Centenars de pel·lícules, milers de llibres i incomptables treballs discogràfics s’han estrenat o publicat al llarg del 2024. D’entre tots, n’hi ha hagut un que ha captivat més que els altres els cineastes, directors de festivals, escriptors, editors i músics de les Illes Balears. Aquesta és la seva tria.

Com l’entrada a un túnel oníric, el primer tema de Les Hayas Arce (Foehn Records, 2023) ressona dins l’espai on Miquel Serra (Eivissa, 1975) ha compost moltes de les cançons que formen la seva discografia. Es tracta de l’antic colomer d’un edifici del centre de Manacor, ara reconvertit en una espècie d’estudi. Hi té una bateria, un trespol de rajoles de molts de colors, un grapat de quadres en un racó i una imponent biblioteca en la qual destaquen noms com David Foster Wallace, James Salter i George Saunders. “Si t’agraden els relats curts, has de llegir aquest llibre”, diu mentre sosté Exhalación, de Ted Chiang, entre les mans, un conjunt de contes en què el futur s’explica amb el llenguatge de la quotidianitat. Res que als seguidors de Miquel Serra no els pugui sonar. 

Les paraules de Costa i Llobera seran gairebé palpables de la mà de l’actriu Sofía Pérez, el tenor José Manuel Sánchez i el pianista Francesc Blanco. Ells tres són els encarregats d’interpretar les cançons del disc Mon cor estima una cançó, produït per Eugènia Gallego, dedicat a un dels autors més rellevants de l'Escola Mallorquina, el pollencí Miquel Costa i Llobera, de qui enguany es commemora el centerani de la mort. El disc respon a una tasca de recuperació del patrimoni literari de l'illa. De fet, s'ha recuperat un poema inèdit del poeta pollencí "gràcies a la recerca feta per enregistrar aquest disc". Ho ha explicat Gallego aquest dimarts a la presentació de la gira de concerts que es farà amb aquest repertori, que ha comptat amb la presència de la vicepresidenta primera i consellera de Cultura, Bel Busquets, Francesc Blanco i José Manuel Sánchez.

Insecta Dance Music és un dels experiments musicals més interessants dels darrers temps. L’estranyesa dels sons és estimulant, i tot d’una es desperta en l’oient la curiositat; a poc a poc, la música es va fent més poderosa i es guanya completament l’oient. El disc demana ser escoltat d’una tirada, i hi ha moments en què qui l’escolta voldria ser en un lloc fosc amb llums de neó. Jansky, el duet format per Laia Malo i Jaume Reus, firma aquest treball, fet íntegrament amb sons d’insectes, la flauta de Reus i la veu de Malo.

Tota la vida ha cantat i tocat el violí. Sinéad Cormican Benítez va començar a dotze anys a l'Escola Municipal de Calvià, i als vertiginosos 18 anys va decidir fer el Superior de violí clàssic a Mallorca, però després de dos anys va traslladar-se al Liceu de Barcelona. Va ser a la capital catalana quan va despertar-se-li un interès pel jazz i va apuntar-se a classes de cant. El 2018 es va llicenciar en violí i, ara, d'ençà que ha tornat a Mallorca, cursa el Superior de cant jazz. Aquest divendres i dissabte oferirà dos concerts del seu primer disc, Sang, que va gravar en directe l'estiu del 2021 al festival de Portocolom A Jazz de Mar. El primer concert serà divendres, 13 de maig, al teatre de Petra (21 h), i dissabte serà a l'espai Escat, de Manacor (20 h).

Una casa és pànic és el darrer disc de Miquel Serra. Tot i que fa por entrar-hi (pel títol), el músic presenta un àlbum càlid amb melodies i ritmes plens d'energia -tot i que tampoc és desfermada- que conviden, fins i tot, a moure el cos. En aquest darrer treball, Serra s'allunya dels temes acústics i el pop més lent, encara que la cançó Desamparament funciona com a contrapunt d'aquesta aura més moguda d'Una casa és pànic. Les noves cançons sonaran per primera vegada en un escenari aquest divendres, 11 de març, al teatre Principal d'Inca.

Antònia Font estrenarà senzill aquest divendres, Una daixona de pols, i ben aviat s'anunciarà quan sortirà l'esperat disc de la banda. Era desembre quan varen començar a fer salivar els seus seguidors amb la presentació del primer avançament, Un minut estroboscòpica; ara, van alimentant les ganes de tots del disc amb càpsules audiosvisuals de quan el van gravar. Però el d'Antònia Font no és l'únic disc que s'espera per a enguany. De fet, ben aviant comencen a arribar algunes novetats. Aquesta és la selecció de l'ARA Balears.

El compositor de Bunyola Miquel Brunet va ser l’encarregat de posar banda sonora a la pel·lícula muda El jefe político (La réponse du destin) un film rodat entre el 1921 i el 1925 (durant el 1924 es va gravar a Palma i Bunyola), recuperat i restaurat per l'Arxiu del So i de la Imatge (ASIM) i la Filmoteca Espanyola. La cinta d’André Hugon es va estrenar durant la cloenda de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, i Brunet hi va fer sonar les composicions en directe.

Perduts els copiosos beneficis dels directes, una de les principals fonts d'ingressos d'artistes i de promotors de la indústria musical, a aquesta només li queda esperar que s'acabin les restriccions i aferrar-se a les novetats discogràfiques. Les cancel·lacions de gires són tan ruïnoses com doloroses; només a Barcelona cal lamentar la suspensió dels concerts de Dua Lipa, que passa al 2021; Nick Cave and The Bad Seeds, amb concert previst per al 26 d'abril, i James Blake, que havia de ser a L'Auditori un dia més tard. Encara sense la certesa de si se celebraran els espectacles estiuencs de Cat Stevens, Diana Ross i Paul McCartney, el xou continua i la roda no s'atura. El març és un mes tradicionalment prolífic per llançar nous discos, i això no ho ha aturat ni la pandèmia, tot i que sí que hi ha hagut alguns artistes que han decidit ajornar-ne el llançament, com Lady Gaga.

La Martulina Divina, emblemàtica botiga de discos de Vic, abaixa la persiana. Amb el seu tancament, el 31 de juliol, Osona perd l’únic establiment especialitzat en la venda de discos. Els inicis de la Martulina es remunten a l’any 1992. “El 5 de novembre, concretament”, puntualitza el seu propietari, Miquel Noguera. La botiga naixia en un petit local de la plaça Sant Felip, a pocs metres de l’Ajuntament de Vic. L’arrencada va costar. Anys, de fet. Les millors èpoques les situa després de l’entrada al nou mil·lenni coincidint amb el primer trasllat de la botiga al carrer Sant Antoni, a pocs metres del local actual. “Era un moment de molta creativitat. La gent consumia molta música i, evidentment, internet”, explica Noguera.

Una menys. La històrica botiga de discos Arsis de Tarragona plega. Mig segle de vida dona molts records però no t’alimenta, i el propietari, Paco Soler, abaixa la persiana. Aquests últims dies entra molta gent a comprar, però dilluns aquest local del carrer Fortuny ja no obrirà més al públic.

Manos de Topo i Tarántula, dos dels grups més singulars del pop independent català uneixen esforços per presentar una de les sensacions discogràfiques de la temporada, Momento Único, un split, un disc compartit, amb quatre cançons, dues de cada grup.

El duo barceloní Astrud publica el seu cinquè LP, Lo nuevo. El disc, en què Manolo Martínez i Genís Segarra revisen algunes de les seves cançons més conegudes en clau de música de cambra, recull el repertori que Astrud ha estat interpretant al llarg d'aquest any amb el Col·lectiu Brossa.