Va començar amb l’atac a les Torres Bessones i ens ha portat el president dels Estats Units més disruptiu i abjecte de la història. Al segle XXI, els EUA han passat de víctimes del terrorisme global a avaladors dels botxins mundials: de Netanyahu a Putin. No és que abans fossin, com a gran potència, unes germanetes de la caritat. Però revestien el seu intervencionisme amb la retòrica de la llibertat. Ara Trump simplement branda la llei del més fort: tot és o ha de ser tough. És un líder gregari i antipoètic, que fa de la banalitat i la barroeria moral la seva marca. Molta gent, ves per on, s’hi sent identificada. El dolentisme li funciona.

Entrem a l'any en què es compleix un quart del segle XXI. Mirat en perspectiva, en aquests 25 anys han passat moltes coses que ens han canviat la vida per sempre que ressonen en el nostre dia a dia i també en l'evolució general del món. La redacció de l'ARA ha fet una difícil selecció dels fets que han tingut lloc aquests anys i n'ha escollit només un per any començant per l'any 2000, amb la pujada a la presidència de Vladímir Putin, i acabant amb la DANA del País Valencià, la mostra més clara de fins a quin punt la crisi climàtica està agreujant els fenòmens meteorològics extrems. Moltes coses per recordar, i per reflexionar.

El documental The coming of age comença amb una xifra demolidora. Quatre de cada cinc noies abandonen l'esport abans dels 16 anys. La peça audiovisual segueix les vivències de dotze noies que durant dos anys han format part del Centre d'Alt Rendiment Segle XXI amb l'objectiu de perseguir el somni de convertir-se en jugadores professionals de bàsquet. "Investigar els casos de les esportistes que persisteixen ens pot donar pautes per entendre què passa a les que abandonen", assenyala Mar Rovira, que ha liderat un complet informe sobre l'abandonament del bàsquet entre noies.

Quan el calendari va assenyalar el pas de l’any 1999 al 2000, per aquella tradició escatològica que solen portar els canvis de segle i més encara els de mil·lenni, la gent, en especial els polítics i els periodistes, van començar a proclamar les excel·lències d’una suposada nova edat d’or, i exclamaven –encara ho fan–: “Això no és propi del segle XXI”.

Fa uns dies, l'amic i col·lega a la universitat Jordi Busquet, sociòleg, va tenir la gentilesa de regalar-me una edició difícil de trobar d'Oswald Spengler. Es tracta d'una traducció castellana publicada per Ediciones Nacionales y Extranjeras a Santiago de Chile el 1934 de l'obra Anys decisius, que Spengler havia tret a començaments d'aquell mateix any a Alemanya. Explico aquests detalls perquè tinc ganes de fer un breu apunt del seu antic propietari, i avi del Dr. Busquet, el senyor Josep Duran i Vilajoliu (1895-1988). Aquest terrassenc inquiet va reunir una immensa biblioteca de milers de volums, i al llarg de la seva vida va sentir-se atret també per la fotografia, la pintura, la ciència... No es pensin que era catedràtic d'alguna cosa ni res per l'estil: era manyà. Aquest tipus de personatges no s'han reivindicat mai prou, malgrat haver format part del veritable nervi cultural del país quan les coses anaven mal dades. Faig aquest breu apunt, doncs, en forma d'homenatge. 

Quan Jorge Valdano, una de les veus més respectades entre les que comenten futbol, diu que "Messi és Maradona cada dia" posa de relleu una de les grans virtuts de l'astre argentí: la regularitat. L'excapità del Barça regna a l'esport rei des que Pep Guardiola va saber potenciar el seu talent la temporada 2008/2009, la del primer triplet de la història blaugrana. Messi ja havia demostrat de quina pasta especial estava fet amb Frank Rijkaard, que el va fer debutar en partit oficial amb 17 anys al camp de l'Espanyol. Però no va ser fins als 21 que va agafar la velocitat de creuer per marcar una època que ara, amb 34, vol allargar des de París perquè encara té corda per seguir menjant-se el món. No hi ha talent més perdurable en un planeta que ha canviat en tots els sentits que el de Messi, que ha evolucionat el seu joc amb el pas dels lustres sense cedir el tron mundial a cap jove ben preparat. El seu mèrit és superlatiu.

L’esport mundial està pràcticament paralitzat arreu del planeta i la data en què els campionats de seguiment massiu es podran anar reprenent encara és una incògnita. Però mentre duri el confinament, des de l’ARA us animem a tornar-vos a posar la samarreta amb els vostres colors preferits o que traieu de l'armari aquella bufanda que sempre us acompanya a l’estadi faci fred o calor. Per fer-ho, us proposem reviure alguns dels grans esdeveniments esportius del segle XXI.