Vianants Mallorca ha acusat l'Ajuntament de Palma de voler "dissuadir" l'ús de la bicicleta amb l'actualització de les tarifes de BiciPalma a partir de l'1 d'agost, amb una pujada tant en l'abonament anual com en les tarifes per a les bicicletes elèctriques.

Palma augmentarà la seva xarxa d’itineraris ciclistes en 59 quilòmetres, fins a arribar als 167 km totals. Així ho recull el nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) i el diagnòstic tècnic encarregat per l’Ajuntament, amb l’objectiu de millorar la continuïtat, la seguretat i la qualitat de la infraestructura ciclista existent, i d’adaptar-la als criteris de disseny establerts pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA). El nou model aposta per una xarxa més homogènia i segregada, integrada majoritàriament a la calçada i no a la vorera, com encara passa en una part important del recorregut actual.

El servei de Bicipalma disposarà de 25 estacions noves repartides entre les zones de Platja de Palma, el passeig Marítim i la UIB, a més de 170 bicicletes elèctriques més.

Amb els anys i l’experiència se m’ha anat fent més fàcil gestionar la meva gran família. Comparant la meva manera d’educar amb la d'altres pares, crec que dono menys importància a les coses.

L'associació Mobilitat Mallorca (MoMa) ha criticat durament la mesura anunciada per l'Ajuntament de Palma respecte de l'obertura del servei de BiciPalma als turistes i no residents. En declaracions a l'ARA Balears, el president de l'entitat, Andrés Seguí, ha explicat que la mesura "provocarà la degradació del servei". "Creim que l'Ajuntament cerca un motiu per poder justificar el fet de treure's de sobre un servei que ja està sobresaturat", ha dit l'activista, que ha afegit després: "Si s'obre en els termes que s'han anunciat, acabarà per no funcionar".

Tothom em saluda. Darrere el vidre dels cotxes o els camions. Sovint, encara que els conegui, no els reconec (els vidres reflecteixen l’exterior). “Tu ets la de la bicicleta, oi?”, em pregunten de vegades a la botiga de queviures o al quiosc. “Et vaig veure tornant de Banyoles de nit, no et fa por?” En una societat motorcentrista, algú que tria un mitjà de transport actiu com la bicicleta per fer desplaçaments llargs en un entorn rural –i en qualsevol circumstància– és, inevitablement, una rara avis. El relat de la llibertat de mobilitat que ofereix el cotxe és tan fonamental en la nostra estructura social que moltes vegades ni se’ns acut pensar en alternatives. En canvi, els informes de l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) i de la COP (United Nations for Climate Change Conference) ens recorden, any rere any, que la bicicleta ha de ser un mitjà de transport clau en aquest canvi d’estil de vida radical que hauríem de fer abans de 2030. 

Una dona de 20 anys ha resultat ferida greu en un accident en bicicleta a Palma. Segons ha explicat el 061, a través d'un comunicat, poc després de les 12 del migdia d'aquest dilluns l'112 ha rebut un avís d'una dona inconscient al carrer de George Bernanos de Ciutat.

Esport, territori i respecte pel medi ambient. Hi ha poques activitats avui dia que congeniïn tan bé aquests tres conceptes com el cicloturisme, la modalitat del ciclisme que marida viatge i turisme respectuós amb l'única condició que la bicicleta sigui el mitjà de transport utilitzat. Perquè hi ha moltes maneres d'entendre el cicloturisme, quasi tantes com practicants, però totes elles coincideixen en una cosa: l'amor absolut a la bicicleta, la total falta de competitivitat i les ganes de descobrir el món, proper o llunyà, a cop de pedal.

Viatjar en bicicleta no ha arribat mai a passar de moda. Però la pandèmia i l'auge del ciclisme, sobretot en ciutats com Girona, sumats a la revolució de les bicicletes gravel i la confecció de material cada cop més lleuger, han donat una nova vida a aquesta manera de conèixer territori pedalant. Si abans es feia sobretot per vies fàcils i preparades de la mà del cicloturisme, amb bicis amb alforges molt carregades, ara s'associa al terme anglès bikepacking fer una ruta sortint de casa amb la bicicleta abillada amb tot de bossetes i sense dependre d'un lloc on anar a menjar o dormir. És a dir, viure les vacances amb només el que es porta a sobre.

Es poden fer servir tant a la carretera com sobretot per pistes agrícoles i forestals. Si és necessari també aguanten corriols, fins i tot poden travessar rieres poc profundes. Són lleugeres, agafen gran velocitat, es poden personalitzar al detall i estan preparades per fer llargs viatges. Fugen sobretot del soroll i la perillositat de la carretera i abracen la natura amb tranquil·litat. Parlem de les bicicletes gravel, també conegudes com a bicicletes d’aventura, una modalitat molt versàtil que ha penetrat a Catalunya els darrers cinc anys i que està revolucionant el ciclisme. Més enllà de les elèctriques, que copen les llistes de les més venudes, el gravel (que vol dir grava en anglès) s’ha consolidat com una moda que no para de créixer en adeptes i sobretot en propostes. Una bici que a simple vista sembla de carretera amb rodes de mountain bike, però que porta incorporada una nova manera d’entendre el ciclisme.

Búger, Campanet, Selva i Mancor han presentat, a través de la Mancomunitat del Raiguer, un projecte valorat amb 2,7 milions d’euros per obtenir finançament europeu i crear deu rutes cicloturístiques. S’han proposat retenir els milers de ciclistes estrangers que cada dia durant la primavera circulen pels camins i carreteres d’aquests quatre municipis del Raiguer nord.

La bicicleta no és un mitjà de transport. O com a mínim no només. Perquè a un aparell que només serveix per anar d'aquí cap allà no se l'estima com un s'estima la seva bicicleta, ni forma part d'una cultura tan magnètica. Pedalejar? Sí, però moltes coses més. El fet que la bicicleta sigui part del paisatge de la ciutat no només implica tenir els carrils bici ben plens, sinó comprovar que la seva influència es multiplica per tot arreu. A la roba, als llibres, a les cançons, a la televisió i, sobretot, als carrers: una subcultura amb tot d'elements propis que cal preservar, ja que fomenta uns valors de respecte per la història, l'entorn i el mateix esport que són molt difícils de trobar en altres activitats. "La passió per la bicicleta ha deixat de ser una cosa tan íntima com era abans. El ciclisme sempre s'havia viscut d'una manera poc visible, però avui dia les xarxes socials l'han popularitzat i han potenciat la part estètica de la seva cultura", explica Olga Àbalos, directora de l'exquisida revista Volata, que no és l'espai on assabentar-se de si un ciclista ha guanyat o perdut una cursa sinó l'espai de la cultura ciclista que, des del 2014, busca les històries més extraordinàries, grans o petites, d'aquest esport.

El nombre d'usuaris habituals de la bicicleta com a mitjà de transport s'ha triplicat des del 2008. Actualment, el 57% dels espanyols d'entre 14 i 70 anys, és a dir, gairebé 6 de cada 10 ciutadans –més de 20 milions de persones– asseguren que utilitzen la bici de manera habitual, és a dir, cada dia o bé setmanalment. De fet, en els últims tres anys el nombre de persones que han passat a fer-la servir diàriament per anar a la feina o a estudiar ha crescut gairebé un 12%. I en el cas dels estudiants, a més, les dades constaten que el percentatge s'ha incrementat entre 10 i 11 punts respecte a fa tres anys i ja suposen al voltant del 30% d'usuaris de la bicicleta.

La Setmana Europea de la Mobilitat se celebrarà a Manacor durant aquest mes de setembre i posarà l'accent a l'ús de la bicicleta dins la trama urbana. L'Ajuntament del municipi ha organitzat activitats entre el 16 i el 25 de setembre a Manacor i a Portocristo. El delegat de Medi Ambient i Mobilitat, Sebastià Llodrà, ha assegurat: "L'aposta per a aquesta Setmana de la Mobilitat és impulsar i visibilitzar l'ús de la bicicleta com una opció per a cada dia i demostrar que una altra manera de moure's per Manacor és possible".

Quin infant no ha gaudit d’una bicicleta? Una activitat que gairebé tothom en el món occidental ha practicat en algun moment de la seva vida. Per a molts nens i nenes és el gran regal de la seva infància, un d’aquells que recordaran al llarg de la vida: la seva primera bicicleta nova!

Manacor ha impulsat una mesura per fomentar l'ús de la bicicleta i ha habilitat 48 places per a aquests vehicles, situades als aparcaments subterranis de la plaça de Sant Jaume i na Camel·la. El preu d'aquest servei és de cinc euros cada trimestre, informa l'Ajuntament de Manacor en una nota.

Dos plats de dutxa antics fets de marbre, una taula de so, components de recanvi per a les mítiques motos Vespa... Al perfil del Pablo a Wallapop s’hi pot trobar una mica de tot, però hi destaca una peça gairebé única: una bicicleta Itera de color blau. A Espanya tan sols hi ha dos usuaris que n’anunciïn una a través d’aquesta gran plataforma de venda de productes de segona mà. Tots dos la venen per 1.000 euros, però en altres plataformes hi ha usuaris que en demanen prop de 4.500. Saben que es tracta de models singulars, molt difícils de trobar, i que si es conserven en bon estat poden fer les delícies dels col·leccionistes. Les Itera van ser de les primeres bicicletes fabricades íntegrament amb components de plàstic combinat amb fibra de vidre. Eren molt resistents i no s’oxidaven mai. Tanmateix, quan van arribar al mercat, a finals dels anys 70, van ser un gran fracàs comercial. Avui, en canvi, es paguen a preu d’or.

Amb l'objectiu d'impulsar l'ús de la bicicleta en tots els seus àmbits, el govern espanyol ja té redactada l'Estratègia Estatal per a la Bicicleta, un document que, després d'anys de treball, recull centenars de mesures per aplicar fins al 2025. Entre aquestes iniciatives, l'executiu estatal proposa que s'ensenyi a les escoles a utilitzar la bicicleta i que es creï una titulació oficial de mecànics de bicis, segons ha informat Europa Press, que ha tingut accés al document.

Si el 2021 Ana Roig i Joel Balagué encara tinguessin una empresa d’apartaments turístics, aquesta història tindria un inici molt diferent. Segurament haurien demanat un préstec ICO, els seus treballadors estarien en ERTO i en les breus trobades amb mascareta els amics els parlarien de la necessitat de “reinventar-se”. Però fa quatre anys -quan ningú encara havia sentit la paraula coronavirus - Balagué va descobrir Peloton. Aquesta companyia nord-americana va néixer el 2013 gràcies a una campanya de micromecenatge. Els fundadors s’havien passat tres anys perseguint inversors amb la idea d’una bicicleta estàtica per seguir les classes del gimnàs des del menjador de casa. Als despatxos no els van escoltar, però quasi 300 persones van posar més de 300.000 dòlars perquè el projecte es convertís en empresa. El 2017 entrava en la categoria dels unicorns.

L'Ajuntament de Palma ha anunciat que el 2 de febrer començaran les obres per fer un carril bici d'1,5 quilòmetres al carrer d'Aragó, que suposarà una perllongació del que ja existeix al carrer de Jacint Vedaguer. L'objectiu final és que el nou carril continuï fins a arribar a Marratxí, segons ha explicat el regidor de Mobilitat de Cort, Francesc Dalmau.