del consell assessor treballaran durant els mesos vinents per aprovar les accions concretes que caldrà dur a terme en àmbits com l'escola, la creació literària, les biblioteques i la promoció. En parlem amb la seva responsable, Montse Ayats (Ciuret, 1968), que ha estat editora a Eumo, ha dirigit la Setmana del Llibre en Català i ha presidit l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.