L’essència del joc és el joc lliure. És a dir, poder decidir amb qui vols jugar, a què vols jugar i quan vols jugar. I perquè això sigui possible cal que les persones adultes donem valor al joc —que no només és una activitat vital per als nens i nenes, sinó també un dret que tenen reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant— i posem les condicions necessàries: el temps, l’espai adequat, companys i companyes de joc i autonomia per fer-ho. Jugar és font de benestar físic i mental, d’aprenentatges i té impactes positius en el desenvolupament dels infants. Però la qüestió és jugar per jugar. Jugar és una activitat plaent en què el procés és més important que els resultats. La vida productiva, les activitats de consum i altres tasques i responsabilitats que tenim les persones adultes sembla que es van estenent cap a la infància i que, de mica en mica, estem oblidant que fins als 17 anys encara són infants i tenen dret a poder jugar. De fet, ja per als infants de 10 i 11 anys de Barcelona, un dels àmbits que estan pitjor valorats de la seva vida des del 2017 és la quantitat de temps lliure: la meitat pensen que no en tenen prou.

Fa uns dies escoltàvem un episodi del pòdcast Punzadas dedicat a un dels quatre elements: la terra. Esmentaven un exercici preciós que una professora universitària plantejava al seu alumnat: Observar què trepitjaven durant tota una setmana.

La indústria del videojoc va reconèixer l'any passat que la franja d’edat en la qual es juga més a videojocs al nostre país és la que va dels 11 als 14 anys. Un 84% dels menors d’aquestes edats en són usuaris habituals. Un 79% dels infants d’entre 6 i 10 anys també ho són. Lluny de criminalitzar-los, la psicòloga clínica del Programa de Conductes Addictives en Adolescents del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil de l’Hospital Clínic, Rosa Díaz, apunta que, “si es fa servir un tipus de joc adient i per un temps limitat, amb eines de control i acompanyament per part dels adults”, alguns videojocs poden tenir efectes positius com la millora de la coordinació viso-manual, el desenvolupament d’habilitats de resolució de problemes, creativitat, etc. En canvi, alerta Díaz, si parlem de menors de tres anys, “aquesta exposició sí que pot afectar el desenvolupament perceptiu, cognitiu i lingüístic”.

Una dona i una mallorquina ha guanyat per primera vegada el Campionat del Món de Scrabble en català. Ha estat en el campionat que es disputà aquest cap de setmana a Porreres. Aina Garcia, del Club Scrabble Manacor, es coronà en el torneig jugat a la Biblioteca Municipal de s’Escorxador. En segon lloc quedà Beatriu Defior de Club Scrabble Porreres i en tercer Antoni Riera company de club de la guanyadora.

Les tardes d'estiu no són només per anar a la platja o la piscina, també són una oportunitat per jugar en família. El crític i periodista cultural Toni de la Torre ens proposa sis jocs de taula que us faran passar estones divertides durant aquestes vacances.

"De quin segle és l'església gòtica de Sant Miquel de Campanet?" i "Quin esport practica l'exbatle Francesc Aguiló?" són algunes de les preguntes incloses a les partides de trivial de temàtica local que aquest poble fa quinze anys que organitza per les festes de Sant Victorià. Els responsables de les partides cada any s'han de buidar el cap per fer preguntes noves de les diferents categories, que van des de la història i la geografia local fins a la llengua catalana i la literatura vinculada a Campanet, els esports o altres qüestions de caire més general. La primera edició es va fer a l'interior del bar Sa Pujada, però en l'actualitat els campaneters juguen a un lloc molt més gran: la plaça de Son Bordoi. Tanmateix, però, ja ha tornada petita per acollir no només la gran quantitat de grups participants, sinó també un nombre creixent de persones que hi van a badocar, perquè la Nit de Trivial ja s'ha convertit en tot un espectacle.

Amb l’arribada de l’estiu les criatures disposen de moltes més hores lliures per jugar i les famílies solem tenir problemes per solucionar aquest temps dels nostres infants i és fàcil recórrer a les maleïdes pantalles.

Amb els contes està passant una mica el mateix que amb els jocs de taula: s’adrecen cada cop a edats més primerenques, sovint amb la promesa de preparar-los al gust per la lectura, a l’adquisició del llenguatge, a la gestió d’emocions i mil coses més.

“Cada curs té un dia fix a la setmana per jugar amb la pilota a la pista, i en principi, jugar a futbol, que tant agrada”, explica Alícia Picado, mestra de primer de primària de l’Escola Parc de la Ciutadella a Barcelona. En aquesta escola pública de Ciutat Vella, els dilluns hi juguen els alumnes de primer i segon, els dimarts els de tercer, els dimecres els de cinquè, els dijous els de quart i així successivament. Així s’organitza aquesta escola, com moltes a Catalunya que han impulsat normes referents a l’ús de pilotes a l’hora del pati. “L'esport s'ha fet cada vegada més important a la nostra societat i fins ara ha sigut interpretat com una activitat bàsicament masculina”, explica Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aïllats és un joc de taula que en breu serà una realitat. Està ambientat en la cultura balear i inspirat en tradicions i personatges de les Illes com el ferreret de Mallorca, el flaó d’Eivissa, l’avarca menorquina o el peix sec formenterenc, entre d’altres. L’objectiu que persegueix és donar a conèixer la llengua i trets de la cultura balear d’una manera lúdica i educativa. I té un atractiu curiós: un dels personatges històrics més estimats de Mallorca, Ramon Llull, és “un dels mags més poderosos del món, que obre el llibre de les sargantanes maleïdes de Cabrera”. A partir d’aquí, a l'arxipèlag es fa fosc i personatges icònics de les Balears, com na Maria Enganxa, el dimoni Cucarell o els guiris “acaben posseïts i amb una intenció ferma: destruir l’ecosistema de les Illes”, explica Toni Perelló, professor al CEIP Ses Cases Noves, i un dels creadors del joc, juntament amb l’il·lustrador Robert Campillo i el dissenyador Xavier Vila.

Esperem que el dia de Reis també porti el temps necessari per jugar amb les joguines.

De drap, de plàstic, de palla… Al llarg de la història la nina ha acompanyat els jocs de la infància. Mirat amb profunditat, és un joc transcendent i una gran eina d’aprenentatge i d’apropament al món adult.

Nadal és una època propícia per compartir estones jugant a jocs de taula amb família o amics. Us proposem 5 jocs de taula del món extrets del llibre Un món de jocs. Una història dels jocs de taula, de l'expert, creador i divulgador de jocs Oriol Comas i Coma. Aquest tipus d'oci, segons Comas, és una pràctica quotidiana de la humanitat des de fa més de 4.500 anys: des del llunyà Joc Reial d'Ur, a Mesopotàmia, fins al Monopoly. "És una activitat habitual amb diferents finalitats, de les quals les més importants deuen ser el repte intel·ligent i divertir-se", escriu Comas.

Té de tot i no juga amb res

És molt habitual. Tenir massa joguines és com quan vas a un restaurant amb una carta amb 300 plats: costa triar entre tantes opcions. Aquí la nostra recomanació és retirar-ho tot i observar què fan i llavors treure només allò que alimenti l’etapa de joc per la qual estan passant.

]]>

Els jocs de taula cooperatius en què els jugadors s’han d’ajudar els uns als altres cada cop tenen més èxit entre les famílies. Són una bona manera de trencar dinàmiques competitives entre germans i passar-ho bé fent equip. El crític Toni de la Torre en tria els millors per a la canalla combinant clàssics de referència amb algunes de les novetats que més èxit han tingut enguany:

]]>

Governar és gestionar la complexitat i arbitrar sobre els interessos particulars, fins i tot renunciant a beneficis econòmics, per buscar el bé comú. Justament aquesta és la situació amb què s'ha trobat el Govern després de saber-se que Barcelona acollirà a partir del 2025 el principal saló professional sobre el joc que es fa al món, l'ICE, que fins ara es feia a la ciutat de Londres. Es tracta d'un saló que portaria a Barcelona uns 45.000 professionals del sector del joc i les apostes i, com totes les fires, tindria un impacte econòmic positiu per a la ciutat. Tot i això, tant el conseller de Salut, Manel Balcells, com la consellera d'Economia, Natàlia Mas, s'hi han mostrat radicalment en contra perquè consideren que un saló d'aquestes característiques és una plataforma de promoció de conductes addictives.

]]>

Si conciliar ja és complicat durant el curs escolar, quan arriba l’estiu es converteix en tot un repte per a moltes famílies. És molt temptador col·locar la criatura davant d’una pantalla perquè s’entretingui mentre nosaltres treballem o quan necessitem una estona de tranquil·litat. Però té els seus riscos. Quan les pantalles s'utilitzen de forma puntual, educativa i supervisada no només són una font d’oci, sinó que també es poden convertir en una eina d'aprenentatge. El problema ve quan les fem servir com a mainadera digital, quan el temps de pantalla es descontrola o quan el contingut que consumeixen els nostres infants és inadequat. Per evitar caure en l’abús de pantalles, caldrà que fem una reflexió conscient. Cadascú haurà de buscar la fórmula que millor li funcioni, ja que cada família és un món i no hi ha receptes màgiques universals. Algunes estratègies que podem tenir en compte:

]]>

Jocs d'ordinador per detectar les pèrdues cognitives del pacient i anar controlant la seva evolució quan l'Alzheimer ja s'ha diagnosticat. Fins ara, els metges feien servir els tests Mini-mental, a través de preguntes senzilles, com la de recordar les paraules bicicleta, cullera, poma que va popularitzar la Fundació Pasqual Margall. Ara aquesta entitat, juntament amb l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i el BarcelonaBeta Brain Research Center, han modernitzat el mètode creant fins a 36 senzills jocs virtuals, que permeten fer les avaluacions cada mes i no haver d'esperar els sis mesos de les eines tradicionals.

]]>

Les joguines de fusta estan de moda, les famílies tenen joguines poc estructurades, però resulta que els nens no els fan cas i, en canvi, la granja amb llums de casa els avis els crida més l’atenció.

]]>

Els que ara tenim fills petits de ben segur que quan anàvem a primària, a l’hora del pati, fèiem jocs de picar de mans. Ens posàvem en parella o en rotllana i cantàvem Milikituli, En la calle 24, Soy capitán, El horóscopo, Don Federico o El conejo de la suerte, entre d’altres. Ara molts d’aquests jocs de picar de mans continuen existint i n’apareix algun de nou, com Picachu, però la gran majoria són en castellà. Per què no es canten jocs de picar de mans en català? Aquesta és la pregunta que va sorgir a una escola pública de la Sagrera, a Barcelona, en veure que al pati es continuava jugant als mateixos jocs de picar de mans de sempre. Allà hi estudien les filles de Rikki Arjuna, membre del grup musical Xiula. La tutora d’una d’elles li ho va comentar i li va proposar de treballar-ho plegats amb el grup classe.

]]>