“Qui amaga el boig que porta a dins mor sense veu”, va deixar escrit el poeta, assagista, narrador i pintor Henri Michaux (1899-1984). Buscar els límits d’un mateix és fonamental per a un artista, però es pot donar el cas que durant la recerca topi amb la veu -les veus, més aviat- de la bogeria, i que sigui incontrolable. En poesia hi ha nombrosos exemples d’autors que han passat temporades d’aïllament i submissió en hospitals psiquiàtrics: en alguns casos, els ingressos s’han reflectit a la seva obra, i els resultats han sigut remarcables.

Arts Santa Mònica, juntament amb Cafè Central i la Institució de les Lletres Catalanes, comença aquest dilluns un nou cicle protagonitzat per set veus consagrades de la poesia contemporània. 'Dilluns de poesia' celebrarà una sessió cada mes –fins al desembre–, amb la presència de Montserrat Abelló (30 de juny), Ramón Andrés (7 de juliol), Tonko Maroevic (15 de setembre), Feliu Formosa (22 de setembre), Anise Koltz (20 d'octubre), Denise Desautels (17 de novembre) i Adam Zagajewski (15 de desembre). Les cites són a les 19h i totes les sessions es faran al Claustre de l’Arts Santa Mònica, amb entrada lliure i aforament limitat.

Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) és una de les veus de la poesia catalana contemporània més singulars i d’una trajectòria més llarga. Va publicar el seu primer llibre, Vida diària, el 1963, i aquests dies corregeix galerades del seu pròxim poemari, Enllà del parlar concís, que publicarà l’editorial valenciana Denes. Tot i haver estat distingida amb la Creu de Sant Jordi (1998), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2008) i el Premi Nacional a la trajectòria professional i artística (2008), Abelló encara és una veu per descobrir per a una part important dels lectors, tot i que té una connexió notable amb les generacions de poetes joves. La Institució de les Lletres Catalanes li ha encarregat un poema per al Dia Mundial de la Poesia, que demà programarà més d’un centenar de lectures i recitals als territoris de parla catalana. L’acte central tindrà lloc al Palau Robert de Barcelona, on Abelló llegirà el seu text Tan sols la paraula nua, acompanyat del recital d’alguna de les vint traduccions que se n’han fet, de musicacions i de la projecció d’una conversa amb Joana Raspall.

La poeta Sylvia Plath destacava de l'Adrienne Rich de mitjans la dècada dels 50 que era "honesta, franca, directa i fins i tot categòrica", i també tenia "cabells curts, un parell d'ulls negres i brillants i un paraigua d'un color vermell tulipa". Una dècada més tard, Plath havia acabat amb la seva vida i Rich havia canviat l'academicisme dels seus dos primers poemaris, A change of world (1951) i The Diamond Cutters and Other Poems (1955), per una aproximació íntima i alhora política d'ella mateixa, que no trigaria a situar-la com una de les poetes feministes de referència de la segona meitat del segle XX.

L’obra poètica i literària d’Adrienne Rich (Baltimore, 1929–Santa Cruz, 2012) és volgudament compromesa: els seus poemaris i llibres d'assaig reflecteixen la seva evolució personal i històrica. Els seus més de vint poemaris –reconeguts amb una extensa i prestigiosa nòmina de premis– mostren una evolució personal des del respecte cap als cànons clàssics ('The Diamond Cutters', 1955) cap a la revolta contra els rols assignats a la dona, que començaria a reflectir a partir de 'Snapshots of a Daughter in Law 1954-1962' (1963), i 'Leaflets-Poems 1965-1968 (1969), on "comença a abandonar l’estructura més formal dels seus primers llibres i deixa que el poema prengui el seu propi impuls rítmic en versos cadenciosos, generalment llargs", en paraules de Montserrat Abelló, que va traduir-ne un dels millors poemaris de l'autora nord-americana, 'Atlas d'un món difícil' (Edicions de la Guerra, 1994).

Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Olga Xirinacs, Marta Pessarrodona i Maria Mercè Marçal són algunes de les poetes catalanes, nascudes entre 1872 i 1952, a les quals s'homenatjarà a partir de demà en una exposició al Palau Robert, on també s'exhibiran una cinquantena de llibres amb les seves obres.