La pregunta que una jove es va fer després de veure com la casa de la seva padrina, a Son Espanyolet, era esbucada per fer una nova construcció en mans alienes és, en realitat, una pregunta col·lectiva, de país. “Per què no he pogut salvar la casa de la padrina?”, es demanava. El seu lament podria ser el de milers de persones d’altres barriades i de molts pobles i ciutats de les Illes. Per què de cada vegada més famílies no poden conservar les cases que han format part de la seva història?

Els grups neofeixistes que avui operen a les Illes són pocs. Però són joves, són radicals i són cada vegada més visibles als carrers i a les xarxes. No destaquen per una violència generalitzada, però sí per una capacitat creixent de captar, d’organitzar-se i de normalitzar discursos que fins fa poc eren marginals. Justament per això no els podem menystenir. La història ens ha ensenyat que els moviments d’aquest tipus no creixen de cop, sinó que arrelen lentament, aprofitant la indiferència, la banalització o la mirada cap a una altra banda.

Entre notificacions de WhatsApp, Instagram i alarmes del Google Calendar fa mal recordar que, no fa tant, les amigues no s’enviaven notes de veu per comunicar-se. En algun racó de les cases on vivíem hi havia una tauleta amb un aparell amb botons i un fil arrissat: el telèfon. La de les protagonistes d’aquesta narració és una amistat que, com tantes altres, ha acumulat moltíssimes hores de conversa per telèfon; tantes, que els pares d’una o de l’altra havien d’intervenir la xerrada de les dues amigues perquè les respectives famílies estaven incomunicades. L’amistat, que podria tenir per banda la cançó Lambada, de Kaoma, o bé Te vi correr de Tennessee, és la de l’editora Maria Muntaner i Paula Fluxà, que avui ens parla de la filla de Lleonard Muntaner (autor, per cert, de la tendríssima fotografia que acompanya aquest text).

La campanya dels hotelers adreçada als turistes estrangers és la resposta de la principal patronal de les Illes a les crítiques i accions antiturístiques, que s’han intensificat a les Balears des de fa poc més d’un any. Els empresaris admeten que el turisme no és innocu, però reclamen una anàlisi profunda dels motius que han duit la societat a manifestar cada vegada més el descontentament amb el model econòmic actual.

Quan es vol prendre el pols al món del llibre, la primera opció sol ser adreçar-se a les llibreries. Al cap i a la fi, els llibreters són els que estan en contacte amb els destinataris finals, els lectors. Ara bé, ells també són el darrer esglaó d’un llarg procés que ha viscut canvis molt significatius en les darreres dècades. El fet que avui dia es publiqui més que mai –segons el Ministeri de Cultura, a Espanya l’any 2024 es varen publicar més de 89.000 novetats, 30.000 més que fa vint anys– ha tingut conseqüències tant en el funcionament de les editorials i dels distribuïdors, com per als mateixos autors. A les portes de la Fira del Llibre de Palma, que s’inaugura el pròxim divendres 30 de maig, la resposta a la pregunta que fa temps que planeja com una ombra sobre el sector –hi ha un excés de publicacions?– és complexa i varia molt en funció de l’interlocutor. 

Llegeixo que la pastisseria L’Estrella, la més antiga de Barcelona, després d’uns mesos tancada, podrà celebrar els seus dos-cents anys vida en funcionament. És una notícia excepcional, enmig de l’allau d’informacions sobre negocis tradicionals que tanquen per manca de relleu generacional, oficis que es perden, patrimoni arquitectònic que es deteriora, barris sencers que perden la seva personalitat. Una gran notícia.

Encara no ha acabat febrer i ja són molts els que tenen la mirada posada a l’abril. En concret, al 23 d’aquell mes, data en què arreu dels territoris de llengua catalana se celebrarà la gran festa dels llibres. I els editors, escriptors i llibreters de les Balears ja comencen a encalentir per Sant Jordi amb tota una sèrie de novetats que veuen la llum durant el primer trimestre de l’any per mirar de fer-se un lloc als aparadors que ompliran els carrers. En són més d’una trentena, els nous títols vinculats a les Illes, sigui per l’editorial o per l’autor, i entre elles s’hi troben esperats retorns, qualque debut i un nombre molt significatiu de traduccions.