A mesura que les democràcies occidentals es polaritzen cada cop més, els votants de les zones rurals i les ciutats petites s’enfronten regularment als seus homòlegs dels centres urbans més grans. Tot i que no és un fenomen nou, i certament no és l’únic factor que afecta els patrons de votació, la fractura entre el medi rural i l’urbà és un motor important de les guerres culturals actuals. Aquesta dinàmica, que l’economista Andrés Rodríguez-Pose ha descrit de manera evocadora com la “venjança dels llocs que no importen”, indica que l’augment populista actual reflecteix de manera clara les disparitats geogràfiques.

Les Illes Balears són la segona comunitat que més gasta en béns essencials –habitatge, alimentació i transport. Així ho revela l'anàlisi El cost de la vida i estratègies familiars per abordar-lo, que ha presentat la Fundació Foessa (Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) , amb la col·laboració de Càritas, aquest dijous a Palma. En concret, aquestes despeses considerades "essencials" representen un 65,1% del total de les llars illenques, la xifra més elevada de l'Estat per darrere de Castella-la Manxa (amb un 65,3).