“Estàs bé? Et molesto? Podem parlar? Soc l’Eli, mare del Guillem, un nen prematur”. Amb la màxima dolçor l’Eli Francesch, que porta una bata lila, s’aproxima a l’Imane Aziz, que és a l’UCI de nounats de l’Hospital Josep Trueta de Girona amb la seva primera filla, que tot i néixer a la setmana 37 (al límit de la prematuritat) va pesar només 1,6 quilograms. “Quan em van donar l’alta va ser duríssim perquè marxes i deixes la teva primera filla aquí, estàs preocupada i no és la situació que t’imagines quan et quedes embarassada”, explica la mare, de 35 anys, que fa una setmana que va tenir la nena.

Cap mare o pare està preparat per acomiadar-se del seu fill, i encara menys poques hores després de veure-li la cara per primer cop. Amb tot, les pèrdues perinatals durant l'embaràs, el part o poc abans de néixer són una realitat que afecta un de cada quatre embarassos. L'Anna Sánchez i el Llorenç Ramon van rebre la pitjor notícia de les seves vides a les 38 setmanes i tres dies de gestació: el cor de la seva filla Núria havia deixat de bategar. Era la primavera del 2021, només li faltava una setmana i escaig per néixer, però, sobtadament, la parella va haver d'acceptar que, quan sortissin de l'Hospital de Santa Caterina de Girona, ho farien amb els braços buits. "Vam estar sis hores fent el comiat: amb ella als braços, cantant-li, explicant-li històries, fent-li fotos, creant records molt bonics", recorden. Després d'haver passat tants mesos esperant la seva arribada, els hauria agradat estar una mica més amb ella en el seu primer i últim dia, però el seu petit cos es deteriorava amb el pas de les hores. Al cap d'un temps, i llegint sobre el dol perinatal, una realitat històricament invisibilitzada, van descobrir que hi havia una mena de bressols, anomenats Cuddle Cot, que mantenen la temperatura dels nadons i donen més temps a les famílies que perden el fill per dir-li adeu. Era un recurs que els podia haver ajudat en el procés de dol, però a Catalunya no n'hi havia cap quan el van necessitar. Ara sí.

L’agenda de la salut va tenir molt de protagonisme durant la pandèmia, però altres desgràcies li han anat passant per davant. De sobte, aquella urgència d’aprovar les ampliacions de l’Hospital Clínic a Barcelona i del Trueta a Girona s’ha anat esmorteint i tot avança molt lentament.

Una noia jove va a les urgències d'un hospital per febre. Té càncer de mama i s'està “tractant” amb teràpies alternatives. La situació la va descriure fa un parell de dies a Twitter el doctor Joaquim Bosch Barrera, que va atendre la jove el mes de desembre a l’Hospital Josep Trueta de Girona. El relat del doctor de seguida va tenir una forta repercussió a les xarxes socials, fins al punt que ahir el departament de Salut i el Col·legi de Metges de Girona van anunciar que han obert una investigació per aclarir qui va ser la persona que oferia les teràpies alternatives a la noia. La pacient va morir fa pocs dies i el seu cas s’ha conegut gairebé al mateix moment que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha presentat un decàleg per definir quina ha de ser la conducta dels professionals mèdics sobre les teràpies complementàries.