“Aquest és el punt final d’un expedient iniciat el 2021 per recuperar un equipament que ha estat sempre ocupat de manera il·legal”. Amb aquesta frase del tinent d'alcaldia i Seguretat, Albert Batlle, l'Ajuntament de Barcelona donava dimarts per tancades les activitats autogestionades a l'Antiga Massana. L'edifici, al bell mig del Raval, estava ocupat i autogestionat des del 2020 per col·lectius que reivindicaven la tasca social que hi desenvolupaven, però el govern municipal de Jaume Collboni es va mostrar ahir inflexible durant el desnonament, que va acabar amb detinguts i desenes de ferits lleus per les càrregues policials. "Vam advertir que no hi hauria diàleg mentre continués l'ocupació", va subratllar Batlle, que va remarcar que calia "recuperar" un espai que feia massa anys que estava "usurpat" i és una "peça clau" per al projecte de transformació del Raval que té previst l'Ajuntament.

Els veïns del barri de la Salut, a Barcelona, ja fa temps que es queixen que la línia 116 de bus està sempre plena de turistes, per la qual cosa ells han d’anar a peu. Viuen en una zona, per entendre’ns, molt costeruda, i anar o tornar de l’escola, a comprar o a la feina, sense transport públic, no és tan fàcil, llevat que siguis Araceli Segarra. Els busos de la línia són de només 35 places, sempre ocupades pel guiram ansiós de fotografiar el llegat de Gaudí.

"Ens han intentat trencar els vidres amb els pernils que han saquejat a la xarcuteria del davant". Als propietaris de la històrica botiga Confeccions Ros, al carrer Creu Coberta del barri de Sants de Barcelona, els ha tornat a tocar el rebre aquestes Festes de la Mercè. Si l'any passat, després d'una de les nits de macrobotelló a la plaça Espanya, es van haver d'enfrontar als assaltants per evitar que s'enduguessin tota la roba que tenien als aparadors, aquesta matinada els han tornat a esquerdar els vidres. No són els que s'han endut la pitjor part: a la vorera de davant, i uns quants metres més enllà, la Xarcuteria Muntanya ha quedat saquejada. "S'han endut una quantitat important de pernils i d'altres embotits que teníem a l'aparador i penjats a la part de davant de la botiga", resumeix, resignat, Sergio San Segundo, que és el fill del propietari. I afegeix que també els han pres uns 500 euros que tenien al calaix i els han destrossat tot l'aparador.

Des de principis d'any al baròmetre municipal ja apareix el tema de la inseguretat com la principal preocupació ciutadana, que en l'últim, del juny, era el que més amoïnava un 27% de la població. Es va parlar de l'efecte eleccions, ja que aquest tema va ser l'ensenya d'alguns partits i per tant tenia molt ressò mediàtic, i també de la percepció d'inseguretat que provocaven els petits furts continuats. Efectivament podien ser factors a tenir en compte a l'hora de considerar que es tractava més d'una "percepció" que no pas d'una realitat, ja que, efectivament, Barcelona continua sent una ciutat segura pel que fa als crims violents si es compara amb altres grans urbs equivalents. Tanmateix, ahir el mateix tinent d'alcalde de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va reconèixer que som davant d'"una crisi de seguretat", tot i que va assegurar que s'estan posant tots els mitjans per fer-hi front.

Després d'una primera legislatura en què el govern d'Ada Colau ha vist com se l'acusava reiteradament, i a vegades demagògicament, de tolerància amb la venda ambulant, i de buscar des de l'administració municipal de manera infructuosa solucions integrals de caràcter social –per exemple amb propostes d'integració laboral– dels joves que practiquen el 'top manta', el pacte de govern amb el PSC –en el qual ha recaigut la regidoria de Seguretat– ha comportat un gir radical a l'hora d'abordar el problema. Si durant la campanya electoral Colau, igual que l'ERC d'Ernest Maragall i la CUP, van combatre frontalment el discurs liderat per Manuel Valls consistent a ficar dins del mateix sac de la inseguretat el 'top manta', els 'menes' i els narcopisos, ara sembla que l'Ajuntament ha optat per cedir en part a aquesta visió i actuar amb contundència, amb mà dura.

L'exconseller d'Empresa Jordi Baiget ha afirmat al Tribunal Suprem que era una "irresponsabilitat" no pactar un referèndum i que va renunciar al càrrec perquè no compartia el full de ruta del Govern. En la seva declaració com a testimoni per la causa per rebel·lió que instrueix Pablo Llarena, ha asseverat que era partidari de pactar amb l'Estat i que l'executiu volia treballar en aquest sentit fins al final. Segons fonts de les defenses dels investigats presents, Baiget ha admès que Carles Puigdemont el va cessar per "falta de confiança", després d'expressar els seus dubtes amb el Procés en una entrevista a 'El Punt Avui' a principis de juliol. Tal com van reconèixer ahir Neus Munté, Jordi Jané i Meritxell Ruiz, els exconsellers que també han declarat com a testimonis, Baiget no volia repetir un altre 9-N amb l'escenari de desobediència que implicava.

El jutge del Tribunal Suprem que porta la causa per rebel·lió, Pablo Llarena, ha citat a declarar en qualitat de testimonis per al 30 i 31 de gener en la causa tots els consellers del PDECat que van dimitir el 14 de juliol en la remodelació de govern de Carles Puigdemont per reforçar l'executiu de cara el referèndum de l'1-O. Es tracta de l'exconseller d'Interior, Jordi Jané; la de Presidència, Neus Munté; la d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i el d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget -que ja declararà el 31 de gener-. A més, també cita per a l'últim dia de mes a les 11.45 h l'ex director general dels Mossos Albert Batlle, que va dimitir el 17 de juliol.