El degà del Col·legi Oficial d'Enginyers de Forests d'Espanya, Eduardo Rojas, té molt clar que continuar basant el consum energètic en el petroli, el gas i els minerals té data de caducitat. "Ens hem de passar a altres recursos; en lloc d'esperar que s'acabin, abordem el problema", reclama durant una conversa amb l'ARA Balears. Això, a parer seu, passa imprescindiblement per la bioeconomia, que implica produir energia i productes a través de materials d'origen natural i biològic, i la fusta és un element clau per impulsar el canvi que proposa.

La Llei de canvi climàtic i transició energètica, aprovada el 2019, obre la porta a ampliar el ventall de consum de productes locals. La nova tendència, esperonada per la legislació autonòmica, pot suposar un glop d’aire fresc per frenar el declivi de la indústria local que subministra el sector de la construcció, segons reconeixen els empresaris del ram. Com a exemple, les darreres promocions de pisos socials de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) inclouen clàusules en els nous projectes que exigeixen “l’ús de materials de construcció de baix impacte ambiental, preferentment d’origen local”. Això es vol traduir en una empenta a la sostenibilitat. En aquest cas, obre la porta a tornar a la producció de material de construcció eficient i ecològic emprant una font energètica de menor contaminació com és la biomassa.

Rafael Sala és arquitecte especialitzat en la construcció d’edificis amb estructura de fusta i bales de palla. Assegura que, quan estudiava la carrera, ell era una mica raret, perquè pensava en la fusta i en les fibres vegetals, mentre que allò que se li ensenyava majoritàriament era construir amb ferro i ciment. En els seus projectes, planifiquen edificis ecològics, bells visualment i confortables, combinant estratègies bioclimàtiques i sistemes eficients de producció d’energia.

El II Congrés Nacional d'Eficiència Energètica, que tindrà lloc el febrer del 2020 a Palma, té com a objectiu atreure prop de 1.000 professionals i especialistes d'aquest sector, segons han explicat aquest dijous els organitzadors de l'esdeveniment.

No saben molt bé com descriure-la, la sensació d’habitar una casa ‘bio’. Però els professionals que s’hi dediquen i les persones que hi viuen coincideixen: s’hi està diferent; s’hi respira diferent. A Mallorca el de la bioconstrucció és un món encara petit, però que es va obrint pas i va sumant experiències i adeptes. Es tracta d’una alternativa respectuosa a la construcció convencional que treballa amb materials no tòxics, reciclats, reciclables i quilòmetre zero, i que utilitza tècniques d’aprofitament de l’energia natural de l’entorn. El resultat: cases saludables per a les persones i per al medi ambient, energèticament molt eficients.

El laboratori del Grup de Recerca de Construccions Arquitectòniques i Enginyeria d’Edificació de la Universitat de les Illes Balears és pràcticament buit. Només hi ha algunes mostres de material damunt una taula i un estrany aparell, una capsa blanca que aquest grup d’investigadors anomena ‘hotbox’ i que els serveix per conèixer quina és la transmitància d’una solució constructiva i la conductivitat dels materials que hi fiquen. Per rudimentari que sembli, aquest invent i els estudis que hi fan els basten per haver estat part imprescindible en la construcció de les noves cases ecològiques que es fan a les Balears, a l’hora de cercar els aïllants naturals més adequats. Joan Muñoz, arquitecte tècnic i enginyer d’edificació, és un dels membres del grup.

El campus de la UIB serà un camp d’experimentació de l’aplicació de noves tècniques de rehabilitació ecològiques i bioclimàtiques, com també de producció d’energia renovable amb la restauració d’una casa antiga. És el primer projecte del programa Smart UIB i l’objectiu, explica Bartomeu Serra, catedràtic de Ciències de la computació i intel·ligència artificial, és que la Universitat sigui una “marca blanca” de referència en tecnologies intel·ligents i eficiència energètica.

L’associació Més que Pedra celebra la candidatura internacional de la pedra en sec per convertir-se en patrimoni immaterial de la Unesco, però alhora reclama a les administracions millor coordinació per mantenir aquest element, especialment a les carreteres i camins comarcals. “El panorama actual és difícil perquè falta suport públic. L’Administració per si sola no pot mantenir el bast patrimoni de pedra en sec”, afirma Marc Ferré, coordinador d’aquest grup defensor de l’arquitectura, i que també forma margers.

Quan el 2017 es presentin els habitatges que l’Ibavi està construint a Formentera, molts hi veuran una promoció pública més de cases, però per a l’equip que ha duit a terme aquesta feina serà “una fita que indica que l’arquitectura plurifamiliar es pot fer d’una altra manera”, i aquesta no és altra que la d’aprofitar els elements i els residus -sí, també els residus- que es troben en el lloc on s’ha de construir. El resultat: uns habitatges energèticament eficients, de consum quasi zero, i dissenyats per fer la vida més confortable als inquilins. El projecte ha estat subvencionat pel programa europeu Life per a accions contra el canvi climàtic.

No tothom té la sort de tenir una casa a foravila o un jardí. Però potser sí que té una terrassa o una coberta que podria transformar-se en una zona verda, i més concretament en un hort que produeixi les verdures de consum de la família. Així ho ha fet l’arquitecte Sebastià Berga, del despatx Contrafort Arquitectura. A la part superior del seu habitatge ha aconseguit disposar d’un hort urbà ecològic de 40 metres quadrats i tenir la seva pròpia collita de verdures.

Endinsar-se dins la pedrera és com entrar en un món tot de color marès, amb molt de renou i amb camions i excavadores fent feina, transportant el material d’aquí cap allà, circulant entre muntanyes de grava i picadís de la pedra amb què treballen. S’ha d’anar alerta i respectar els senyals que regulen aquest trànsit. En un immens clot, una màquina talla blocs de marès, i dos operaris, amb una petita eina que deixen caure damunt de cada tros, en comproven la qualitat segons el so que fa en rebotar. Guillem Amengual, el gerent de Cas Vilafranquer, encara es recorda d’un diumenge en què el seu pare “i l’amo en Pep van anar a la pedrera, aprofitant que era dia de descans i no hi havia ningú allà. Necessitaven silenci per comprovar si, com es pensaven, podrien trobar marès en un determinat lloc de la pedrera. Segons el so, destriaven el marès”.

“Encara tenim dins la memòria genètica que una de calç i una d’arena són el dos components necessaris per fer un bon morter que eviti humitats i que tIngui molt bona adherència a les parets de marès i a les de terra i pedra. A part de ser un material natural, sense additius tòxics, és durador i de quilòmetre 0”. Qui parla així és Joan Pere Llinàs, gerent d’Unicmall, empresa que, com el seu nom indica, és l’única a Mallorca que encara funciona com a forn de calç. Brut de la pols blanca que inevitablement s’aferra a les sabates, a la roba i a les mans, Llinàs explica amb entusiasme el que fan a les instal·lacions que tenen a Felanitx, com és el cicle vital de la calç, els productes que n’obtenen, què s’hi pot fer i els beneficis d’utilitzar un element natural.

Entrevista a Sebastià Sansó

Estudiants de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), de la Universitat de Cambridge i de la Nacional de Mèxic vénen a Mallorca per aprendre com construir amb pedra, calç, fang, terra comprimida, cànem, adob, i també coneixen com fer un arc, una volta típica mallorquina. Pot sorprendre’n l’interès, però “anglesos, canadencs, nord-americans, alemanys... tenen claríssim que som al final d’una era, on la disponibilitat de recursos serà el condicionant màxim de la construcció”, afirma Miquel Ramis, director i fundador d’Artifexbalear (artifexbalear.org), el centre que atreu tot aquest alumnat.