Miguel Planas té 31 anys i en fa quatre que no pot caminar ni respirar per si mateix. Fent una pirueta al gimnàs va patir un greu accident que li va causar una lesió medul·lar i va quedar tetraplègic de per vida. No es pot moure i requereix ventilació mecànica per sobreviure, és a dir, viu connectat a un respirador les 24 hores del dia. Els pacients que no tenen autonomia per respirar necessiten un marcapassos al diafragma que els ajuda a ser més independents i, en alguns casos, els permet prescindir de la ventilació mecànica. Però, fruit de l'accident, el Miguel tenia danyats els nervis frènics, que connecten l'espina dorsal i el diafragma, que són determinants per poder instal·lar aquest marcapassos. Durant quatre anys, per tant, ha hagut de dependre d'un aparell extern i si es desconnecta del respirador pot morir. Ara, per primera vegada a Europa i en una intervenció pionera, professionals de l'Institut Guttmann i de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol li van reconstruir el nervi afectat amb l'objectiu de donar-li autonomia per respirar en un any.