Encara no està obert i ja suscita preguntes. “Com és que hi heu posat dones?”, li solen preguntar, amb sorpresa, els qui hi entren per primer cop. I, amb paciència, Palmira Saladié els respon, una vegada i una altra, el que hauria de ser una obvietat: perquè som la meitat de la població. Per què no hauríem de ser-hi? “Ningú pregunta mai als museus per què totes les representacions d’humans que hi ha realitzant una acció són homes”, qüestiona aquesta arqueòloga i investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES).

Hi va haver una època en què el cos de l’arqueòleg Eudald Carbonell estava acostumat a dormir cada dia en un lloc diferent. Si estava més d’una nit al mateix lloc, a partir de la segona nit no podia dormir. Només ho aconseguia si enganyava el cos canviant el llit de lloc. Això passava després que el 1994 a Atapuerca es trobessin restes humanes de fa més de 800.000 anys, les més antigues del continent europeu. Carbonell viatjava per tot el món per explicar a la comunitat científica internacional que havien descobert una nova espècie humana que van batejar com a Homo antecessor. Gràcies a aquest descobriment, els jaciments d’Atapuerca són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es van crear tres instituts d’investigació, dos centres d’interpretació i es van fer conferències i exposicions per tot el món. També, milions de persones han visitat el jaciment

Si 40 anys enrere algú hagués dit que fa 300.000 anys es practicaven rituals funeraris, la resposta hauria sigut una mirada escèptica. En aquell moment tampoc se sabia que hi havia hagut l’Homo antecessor, una espècie humana descoberta el 1990 a Atapuerca (Burgos). I hi hauria hagut alguna mofa davant l'afirmació que ens podríem veure reflectits en un rostre de fa més d'1,2 milions d’anys. Atapuerca no té final: si se sap mirar, s'hi troben noves pistes sobre els nostres orígens perquè hi ha les restes de fins a cinc homínids diferents. Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) tenia 25 anys quan va arribar a aquest jaciment i ha participat en aquests i molts més descobriments al llarg de 44 anys. Abans ja feia treball de camp, perquè amb 12 anys ja participava en "excavacions pirates".

L'equip d'arqueòlegs que està investigant a la serra d'Atapuerca ha anunciat aquest divendres una de les grans troballes dels últims anys, que hauria de permetre descobrir com era la cara del primer europeu. Un fòssil humà d'una part d'un rostre que podria tenir 1,4 milions d'anys, trobat a la cavitat anomenada l'Avenc de l'Elefant, "permetrà entendre l'origen de la cara moderna", ha assegurat l'arqueòleg català Eudald Carbonell, que considera que és la troballa més important de la seva carrera.

Amb una dent n’hi ha hagut prou per resoldre un debat obert fa més de 25 anys. La dent ja hi era, però gràcies a una nova tècnica un equip internacional d’investigadors ha situat en el mapa de l’evolució humana el seu propietari, el controvertit Homo antecessor, descobert a Atapuerca el 1994. Les conclusions d’aquest estudi, publicat a la revista Nature, estableixen que aquest homínid té una branca pròpia en l’arbre de l’evolució, que es va separar de la que va donar lloc als neandertals, els denissovans i els humans moderns.